Es mostren 88939 resultats

■ estilar

■ estilar

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a l’estil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilar-se

■ estilar-se

verb pronominal Ésser de costum Estar en ús Aquesta manera de vestir s’estilava fa un segle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estilet</title>

Etimologia: de estil
    masculí
  1. història Punyal de fulla molt estreta, usat sobretot als segles XVI i XVII.
  2. anatomia animal Fibló imparell recobert per una beina, com el de certs himenòpters.
  3. cirurgia Sonda metàl·lica llarga, prima, flexible o rígida, amb una petita dilatació olivària en un dels extrems.
  4. paleografia estil 1.

■ estilet

masculí història Punyal de fulla molt estreta, usat sobretot als segles XVI i XVII anatomia animal Fibló imparell recobert per una beina, com el de certs himenòpters cirurgia Sonda metàllica llarga, prima, flexible o rígida, amb una petita dilatació olivària en un dels extrems paleografia estil 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estiliforme

■ estiliforme

adjectiu Que sembla un estil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estílion


<title type="display">estílion</title>

Partició sil·làbica: es_tí_li_on
masculí antropologia física Punt somàtic lateral situat en el punt més baix de l’apòfisi estiloide del radi.

estílion

masculí antropologia física Punt somàtic lateral situat en el punt més baix de l’apòfisi estiloide del radi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilista

■ estilista

masculí i femení Escriptor o artista que es distingeix per la seva mestria en l’estil o en la forma d’expressió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilístic
| estilística


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estilístic</title>

Etimologia: de estil
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estil.
  2. femení lingüística
    1. Terme que alguns autors empren per a al·ludir a l’estudi dels elements que les llengües posen a disposició dels parlants per a expressar aspectes de llur afectivitat.
    2. Disciplina que estudia l’estil dels texts, dels escriptors o de les èpoques.

■ estilístic
| estilística

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estil femení lingüística Terme que alguns autors empren per a alludir a l’estudi dels elements que les llengües posen a disposició dels parlants per a expressar aspectes de llur afectivitat Disciplina que estudia l’estil dels texts, dels escriptors o de les èpoques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilita

■ estilita

masculí i femení cristianisme Als primers segles del cristianisme, especialment a l’Orient, anacoreta que per ascesi vivia al cim d’una columna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilització

■ estilització

femení art Acció d’estilitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estilitzar</title>

Etimologia: de estil 1a font: c. 1910, Rusiñol
    verb
  1. transitiu art Conformar a regles convencionals, dibuixar d’una manera convencional fent una adaptació arbitrària de la realitat, especialment simplificant les formes, els trets, etc.
    1. transitiu Fer semblar més prim o esvelt. Aquest vestit estilitza la figura.
    2. intransitiu Els colors foscos estilitzen.
    3. pronominal Fer-se més prim o esvelt. Amb el règim, t’has estilitzat molt.

■ estilitzar

verb transitiu art Conformar a regles convencionals, dibuixar d’una manera convencional fent una adaptació arbitrària de la realitat, especialment simplificant les formes, els trets, etc transitiu Fer semblar més prim o esvelt Aquest vestit estilitza la figura intransitiu Els colors foscos estilitzen pronominal Fer-se més prim o esvelt Amb el règim, t’has estilitzat molt
Informació complementària
Traducció