Es mostren 88940 resultats

■ estroncianita

■ estroncianita

femení mineralogia Carbonat d’estronci, SrCO 3 , mineral que cristallitza en el sistema ròmbic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estròncic
| estròncica

■ estròncic
| estròncica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent a l’estronci Que conté estronci
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estrongiloïdeus


<title type="display">estrongiloïdeus</title>

Partició sil·làbica: es_tron_gi_lo_ï_deus
    masculí zoologia
  1. plural Ordre de nematodes que inclou famílies de paràsits de l’ésser humà, com l’ancilòstom i el necàtor.
  2. singular Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus.

estrongiloïdeus

masculí zoologia plural Ordre de nematodes que inclou famílies de paràsits de l’ésser humà, com l’ancilòstom i el necàtor singular Nematode de l’ordre dels estrongiloïdeus
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estronxar

■ estronxar

verb transitiu dialectal Fer malbé, esmicolar, una pedregada, una calcigada, etc, el blat, les hortalisses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estronyar

■ estronyar

verb transitiu dialectal Trencar o esmicolar una planta, una canya, un os, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrop


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estrop</title>

Etimologia: del ll. strŭppus o strŏppus, íd. 1a font: 1313
    masculí
  1. Abraçadora de corda.
  2. especialment marina, marítim
    1. Tros de corda entollat pels dos caps i utilitzat per a embragar els fardells que han d’ésser embarcats o desembarcats.
    2. Anella de corda encapellada a l’escàlem d’una embarcació, la qual, posada al voltant del coll del rem, serveix com a lligam per a subjectar-lo.
  3. a tot estrop locució adverbial A tot drap.

■ estrop

masculí Abraçadora de corda especialment marina, marítim Tros de corda entollat pels dos caps i utilitzat per a embragar els fardells que han d’ésser embarcats o desembarcats Anella de corda encapellada a l’escàlem d’una embarcació, la qual, posada al voltant del coll del rem, serveix com a lligam per a subjectar-lo a tot estrop locució adverbial A tot drap
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estropada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estropada</title>

Etimologia: de estrop 1a font: 1405
    femení
  1. marina, marítim
    1. Esforç dels remadors, en vogar, per a moure l’embarcació.
    2. Embranzida que pren l’embarcació en marxa.
    3. Moviment fort, sobtat i violent que fa una cadena o cap que llavora com a amarra del vaixell per efecte de la maror o força del vent.
  2. Arrencada forta d’un vehicle.

■ estropada

femení marina, marítim Esforç dels remadors, en vogar, per a moure l’embarcació Embranzida que pren l’embarcació en marxa Moviment fort, sobtat i violent que fa una cadena o cap que llavora com a amarra del vaixell per efecte de la maror o força del vent Arrencada forta d’un vehicle
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estropell

estropell

masculí Estropellament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estropellament

estropellament

masculí Acció d’estropellar o estropellar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estropellar


<title type="display">estropellar</title>

Etimologia: alteració del cast. estropear 1a font: s. XX, Carner
    verb
  1. transitiu Fer malbé, esgavellar, destrossar.
  2. pronominal S’ha estropellat una aixeta.

estropellar

verb transitiu Fer malbé, esgavellar, destrossar pronominal S’ha estropellat una aixeta
Informació complementària
Traducció