adjectiu oposat a propi Que és d’una altra família, d’un altre país, d’un altre grup, etc Que no té relació amb algú Aquests dos pobles abans eren estranys l’un a l’altre Desconegut d’algú La seva fesomia no m’és estranya Que no té part en una cosa aliè Això és estrany a la qüestió Ell era estrany a la conxorxa Introduït accidentalment, especialment en l’organisme adjectiu No freqüent o usual Té una veu estranya Avui el cotxe fa un soroll estrany adjectiu Que ofereix quelcom d’inexplicable o extraordinari, que excita la curiositat, la sorpresa, l’admiració, etc Una casa plena de sorolls…
