Es mostren 88939 resultats

■ estol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estol</title>

Etimologia: del ll. td. stŏlus, i aquest, del gr. stólos ‘flota, exèrcit’, der. de stéllō ‘preparar, equipar’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. Colla. Un estol de noies.
  2. escoltisme Unitat formada pels llobatons i les daines.
  3. marina, marítim Conjunt de naus; esquadra.

■ estol

masculí Colla Un estol de noies escoltisme Unitat formada pels llobatons i les daines marina, marítim Conjunt de naus esquadra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estola</title>

Etimologia: del ll. stŏla ‘vestit llarg’, i aquest, del gr. stolḗ ‘vestit’, der. de stéllō ‘preparar, vestir’ 1a font: c. 1330, Muntaner
    femení
  1. història A Grècia i a Roma, vestit, generalment llarg.
  2. litúrgia Distintiu litúrgic que el bisbe, el sacerdot i el diaca porten penjat al coll.

■ estola

femení història A Grècia i a Roma, vestit, generalment llarg litúrgia Distintiu litúrgic que el bisbe, el sacerdot i el diaca porten penjat al coll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estòlid
| estòlida

■ estòlid
| estòlida

adjectiu Nici, mancat d’enginy
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estòlidament

■ estòlidament

adverbi D’una manera estòlida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estolidesa

■ estolidesa

femení Qualitat d’estòlid Aquell programa representa el triomf de l’estolidesa en la televisió
Gran Diccionari de la llengua catalana

estolidobranquiats


<title type="display">estolidobranquiats</title>

Partició sil·làbica: es_to_li_do_bran_qui_ats
    masculí zoologia
  1. plural Ordre de la classe dels ascidiacis, amb uns plecs meridians a la cambra branquial que constitueixen unes costelles longitudinals. Són corrents a la Mediterrània l’ascidi roig, el raïm de mar i l’ou de mar.
  2. singular Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats.

estolidobranquiats

masculí zoologia plural Ordre de la classe dels ascidiacis, amb uns plecs meridians a la cambra branquial que constitueixen unes costelles longitudinals Són corrents a la Mediterrània l’ascidi roig, el raïm de mar i l’ou de mar singular Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats
Gran Diccionari de la llengua catalana

estolledor


<title type="display">estolledor</title>

Etimologia: d’un b. ll. *extollitorium, der . del ll. extollĕre ‘elevar, aixecar’ 1a font: s. XII
masculí agricultura i hidrologia Comporta consistent en una post que aixeca el nivell de l’aigua i en tanca el pas en els canals i séquies.

estolledor

masculí agricultura i hidrologia Comporta consistent en una post que aixeca el nivell de l’aigua i en tanca el pas en els canals i séquies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estoló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estoló</title>

Etimologia: variant ant. de estaló
    masculí
  1. botànica Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
  2. zoologia Estructura tubular que en les colònies de pòlips uneix els diversos zooides entre ells.

■ estoló

masculí botànica Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament zoologia Estructura tubular que en les colònies de pòlips uneix els diversos zooides entre ells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estolonífer
| estolonífera

■ estolonífer
| estolonífera

adjectiu botànica Que fa estolons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estolonífers


<title type="display">estolonífers</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de cnidaris colonials de la subclasse dels alcionaris, que formen estolons reptants proveïts d’espícules calcàries, com l’orgue de mar.
  2. singular Cnidari de l’ordre dels estolonífers.

estolonífers

masculí zoologia plural Ordre de cnidaris colonials de la subclasse dels alcionaris, que formen estolons reptants proveïts d’espícules calcàries, com l’orgue de mar singular Cnidari de l’ordre dels estolonífers