Es mostren 88939 resultats

■ estança

■ estança

femení Habitació, apartament mètrica Estrofa formada per la combinació de versos decasíllabs i hexasíllabs, en nombre i disposició variables
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estancació

■ estancació

femení Estancament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estancament

■ estancament

masculí Acció d’estancar o estancar-se l’efecte Estanc economia Situació en què el creixement del producte total o per habitant és molt petit, inexistent o negatiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estancar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estancar</title>

Etimologia: del ll. vg. *extancare, der. de *tancare, d’origen segurament preromà, *tanko ‘subjectar, fixar’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Deturar el curs d’una cosa, especialment d’un líquid.
    2. pronominal Quan les aigües s’estanquen formen llacs, bassiols, estanys, etc.
  2. transitiu economia Privar, l’administració, la venda lliure d’un producte i concedir-ne el monopoli a una institució determinada.

■ estancar

verb transitiu Deturar el curs d’una cosa, especialment d’un líquid pronominal Quan les aigües s’estanquen formen llacs, bassiols, estanys, etc transitiu economia Privar, l’administració, la venda lliure d’un producte i concedir-ne el monopoli a una institució determinada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estancat
| estancada


<title type="display">estancat</title>

Etimologia: de estancar
adjectiu Sotmès a estancament. Hi ha aigua estancada a la banyera; deu estar embussada. Productes, gèneres, estancats. Mireu de resoldre els afers estancats per poder tirar endavant.

estancat
| estancada

adjectiu Sotmès a estancament Hi ha aigua estancada a la banyera deu estar embussada Productes, gèneres, estancats Mireu de resoldre els afers estancats per poder tirar endavant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estància


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estància</title>

Partició sil·làbica: es_tàn_ci_a
Etimologia: del b. ll. stantia, pl. n. de stans, -ntis, participi pres. de stare ‘estar’ 1a font: 1490, Tirant
femení A Menorca, predi que no arriba a l’extensió d’un lloc, generalment de menys de 20 ha, en el qual viu o no el masover.

■ estància

femení A Menorca, predi que no arriba a l’extensió d’un lloc , generalment de menys de 20 ha, en el qual viu o no el masover
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estand

■ estand

masculí Installació per a la promoció i venda de productes que les empreses i entitats munten durant la celebració de fires, exposicions, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estàndard


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estàndard</title>

Etimologia: de l’angl. standard, íd. (s. XV), pres del fr. ant. estandart, del frànc. *standhart, a través de l’anglonormand estaundart (v. estendard)
  1. masculí
    1. Tipus, model, norma. Aquestes peces no s’ajusten als estàndards internacionals.
    2. Nivell, grau qualitatiu, mitjana qualitativa. Estàndard de vida.
  2. adjectiu invariable
    1. Que s’ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa estàndard.
    2. llengua estàndard (o simplement estàndard) lingüística Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació, confluència i acceptació en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que s’utilitza com a vehicle de comunicació supradialectal.
  3. adjectiu invariable Que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència. Producte estàndard.
  4. adjectiu invariable figuradament Mancat d’originalitat. Una bellesa estàndard.

■ estàndard

masculí Tipus, model, norma Aquestes peces no s’ajusten als estàndards internacionals Nivell, grau qualitatiu, mitjana qualitativa Estàndard de vida adjectiu invariable Que s’ajusta a un tipus, model, norma, determinat Fitxa estàndard llengua estàndard o simplement estàndard lingüística Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació, confluència i acceptació en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que s’utilitza com a vehicle de comunicació supradialectal adjectiu invariable Que té unes característiques…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estandardització

■ estandardització

femení Acció d’estandarditzar o d’estandarditzar-se l’efecte economia Especificació de les característiques d’un producte per a facilitar-ne la fabricació en sèrie
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estandarditzar

■ estandarditzar

verb transitiu Conformar a un estàndard Estandarditzar un producte transitiu Uniformar pronominal La manera de viure s’estandarditza cada dia més
Informació complementària
Traducció