Es mostren 88940 resultats

■ estassar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estassar</title>

Etimologia: probable encreuament de estès amb ajaçar 1a font: c. 1880
    verb transitiu
  1. agricultura
    1. Tallar l’herba, les bardisses, etc., d’un bosc, d’un terreny qualsevol.
    2. Segar el blat sense collir-lo, deixant-lo estès a punt de lligar.
  2. Abatre, fer caure estès a terra (algú).

■ estassar

verb transitiu agricultura Tallar l’herba, les bardisses, etc, d’un bosc, d’un terreny qualsevol Segar el blat sense collir-lo, deixant-lo estès a punt de lligar Abatre, fer caure estès a terra algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estat</title>

Homòfon: hastat
Etimologia: del ll. status, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Manera d’ésser o d’estar, de trobar-se en un moment donat algú o alguna cosa. Estat d’ànim. Estat de gràcia. Estat de salut. Aquest peix està en mal estat. No estic en estat de fer-ho.
    2. física Manera d’ésser, d’existir o de presentar-se un sistema material.
    3. física Fase.
    4. patologia Període d’una malaltia durant el qual els símptomes romanen aproximadament iguals.
    5. estat crepuscular patologia Estat caracteritzat per la pèrdua transitòria de la consciència, mantenint la capacitat per a efectuar involuntàriament accions que després hom no recorda.
    6. estat d’agregació física Estat d’un sistema material segons el grau de cohesió de les molècules que el formen.
    7. estat del temps climatologia Conjunt de circumstàncies que caracteritzen la situació atmosfèrica en un moment i en un lloc determinats.
    8. equació d’estat física Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.
    9. estar en estat (o en estat interessant) Estar embarassada.
    10. estat gravídic Embaràs.
    11. estat hipnòtic patologia Estat en el qual les experiències passades afloren a la consciència a partir del subconscient.
    1. Manera d’ésser d’una persona en l’ordre social.
    2. Manera d’ésser dels homes en tant que reunits en societat. Estat salvatge. Estat civilitzat.
    3. estat civil dret civil Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
    4. prendre estat Casar-se o professar en un orde religiós.
  3. història
    1. Estament.
    2. plural A França i a Occitània, en l’antic règim, reunió dels estaments, corts.
    3. estats generals Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
    1. ciències polítiques Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
    2. ciències polítiques Aparell administratiu de la comunitat política estatal.
    3. història Cadascun dels territoris sotmesos a la jurisdicció d’un sobirà o d’un senyor jurisdiccional. Els estats del duc de Gandia.
    4. cop d’estat ciències polítiques Violació deliberada de les normes constitucionals per detenir el poder.
    5. estat major [abreviatura E. M.] organització militar Cos d’oficials encarregats d’assessorar tècnicament els caps superiors de l’exèrcit, de distribuir les ordres i de vetllar per llur compliment.
    6. estat patrimonial ciències polítiques Estat en què la sobirania no procedeix de l’organització nacional, sinó de la persona física del sobirà, limitat només per les lleis morals i religioses.
    7. estat policia ciències polítiques Estat que reconeix els drets civils dels individus però els nega els drets polítics.
    8. raons d’estat ciències polítiques Consideracions mitjançant les quals un govern col·loca l’interès de l’estat pel damunt dels principis ordinàriament admesos.
  5. Situació de caràcter excepcional, declarada oficialment, d’una col·lectivitat. Estat d’alarma. Estat de guerra.
    1. Exposició, resum, consistent principalment en dades numèriques de la situació actual d’alguna cosa.
    2. estat de comptes comptabilitat Relació dels assentaments efectuats en un llibre comptable en un període determinat i amb indicació del saldo corresponent.
  7. causar estat locució verbal dret Esdevenir definitiva, sense possibilitat d’ésser recorreguda, una resolució, especialment administrativa.
  8. verb d’estat gramàtica Verb que expressa un estat del subjecte i s’oposa al verb d’acció. Ex.: estar, esdevenir.

■ estat

masculí Manera d’ésser o d’estar, de trobar-se en un moment donat algú o alguna cosa Estat d’ànim Estat de gràcia Estat de salut Aquest peix està en mal estat No estic en estat de fer-ho física Manera d’ésser, d’existir o de presentar-se un sistema material física Fase patologia Període d’una malaltia durant el qual els símptomes romanen aproximadament iguals estat crepuscular patologia Estat caracteritzat per la pèrdua transitòria de la consciència, mantenint la capacitat per a efectuar involuntàriament accions que després hom no recorda estat d’agregació física Estat d’un sistema material…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estatal

■ estatal

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ estat 4
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estatera

■ estatera

femení numismàtica Principal denominació de la moneda d’or, d’electró o d’argent a l’antiga Grècia, des del segon quart del segle VII aC
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estatge</title>

Homòfon: estatja
Etimologia: de estar 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. Habitació, lloc on hom s’està.
    2. dret català Dret d’habitació que, a Mallorca, acostuma a reservar-se el donant o a constituir, el testador, a favor del cònjuge o bé del fill, del germà o d’una altra persona fadrina.
  2. estratigrafia Unitat cronoestratigràfica de rang inferior a la sèrie i superior a la cronozona. Hom l’anomena també pis estratigràfic.
  3. geobotànica Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que se superposen en una regió de muntanya a conseqüència dels canvis de clima que es produeixen amb l’altitud, especialment per la disminució de la temperatura.

■ estatge

masculí Habitació, lloc on hom s’està dret català Dret d’habitació que, a Mallorca, acostuma a reservar-se el donant o a constituir, el testador, a favor del cònjuge o bé del fill, del germà o d’una altra persona fadrina estratigrafia Unitat cronoestratigràfica de rang inferior a la sèrie i superior a la cronozona Hom l’anomena també pis estratigràfic geobotànica Cadascun dels diversos tipus de vegetació i de paisatge que se superposen en una regió de muntanya a conseqüència dels canvis de clima que es produeixen amb l’altitud, especialment per la disminució de la temperatura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estatger
| estatgera

■ estatger
| estatgera

masculí i femení Estadant, inquilí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estàtic
| estàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estàtic</title>

Homòfon: astàtic
Compareu: extàtic
Etimologia: del gr. statikós ‘fix, estable’, der. de hístemi ‘col·locar’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estàtica.
  2. adjectiu filosofia Mancat de dinamisme.
  3. adjectiu i masculí radiotècnia Dit del soroll curt i d’intensitat irregular produït per descàrregues d’electricitat atmosfèrica o per interferències degudes a aparells industrials (ascensors, motors, llums, etc.) i domèstics que generen guspires.

■ estàtic
| estàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estàtica adjectiu filosofia Mancat de dinamisme adjectiu i masculí radiotècnia Dit del soroll curt i d’intensitat irregular produït per descàrregues d’electricitat atmosfèrica o per interferències degudes a aparells industrials ascensors, motors, llums, etc i domèstics que generen guspires
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estàtica</title>

    femení
  1. física
    1. Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
    2. estàtica de fluids Hidroestàtica.
    3. estàtica gràfica Mètode per a resoldre problemes sobre l’equilibri i la distribució de forces, de càrregues, de tensions, de moments, etc., aplicades a un sòlid, per mitjà de gràfics exactes.
  2. estàtica econòmica economia Mètode de l’anàlisi econòmica que té per objecte l’estudi de les variables econòmiques en una posició determinada, generalment considerada d’equilibri.
  3. estàtica química química analítica Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.

■ estàtica

femení física Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme estàtica de fluids Hidroestàtica estàtica gràfica Mètode per a resoldre problemes sobre l’equilibri i la distribució de forces, de càrregues, de tensions, de moments, etc, aplicades a un sòlid, per mitjà de gràfics exactes estàtica econòmica economia Mètode de l’anàlisi econòmica que té per objecte l’estudi de les variables econòmiques en una posició determinada, generalment considerada d’equilibri estàtica química…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estaticisme

■ estaticisme

masculí Qualitat d’estàtic Actitud oposada al canvi i al dinamisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estaticista

■ estaticista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estaticisme