Es mostren 88939 resultats

■ estofa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estofa</title>

Etimologia: del fr. ant. estofe ‘materials diversos’, segurament der. del verb e(s)tofer ‘preparar’, probablement de l’ant. alt al. stopfôn ‘reblir; tapar’ 1a font: c. 1372
    femení
  1. antigament Roba, teixit.
    1. Matèria de què és feta una cosa. Aquests mobles són de bona estofa.
    2. especialment i figuradament Tan dolent és l’un com l’altre: són de la mateixa estofa. En ell hi ha l’estofa d’un savi.

■ estofa

femení antigament Roba, teixit Matèria de què és feta una cosa Aquests mobles són de bona estofa especialment i figuradament Tan dolent és l’un com l’altre són de la mateixa estofa En ell hi ha l’estofa d’un savi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estofar1

■ estofar1

verb transitiu escultura Donar una capa de blanc a la fusta que hom ha de daurar Pintar al tremp damunt d’or brunyit formant relleu Raspar amb el garfi el color donat sobre l’or Vegeu també estofar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estofar2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estofar</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: estufar
Etimologia: segurament, variant de l’ant. estubar (també estufar) ‘escalfar al bany de vapor’, potser de l’it. stufato, convertit al sud de França en estoufat, estouffade per influx del fr. étouffer ‘ofegar’, d’origen incert 1a font: c. 1480
verb transitiu gastronomia Coure a foc lent (carn, llegums, sípia, etc.) en una olla o una cassola tapada per impedir l’evaporació, generalment amb addició de vi blanc.


Vegeu també:
estofar1

■ estofar2

verb transitiu gastronomia Coure a foc lent carn, llegums, sípia, etc en una olla o una cassola tapada per impedir l’evaporació, generalment amb addició de vi blanc Vegeu també estofar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estofat1

■ estofat1

masculí gastronomia Guisat fet a base de carn tallada a trossos, estofada amb patates, cebes, pastanagues, tomàquet, pèsols o altres verdures, i unes fulles de llorer Vegeu també estofat 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estofat2

■ estofat2

masculí zoologia Gènere de tunicats de l’ordre dels flebobranquis, de la família dels ciònids Diazona sp , amb tòrax i abdomen i proveïts de vint-i-quatre tentacles Vegeu també estofat 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estoic
| estoica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estoic</title>

Partició sil·làbica: es_toic
Etimologia: del gr. stōĩkós, íd., der. de stoá ‘pòrtic’, del Pòrtic d’Atenes on ensenyava el filòsof Zenó 1a font: 1498
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estoïcisme.
    2. escola estoica filosofia Estoïcisme.
  2. masculí i femení Persona que viu segons l’estoïcisme.

■ estoic
| estoica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estoïcisme escola estoica filosofia Estoïcisme masculí i femení Persona que viu segons l’estoïcisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estoicament

■ estoicament

adverbi D’una manera estoica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estoïcisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estoïcisme</title>

Partició sil·làbica: es_to_ï_cis_me
Etimologia: de estoic
    masculí
  1. filosofia Escola filosòfica grecoromana, que tenia com a ideal l’exercici de la virtut, que hom aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí i la lluita contra les passions.
  2. per extensió Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.

■ estoïcisme

masculí filosofia Escola filosòfica grecoromana, que tenia com a ideal l’exercici de la virtut, que hom aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí i la lluita contra les passions per extensió Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estoig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estoig</title>

Partició sil·làbica: es_toig
Etimologia: de estotjar 1a font: s. XIII, Vides
    [plural estoigs o estotjos] masculí
  1. Capsa adequada per a desar-hi un objecte, un adreç. Un estoig de compassos. Una joia amb el seu estoig. Un estoig de fusta, de llauna, de cuir, de tela.
  2. indústria surera Aparell que serveix de muntura de la peça tallant que empra el llescador, el carrador o l’escairador.
  3. indústria tèxtil
    1. Capsa cel·lular de la màquina jacquard on són allotjades les molles, anomenades cucs, que fan recular les agulles.
    2. Caixa de llautó foradada per al pas dels punxons que hom troba en les màquines de picar cartons jacquard.

■ estoig

plural estoigs o estotjos masculí Capsa adequada per a desar-hi un objecte, un adreç Un estoig de compassos Una joia amb el seu estoig Un estoig de fusta, de llauna, de cuir, de tela indústria surera Aparell que serveix de muntura de la peça tallant que empra el llescador, el carrador o l’escairador indústria tèxtil Capsa cellular de la màquina jacquard on són allotjades les molles, anomenades cucs , que fan recular les agulles Caixa de llautó foradada per al pas dels punxons que hom troba en les màquines de picar cartons jacquard
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estojar

estojar

verb transitiu Estotjar
Informació complementària
Traducció