Es mostren 88939 resultats

■ estigma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estigma</title>

Etimologia: del ll. stĭgma, -ătis ‘empremta de ferro roent’, i aquest, del gr. stígma ‘picada d’insecte; empremta de ferro roent; tatuatge’, der. de stízo ‘marcar una empremta’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Senyal o marca indeleble.
    2. Marca feta amb ferro roent com a signe visible d’infàmia o esclavatge.
    3. figuradament Senyal d’infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós. El capteniment d’aquesta noia és un estigma per a tota la família.
    4. cristianisme Senyal de les plagues en el cos de Jesucrist.
    5. cristianisme Senyal de les plagues aparegut miraculosament en el cos d’alguns sants.
  2. botànica
    1. Part apical del carpel encarregada de rebre el pol·len.
    2. Taca ocular, de color taronja viu, formada per corpuscles arrodonits rics en carotens, situada a la part anterior del plast, que presenten moltes espècies d’algues del fílum dels euglenòfits.
  3. entomologia Cadascun dels orificis respiratoris dels aràcnids, els insectes i els miriàpodes.
  4. patologia
    1. Símptoma o signe morbós persistent característic d’una determinada malaltia.
    2. Taca, cicatriu o impressió a la pell.

■ estigma

masculí Senyal o marca indeleble Marca feta amb ferro roent com a signe visible d’infàmia o esclavatge figuradament Senyal d’infàmia, de baixesa moral, de capteniment deshonrós El capteniment d’aquesta noia és un estigma per a tota la família cristianisme Senyal de les plagues en el cos de Jesucrist cristianisme Senyal de les plagues aparegut miraculosament en el cos d’alguns sants botànica Part apical del carpel encarregada de rebre el pollen Taca ocular, de color taronja viu, formada per corpuscles arrodonits rics en carotens, situada a la part anterior del plast, que presenten moltes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estigma-

estigma-

Forma prefixada del mot grec stígma, -atos , que significa ‘punt marcat’ Ex estigma
Gran Diccionari de la llengua catalana

estigmat-

estigmat-

Forma prefixada del mot grec stígma, -atos , que significa ‘punt marcat’ Ex estigmatisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estigmàtic
| estigmàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estigmàtic</title>

Homòfon: astigmàtic
Etimologia: de estigma
    adjectiu
  1. botànica Relatiu o pertanyent a l’estigma.
  2. òptica
    1. Dit d’un sistema òptic que converteix tots els raigs que emergeixen d’un punt (punt objecte) en raigs que convergeixen en un segon punt (punt imatge).
    2. Dit de cadascun dels punts per als quals un sistema òptic és estigmàtic.

■ estigmàtic
| estigmàtica

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’estigma òptica Dit d’un sistema òptic que converteix tots els raigs que emergeixen d’un punt punt objecte en raigs que convergeixen en un segon punt punt imatge Dit de cadascun dels punts per als quals un sistema òptic és estigmàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estigmatisme

■ estigmatisme

masculí òptica Propietat d’ésser estigmàtic un sistema òptic patologia Estat degut a l’existència d’estigmes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estigmatització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estigmatització</title>

Partició sil·làbica: es_tig_ma_tit_za_ci_ó
    femení
    1. Acció d’estigmatitzar;
    2. l’efecte.
  2. sociologia Procés pel qual algú, una conducta, una idea, etc., és definit com a anormal o desviat per part d’un grup amb poder a fi de fomentar-ne el rebuig social. L’estigmatització de l’homosexualitat.

■ estigmatització

femení Acció d’estigmatitzar l’efecte sociologia Procés pel qual algú, una conducta, una idea, etc, és definit com a anormal o desviat per part d’un grup amb poder a fi de fomentar-ne el rebuig social L’estigmatització de l’homosexualitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estigmatitzar

■ estigmatitzar

verb transitiu Marcar algú amb un ferro roent figuradament Infamar, blasmar fortament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estigmato-

estigmato-

Forma prefixada del mot grec stígma, -atos , que significa ‘punt marcat’ Ex estigmatòfor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estigonematals

■ estigonematals

femení botànica plural Grup d’esquizofícies, que comprèn espècies filamentoses, formadores d’heterocists i capaces de produir ramificacions veritables singular Esquizofícia del grup de les estigonematals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estil</title>

Etimologia: del ll. stĭlus ‘estaca; tija; punxó d’escriure; manera d’escriure’ 1a font: 1369
    masculí
  1. paleografia Instrument per a escriure damunt matèries toves, com és ara cera, argila, plom, etc.
  2. Agulla o busca d’un rellotge de sol.
    1. Manera característica de fer o de presentar les coses. L’estil alemany de cantar. L’estil francès de recitar. Un nou estil de viure.
    2. per extensió Gust particular de cadascú, espècie de manera per la qual es distingeixen les seves coses.
    3. Elegància, distinció o originalitat d’una persona o una cosa. Un hotel amb molt d’estil. El noi és atractiu, però té poc estil.
    4. art Caràcter especial que dona a les seves obres un artista, una escola, una nació o una època.
    5. esports Manera particular de fer un atleta un exercici o una prova esportiva, tot respectant les regles fonamentals de l’especialitat.
    6. esports En la natació, cadascuna de les especialitats establertes per a nedar en competició.
    7. esports Prova de natació que consisteix a fer una cursa combinant quatre estils: esquena, braça, papallona i crol, l’un darrere l’altre, en quatre trossos iguals.
    8. literatura, retòrica i lingüística Manera d’expressar el pensament en el llenguatge oral o escrit, no pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc.
    9. literatura, música, retòrica i poètica Manera d’escriure, de compondre o de parlar personal, original, d’un escriptor, un compositor, un poeta o un orador.
    10. lingüística Recull de tries lingüístiques que una entitat, institució o mitjà de comunicació considera preferibles o més adequades.
    11. estil lliure esports En la natació, aquell estil la pràctica del qual no queda subjecta a unes normes determinades.
    12. per l’estil locució adverbial D’una manera semblant, aproximadament igual.
  4. botànica Prolongament filiforme de l’ovari que sosté l’estigma.
  5. cronologia
    1. Manera de computar el començ de l’any.
    2. estil bizantí Estil que fa començar l’any l’1 de setembre.
    3. estil de la Nativitat Estil que anticipa el començ de l’any al 25 de desembre.
    4. estil de la Pasqua (o francès, o de la Passió, o de la Resurrecció) Estil que posposava el començament de l’any al dia de Pasqua, el qual era mòbil.
    5. estil de l’Encarnació Estil que feia començar l’any el 25 de març; es dividia en estil florentí i estil pisà.
    6. estil florentí Estil de l’Encarnació que posposava el començament de l’any dos mesos i vint-i-quatre dies.
    7. estil modern (o de la Circumcisió) Estil segons el qual l’any comença l’1 de gener.
    8. estil pisà Estil de l’Encarnació que anticipava el començament de l’any nou mesos i set dies.
    9. estil venecià Estil que posposava el començ de l’any a l’1 de març.
  6. estil tectònic geologia Conjunt de característiques geomètriques d’una estructura tectònica extensible a una regió.

■ estil

masculí paleografia Instrument per a escriure damunt matèries toves, com és ara cera, argila, plom, etc Agulla o busca d’un rellotge de sol Manera característica de fer o de presentar les coses L’estil alemany de cantar L’estil francès de recitar Un nou estil de viure per extensió Gust particular de cadascú, espècie de manera per la qual es distingeixen les seves coses Elegància, distinció o originalitat d’una persona o una cosa Un hotel amb molt d’estil El noi és atractiu, però té poc estil art Caràcter especial que dona a les seves obres un artista, una escola, una nació o una època esports…
Informació complementària
Traducció