Es mostren 88939 resultats

■ estricador
| estricadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estricador</title>

Etimologia: de estricar 1a font: 1669
  1. adjectiu
    1. Que estrica o serveix per a estricar.
    2. màquina estricadora (o simplement estricadora) indústria tèxtil Màquina d’estirar les troques tenyides o adobades.
  2. masculí indústria tèxtil Bastiment de fusta amb claus on hom posa tibant la roba mullada perquè en eixugar-se no s’estrenyi.

■ estricador
| estricadora

adjectiu Que estrica o serveix per a estricar màquina estricadora o simplement estricadora indústria tèxtil Màquina d’estirar les troques tenyides o adobades masculí indústria tèxtil Bastiment de fusta amb claus on hom posa tibant la roba mullada perquè en eixugar-se no s’estrenyi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estricament

■ estricament

masculí indústria tèxtil Operació d’estricar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estricar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estricar</title>

Etimologia: del fr. ant. estriquier ‘allisar el drap’, i aquest, del neerl. mitjà i el baix al. mitjà strîken (al. mod. streichen ‘passar fregant’) 1a font: c. 1800
    verb transitiu indústria tèxtil
    1. Aclarir i desembullar (les troques de fil) després de tenyir-les o adobar-les.
    2. màquina d’estricar Màquina estricadora.
  2. Posar (la roba mullada) a l’estricador per evitar que, en eixugar-se, s’encongeixi.

■ estricar

verb transitiu indústria tèxtil Aclarir i desembullar les troques de fil després de tenyir-les o adobar-les màquina d’estricar Màquina estricadora Posar la roba mullada a l’estricador per evitar que, en eixugar-se, s’encongeixi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estricció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estricció</title>

Partició sil·làbica: es_tric_ci_ó
Homòfon: astricció
Etimologia: del ll. strictio, -ōnis ‘acció d’estrènyer, pressió’
    femení
  1. tecnologia Disminució ràpida d’una secció d’un cos sotmès a un esforç de tracció.
  2. efecte d’estricció física i nucleònica Efecte de pessic per al confinament d’un plasma.

■ estricció

femení tecnologia Disminució ràpida d’una secció d’un cos sotmès a un esforç de tracció efecte d’estricció física i nucleònica Efecte de pessic per al confinament d’un plasma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estricne


<title type="display">estricne</title>

masculí botànica Gènere de plantes arbòries, arbustives i enfiladisses, de la família de les loganiàcies (Strychnos sp), de fulles oposades, flors blanques, grogues o verdoses i fruit en baia, que contenen l’alcaloide estricnina i són originàries de les regions tropicals i temperades.

estricne

masculí botànica Gènere de plantes arbòries, arbustives i enfiladisses, de la família de les loganiàcies Strychnos sp , de fulles oposades, flors blanques, grogues o verdoses i fruit en baia, que contenen l’alcaloide estricnina i són originàries de les regions tropicals i temperades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estricnina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estricnina</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. strýkhnos, nom de diverses plantes metzinoses, i -ina* 1a font: 1839, DLab.
femení farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.

■ estricnina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos , Nux vomica i en altres espècies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrictament

■ estrictament

adverbi D’una manera estricta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estricte
| estricta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estricte</title>

Etimologia: el ll. strictus, -a, -um, participi de stringĕre ‘estrènyer’ 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Rigorosament conforme a una regla, a una llei, a un criteri, etc., que no se’n desvia gens. Ho ha fet en estricte compliment del seu deure. Volen mantenir una disciplina estricta.
  2. Que obra o jutja d’una manera rígida, inflexible. El meu pare és molt estricte.
  3. Que ha d’ésser mantingut, obeït, complert, etc., d’una manera rigorosa, exacta.
  4. Rigorosament limitat. Una paraula usada per extensió, no pas en sentit estricte.

■ estricte
| estricta

adjectiu Rigorosament conforme a una regla, a una llei, a un criteri, etc, que no se’n desvia gens Ho ha fet en estricte compliment del seu deure Volen mantenir una disciplina estricta Que obra o jutja d’una manera rígida, inflexible El meu pare és molt estricte Que ha d’ésser mantingut, obeït, complert, etc, d’una manera rigorosa, exacta Rigorosament limitat Una paraula usada per extensió, no pas en sentit estricte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estridència

■ estridència

femení Qualitat d’estrident Cosa estrident
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrident


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estrident</title>

Etimologia: del ll. stridens, -ntis, participi pres. del ll. stridĕre ‘fer un soroll agut i penetrant’ 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Que té un so agut i aspre. Un soroll estrident. Una veu estrident.
  2. Que no s’acorda gens amb el to general, que fa una impressió violenta.
  3. fonètica, fonologia Dit de la consonant caracteritzada per una absència total d’harmonia en la seva representació espectrogràfica.

■ estrident

adjectiu Que té un so agut i aspre Un soroll estrident Una veu estrident Que no s’acorda gens amb el to general, que fa una impressió violenta fonètica, fonologia Dit de la consonant caracteritzada per una absència total d’harmonia en la seva representació espectrogràfica
Informació complementària
Traducció