Es mostren 88940 resultats

■ estannós
| estannosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estannós</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del b. ll. stannum ‘estany’
    adjectiu química inorgànica
  1. Relatiu o pertanyent a l’estany.
  2. Que conté estany.
  3. Dit especialment dels composts d’estany en els quals aquest té una valència o nombre d’oxidació +2.

■ estannós
| estannosa

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent a l’estany Que conté estany Dit especialment dels composts d’estany en els quals aquest té una valència o nombre d’oxidació +2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estanquer
| estanquera

■ estanquer
| estanquera

masculí i femení Persona que té un estanc Persona que té al seu càrrec la venda pública en un estanc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estanquitat

■ estanquitat

femení Qualitat d’estanc L’estanquitat del buc d’un vaixell, d’un rellotge de polsera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estanquitzar

estanquitzar

verb transitiu Fer estanc un recipient, un compartiment, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estant1

■ estant1

masculí Prestatge Vegeu també estant 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estant2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estant</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: estand
Etimologia: de estar 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que està o roman en un lloc.
  2. de (un lloc) estant locució adverbial
    1. Expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc. Jo m’ho mirava de la finestra estant. D’aquí estant no se sent res. De dalt estant el poble sembla molt petit.
    2. figuradament De fora estant és fàcil de criticar.



    3. Vegeu també:
    estant1

■ estant2

adjectiu Que està o roman en un lloc de un lloc estant locució adverbial Expressió que denota l’allunyament relatiu del lloc on s’esdevé l’acció respecte al seu terme, a un observador, etc Jo m’ho mirava de la finestra estant D’aquí estant no se sent res De dalt estant el poble sembla molt petit figuradament De fora estant és fàcil de criticar Vegeu també estant 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estanteria

■ estanteria

femení dialectal Prestatgeria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estantís
| estantissa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estantís</title>

Etimologia: de estar 1a font: 1324
    adjectiu
  1. Corromput per estagnació. Aire estantís. Aigües estantisses.
  2. No fresc, que comença a alterar-se, a passar-se, a corrompre’s. Aquesta carn put: deu ésser una mica estantissa.
  3. figuradament La nostra societat, mancada de contacte amb l’exterior, ha anat esdevenint més i més estantissa.

■ estantís
| estantissa

adjectiu Corromput per estagnació Aire estantís Aigües estantisses No fresc, que comença a alterar-se, a passar-se, a corrompre’s Aquesta carn put deu ésser una mica estantissa figuradament La nostra societat, mancada de contacte amb l’exterior, ha anat esdevenint més i més estantissa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estantol

■ estantol

masculí Estintol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estantolar

■ estantolar

verb transitiu i pronominal Estintolar
Informació complementària
Traducció