Es mostren 88939 resultats

estivisilva

estivisilva

femení geobotànica Bosc caducifoli
Gran Diccionari de la llengua catalana

estoa


<title type="display">estoa</title>

Partició sil·làbica: es_to_a
Etimologia: del grec
femení arquitectura Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment el porxo d’una àgora.

estoa

femení arquitectura Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment el porxo d’una àgora
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estoc1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estoc</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del fr. estoc ‘punta d’espasa’, der. de estoquier ‘clavar estocades’, del neerl. mitjà stôken ‘clavar, punxar’ o del seu antecessor, el fràncic stôkan, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
  1. història Espasa estreta i llarga amb la qual hom només pot ferir de punta.
  2. esports En l’esgrima, espasa.
  3. tauromàquia Espasa especial, sense cassoleta, usada en les corrides per a matar el toro.



    4. Vegeu també:
    estoc2

■ estoc1

masculí història Espasa estreta i llarga amb la qual hom només pot ferir de punta esports En l’esgrima, espasa tauromàquia Espasa especial, sense cassoleta, usada en les corrides per a matar el toro Vegeu també estoc 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estoc2

■ estoc2

masculí economia Quantitat d’una mercaderia que hi ha en magatzem Volum de primeres matèries i productes acabats dels quals disposa una empresa en un moment determinat estoc monetari Quantitat de moneda existent en un país en un moment determinat Vegeu també estoc 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estocada

■ estocada

femení Cop d’estoc o de punta d’espasa, sabre, etc per extensió Ferida produïda amb l’espasa de punta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estocafix

■ estocafix

masculí Peixopalo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estocàstic
| estocàstica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estocàstic</title>

Etimologia: del gr. stokhastikós ‘conjectural’
    adjectiu
  1. Que depèn de l’atzar.
  2. procés estocàstic estadística Procés que estudia l’evolució d’un sistema (econòmic, biològic, tècnic, cibernètic, etc.) en el qual la llei de probabilitat és funció del temps.

■ estocàstic
| estocàstica

adjectiu Que depèn de l’atzar procés estocàstic estadística Procés que estudia l’evolució d’un sistema econòmic, biològic, tècnic, cibernètic, etc en el qual la llei de probabilitat és funció del temps
Gran Diccionari de la llengua catalana

estocfix

estocfix

masculí Peixopalo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estocolmès
| estocolmesa

■ estocolmès
| estocolmesa

adjectiu i masculí i femení D’Estocolm capital de Suècia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estoerès
| estoeresa

estoerès
| estoeresa

adjectiu i masculí i femení D’Estoer Cerdanya