Es mostren 88940 resultats

■ estuforn

■ estuforn

masculí dialectal Esternut
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estufornar

■ estufornar

verb transitiu dialectal Esternudar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estugós
| estugosa

■ estugós
| estugosa

adjectiu dialectal Que fa fàstics de tot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estult
| estulta

■ estult
| estulta

adjectiu Nici, toix per extensió Que denota estultícia o niciesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estultament

■ estultament

adverbi Amb estultícia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estultícia

■ estultícia

femení Qualitat d’estult Dita o fet propis d’un estult
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estupefacció

■ estupefacció

femení Admiració que voreja l’estupor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estupefacte
| estupefacta

■ estupefacte
| estupefacta

adjectiu Colpit d’estupefacció Restar estupefacte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estupefaent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estupefaent</title>

Partició sil·làbica: es_tu_pe_fa_ent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. stupefaciens, -ntis, participi pres. de stupefacĕre ‘causar estupor’, en la forma catalanitzada, com en faent, fefaent, rarefaent, etc
  1. adjectiu Que causa estupefacció.
  2. adjectiu patologia Que causa estupor patològic.
  3. masculí especialment
    1. farmàcia, indústria farmacèutica i toxicologia Producte actiu que, a més del seu efecte terapèutic, té una acció secundària capaç de produir habituació en l’individu i d’alterar-ne profundament la personalitat, el comportament i àdhuc l’equilibri fisiològic.
    2. psicologia Droga.

■ estupefaent

adjectiu Que causa estupefacció adjectiu patologia Que causa estupor patològic masculí especialment farmàcia, indústria farmacèutica i toxicologia Producte actiu que, a més del seu efecte terapèutic, té una acció secundària capaç de produir habituació en l’individu i d’alterar-ne profundament la personalitat, el comportament i àdhuc l’equilibri fisiològic psicologia Droga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estupend
| estupenda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estupend</title>

Etimologia: del ll. stupendus, -a, -um ‘digne de causar estupor, extraordinari’, participi de futur passiu de stupēre ‘estar atordit, ple d’estupor’ 1a font: s. XV
adjectiu Capaç de causar estupefacció pel que té de meravellós, de gran, de bell, etc.

■ estupend
| estupenda

adjectiu Capaç de causar estupefacció pel que té de meravellós, de gran, de bell, etc
Informació complementària
Traducció