Es mostren 88940 resultats

■ estegocèfals

■ estegocèfals

masculí paleontologia i zoologia plural Subclasse d’amfibis fòssils amb el crani cobert d’ossos dèrmics superficials, semblant al dels peixos crossopterigis singular Amfibi de la subclasse dels estegocèfals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estegosaures


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estegosaures</title>

Partició sil·làbica: es_te_go_sau_res
    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Subordre de rèptils fòssils de l’ordre dels diàpsids, amb l’esquena molt geperuda i armadura de dos rengles de plaques triangulars.
  2. singular Rèptil del subordre dels estegosaures.

■ estegosaures

masculí paleontologia i zoologia plural Subordre de rèptils fòssils de l’ordre dels diàpsids, amb l’esquena molt geperuda i armadura de dos rengles de plaques triangulars singular Rèptil del subordre dels estegosaures
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estel</title>

Etimologia: probablement d’un ll. vg. *stēlum per haver-se tingut stela com un pl. n., per analogia amb signa, sidera, astra, pl. n. respectivament de signum ‘estel’, sidus ‘constel·lació’ i astrum ‘astre’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. astronomia
    1. Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
    2. estel binari (o doble) Estel múltiple constituït per dos estels.
    3. estel circumpolar Estel que acompleix el seu pas inferior pel meridià d’un lloc geogràfic per sobre l’horitzó del lloc.
    4. Estel del Matí Venus, vist des de la Terra al matí.
    5. Estel del Vespre Venus, vist des de la Terra al vespre.
    6. estel de neutrons Púlsar.
    7. estel fix Qualsevol dels astres que brillen amb llum pròpia, llevat del Sol.
    8. estel fugaç Meteor igni que apareix com un estel, movent-se ràpidament, i s’apaga tot seguit.
    9. estel fulgurant Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.
    10. estel gegant Estel situat a la part superior dreta del diagrama de Hertzsprung-Russell; té unes dimensions d’un centenar de vegades les del Sol.
    11. estel múltiple Sistema físic constituït per dos astres o més que giren entorn d’un centre de gravetat comú.
    12. estel nan Estel de dèbil magnitud absoluta.
    13. Estel Polar Estel α de la constel·lació de l’Ossa Menor, a una distància d’un grau del pol nord de l’hemisferi celeste.
    14. estel variable Estel de brillantor variable amb el temps.
    1. per analogia Figura, dibuix, emblema que representa convencionalment un estel.
    2. estel de Nadal (o dels Reis) folklore Representació popular (un estel amb cua) de l’estel que, segons la narració de l’Evangeli de Mateu, guià els Mags fins al lloc on era l’infant Jesús.
  3. per analogia Clapa blanca que tenen al front alguns cavalls, conills, etc.
  4. jocs d’entreteniment Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estès i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal, lligat a un cordill llarg que hom deixa anar perquè s’elevi amb l’impuls de l’aire.

■ estel

masculí astronomia Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia estel binari o doble Estel múltiple constituït per dos estels estel circumpolar Estel que acompleix el seu pas inferior pel meridià d’un lloc geogràfic per sobre l’horitzó del lloc Estel del Matí Venus, vist des de la Terra al matí Estel del Vespre Venus, vist des de la Terra al vespre estel de neutrons Púlsar estel fix Qualsevol dels astres que brillen amb llum pròpia, llevat del Sol estel fugaç Meteor igni que apareix com un estel, movent-se ràpidament, i s’apaga tot seguit estel fulgurant Estel la brillantor…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estela1

estela1

femení dialectal antigament Estel Vegeu també estela 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estela2

■ estela2

femení arqueologia Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció botànica Cilindre central Vegeu també estela 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estelat
| estelada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estelat</title>

Etimologia: del ll. stellatus, -a, -um, íd. 1a font: 1388
  1. adjectiu
    1. Poblat d’estels. Un cel estelat.
    2. Guarnit amb un estel o amb més d’un. Bandera estelada.
  2. femení Conjunt dels estels del cel.
  3. adjectiu Dit de l’animal que presenta una clapa blanca al front.

■ estelat
| estelada

adjectiu Poblat d’estels Un cel estelat Guarnit amb un estel o amb més d’un Bandera estelada femení Conjunt dels estels del cel adjectiu Dit de l’animal que presenta una clapa blanca al front
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estèlic
| estèlica

estèlic
| estèlica

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’estela
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estella</title>

Etimologia: del ll. td. astĕlla ‘estelleta’, dimin. del ll. cl. astŭla, variant de assŭla ‘estella’ 1a font: 1249
    femení
    1. Fragment desprès d’una fusta en tallar-la al llarg, esqueixar-la, etc. Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d’aquest caixó.
    2. fer-se’n l’estella locució verbal Advenir a algú molt de perjudici (d’alguna cosa), sortir-hi perdent.
    3. no tenir d’on (o de què) fer estelles locució verbal Patir misèria.
    4. tenir d’on (o de què) fer estelles locució verbal Tenir recursos, maneres de treure diners o de procurar-se allò que hom vol.
    5. treure estelles (d’algú o d’alguna cosa) locució verbal Treure’n profit.
    1. Tros curt que es desprèn d’una fusta en sentit longitudinal.
    2. Cadascun dels trossos que resten d’un bastó, un pal, etc., romput violentament.
  3. per extensió Fragment de banya o d’altra matèria fibrosa i dura desprès per tallament, per trencament, etc.

■ estella

femení Fragment desprès d’una fusta en tallar-la al llarg, esqueixar-la, etc Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d’aquest caixó fer-se’n l’estella locució verbal Advenir a algú molt de perjudici d’alguna cosa, sortir-hi perdent no tenir d’on o de què fer estelles locució verbal Patir misèria tenir d’on o de què fer estelles locució verbal Tenir recursos, maneres de treure diners o de procurar-se allò que hom vol treure estelles d’algú o d’alguna cosa locució verbal Treure’n profit Tros curt que es desprèn d’una fusta en sentit longitudinal Cadascun dels trossos que resten d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estellador1

■ estellador1

masculí Soca damunt la qual hom estella la llenya Lloc destinat a estellar-hi llenya i a guardar-la Vegeu també estellador 2 estellador 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estellador2

■ estellador2

masculí agricultura i hidrologia Estolledor Vegeu també estellador 1 estellador 3