Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: escrit primer esboranc, der. de bora, es preferí més tard la grafia esvoranc per una falsa etimologia de vora, pensant en un sentit de ‘escantonar les vores d’alguna cosa’ que no ha tingut mai el mot (v. salanc) 1a font: 1803, DEst.

masculí

Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros. Entraven a l’hort per un esvoranc de la tanca.
Gros esquinç. Fer-se un esvoranc a les calces.
Trenc.

■ esvoranc

masculí Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros Entraven a l’hort per un esvoranc de la tanca Gros esquinç Fer-se un esvoranc a les calces Trenc

■ esvorancar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvorancar</title>

Etimologia: de esvoranc 1a font: 1877, Verdaguer

verb transitiu Fer un esvoranc o esvorancs en alguna cosa. Les canonades han esvorancat el mur.

■ esvorancar

verb transitiu Fer un esvoranc o esvorancs en alguna cosa Les canonades han esvorancat el mur

■ esvorar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvorar</title>

Etimologia: de vora

verb

transitiu Desfer, desfilar, la vora d’un vestit, una cortina, etc.
pronominal El tovalló s’ha esvorat.

■ esvorar

verb transitiu Desfer, desfilar, la vora d’un vestit, una cortina, etc pronominal El tovalló s’ha esvorat

■ esvorell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvorell</title>

Etimologia: de esvorellar

masculí Tros llevat o desprès de la vora o superfície d’una cosa.

■ esvorell

masculí Tros llevat o desprès de la vora o superfície d’una cosa

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esvinçar

■ esvoletec

■ esvoletegar

■ esvolvar

esvomegada

esvomegar-se

■ esvoranc

■ esvorancar

■ esvorar

■ esvorell

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia