Es mostren 88940 resultats

■ estenoic
| estenoica

■ estenoic
| estenoica

adjectiu ecologia Dit dels organismes que només poden suportar petites variacions dels factors ecològics
Gran Diccionari de la llengua catalana

estenopeic
| estenopeica


<title type="display">estenopeic</title>

Partició sil·làbica: es_te_no_peic
    adjectiu
    1. Dit d’una làmina en què ha estat fet un forat o una escletxa de dimensions molt petites.
    2. per extensió Dit de l’objecte que conté una d’aquestes làmines.
  2. òptica Dit d’un instrument òptic en què un petit forat fa les funcions d’una lent convergent, com és ara el cas d’una càmera obscura primitiva.

estenopeic
| estenopeica

adjectiu Dit d’una làmina en què ha estat fet un forat o una escletxa de dimensions molt petites per extensió Dit de l’objecte que conté una d’aquestes làmines òptica Dit d’un instrument òptic en què un petit forat fa les funcions d’una lent convergent, com és ara el cas d’una càmera obscura primitiva
Gran Diccionari de la llengua catalana

estenosat
| estenosada

estenosat
| estenosada

adjectiu patologia Anormalment estret o contret
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estenosi

■ estenosi

femení patologia Estretor patològica, congènita, o bé accidental, d’un orifici o d’un conducte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estenoterm
| estenoterma

estenoterm
| estenoterma

adjectiu i masculí ecologia Dit de l’organisme molt sensible a petites variacions de la temperatura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estenotípia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estenotípia</title>

Partició sil·làbica: es_te_no_tí_pi_a
Etimologia: de esteno- i -típia
    femení màquines i instruments d’oficina
  1. Màquina per a escriure a la mateixa velocitat que hom parla i que imprimeix els texts en forma talment simplificada que poden ésser llegits sense cap aprenentatge especial.
  2. Taquigrafia escrita amb l’estenotípia.

■ estenotípia

femení màquines i instruments d’oficina Màquina per a escriure a la mateixa velocitat que hom parla i que imprimeix els texts en forma talment simplificada que poden ésser llegits sense cap aprenentatge especial Taquigrafia escrita amb l’estenotípia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estenotipista

■ estenotipista

masculí i femení màquines i instruments d’oficina Persona que escriu amb una estenotípia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estentor


<title type="display">estentor</title>

masculí zoologia Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels heteròtrics (Stentor sp), amb el cos en forma de copa allargassada.

estentor

masculí zoologia Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels heteròtrics Stentor sp , amb el cos en forma de copa allargassada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estentori
| estentòria

■ estentori
| estentòria

adjectiu Dit d’una veu o d’un crit fortíssim, que retruny
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estepa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estepa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: hispanollatí stĭppa, íd., d’origen incert, probablement preromà indoeuropeu 1a font: s. XV
    femení botànica
    1. Gènere d’arbusts de la família de les cistàcies (Cistus sp), de fulles enteres i oposades, flors grosses de cinc pètals i fruits en càpsula quinquelobular. Cal esmentar l’estepa blanca (C. albidus), l’estepa borrera (C. salviifolius), l’estepa crespa (C. crispus), l’estepa de muntanya (C. laurifolius), l’estepa ladanífera (C. ladaniferus), l’estepa negra (C. monspeliensis) i l’estepa populifòlia (C. populifolius).
    2. estepa d’arenal Planta arbustiva de la família de les cistàcies (Halimium halimifolium), de fulles oposades, tomentoses i oblongues, flors grogues i fruits capsulars.
    3. estepa groga Subarbust de la família de les cistàcies (Fumana ericoides), de fulles alternes, petites i linears, flors grogues i fruits capsulars.
  2. estepa blenera Planta arbustiva de la família de les labiades (Phomis italica), de fulles lanceolades, coriàcies i creuades, i flors purpúries.
  3. estepa joana Arbust de la família de les gutíferes (Hypericum balearicum), de fulles ovals o oblongues, coriàcies i glanduloses, flors grogues i càpsules ovoides.



    4. Vegeu també:
    estepa2
    estepa3

■ estepa1

femení botànica Gènere d’arbusts de la família de les cistàcies Cistus sp , de fulles enteres i oposades, flors grosses de cinc pètals i fruits en càpsula quinquelobular Cal esmentar l’ estepa blanca C albidus , l’ estepa borrera C salviifolius , l’ estepa crespa C crispus , l’ estepa de muntanya C laurifolius , l’ estepa ladanífera C ladaniferus , l’ estepa negra C monspeliensis i l’ estepa populifòlia C populifolius estepa d’arenal Planta arbustiva de la família de les cistàcies Halimium halimifolium , de fulles oposades, tomentoses i oblongues, flors grogues i fruits capsulars…
Informació complementària
Traducció