Es mostren 88940 resultats

■ estrompassar

■ estrompassar

verb transitiu Passar per damunt d’una cosa fent un salt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrona

■ estrona

femení biologia Folliculina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estronca-sang

■ estronca-sang

masculí mineralogia Hematites
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estroncable

■ estroncable

adjectiu Susceptible d’estroncar-se o d’ésser estroncat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estroncadament

■ estroncadament

adverbi Bruscament Amb interrupció sobtada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estroncament

■ estroncament

masculí Acció d’estroncar o estroncar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estroncany

■ estroncany

masculí dialectal Branca tallada que surt cosa d’un pam de la soca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estroncar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estroncar</title>

Compareu: truncar, troncar
Etimologia: de tronc 1a font: 1341
    verb
    1. transitiu Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid. La secada ha estroncat les fonts de la comarca.
    2. pronominal Estroncar-se un riu, una font.
    3. transitiu medicina Deturar el curs de la sang o d’un altre líquid o humor.
    4. transitiu medicina Aturar l’hemorràgia.
  2. figuradament
    1. transitiu Estroncar un discurs.
    2. pronominal Estroncar-se una font d’ingressos.

■ estroncar

verb transitiu Fer cessar de rajar, de fluir, un líquid La secada ha estroncat les fonts de la comarca pronominal Estroncar-se un riu, una font transitiu medicina Deturar el curs de la sang o d’un altre líquid o humor transitiu medicina Aturar l’hemorràgia figuradament transitiu Estroncar un discurs pronominal Estroncar-se una font d’ingressos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estronci


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estronci</title>

Etimologia: de l’angl. strontian, pròpiament nom d’un poble escocès on es va trobar per primera vegada aquest mineral
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Sr] Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup IIA de la taula periòdica, i d’un pes atòmic de 87,63.
  2. bromur d’estronci [SrBr2·6H2O] Substància cristal·lina i deliqüescent, emprada com a sedatiu i antiepilèptic.
  3. nitrat d’estronci [Sr(NO3)2] Pólvores incolores emprades en pirotècnia, per a produir llum vermella i senyals lluminosos en la marina i l’exèrcit.
  4. òxid d’estronci [SrO] Substància que es presenta en forma d’una massa càustica i porosa, emprada per a refinar el sucre.

■ estronci

masculí química inorgànica símbol Sr Element metàllic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup IIA de la taula periòdica, i d’un pes atòmic de 87,63 bromur d’estronci SrBr 2 6H 2 O Substància cristallina i deliqüescent, emprada com a sedatiu i antiepilèptic nitrat d’estronci SrNO 3 2 Pólvores incolores emprades en pirotècnia, per a produir llum vermella i senyals lluminosos en la marina i l’exèrcit òxid d’estronci SrO Substància que es presenta en forma d’una massa càustica i porosa, emprada per a refinar el sucre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estronciana

■ estronciana

femení química inorgànica Òxid d’estronci, SrO, pólvores groguenques, molt poroses i càustiques, obtingut per calcinació del seu hidròxid o del seu nitrat
Traducció