Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ esvoletec

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvoletec</title>

Etimologia: de esvoletegar 1a font: c. 1900, Verdaguer

masculí Acció d’esvoletegar.

■ esvoletec

masculí Acció d’esvoletegar

■ esvoletegar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvoletegar</title>

Etimologia: de volar 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb intransitiu Agitar un ocell les ales sense posar-se a volar.

■ esvoletegar

verb intransitiu Agitar un ocell les ales sense posar-se a volar

■ esvolvar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvolvar</title>

verb transitiu Netejar de volves.

■ esvolvar

verb transitiu Netejar de volves

esvomegada

<title type="display">esvomegada</title>

femení dialectal Ensulsiada.

esvomegada

femení dialectal Ensulsiada

esvomegar-se

<title type="display">esvomegar-se</title>

verb pronominal dialectal Ensulsiar-se.

esvomegar-se

verb pronominal dialectal Ensulsiar-se

■ esvoranc

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvoranc</title>

Etimologia: escrit primer esboranc, der. de bora, es preferí més tard la grafia esvoranc per una falsa etimologia de vora, pensant en un sentit de ‘escantonar les vores d’alguna cosa’ que no ha tingut mai el mot (v. salanc) 1a font: 1803, DEst.

masculí

Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros. Entraven a l’hort per un esvoranc de la tanca.
Gros esquinç. Fer-se un esvoranc a les calces.
Trenc.

■ esvoranc

masculí Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros Entraven a l’hort per un esvoranc de la tanca Gros esquinç Fer-se un esvoranc a les calces Trenc

■ esvorancar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvorancar</title>

Etimologia: de esvoranc 1a font: 1877, Verdaguer

verb transitiu Fer un esvoranc o esvorancs en alguna cosa. Les canonades han esvorancat el mur.

■ esvorancar

verb transitiu Fer un esvoranc o esvorancs en alguna cosa Les canonades han esvorancat el mur

■ esvorar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvorar</title>

Etimologia: de vora

verb

transitiu Desfer, desfilar, la vora d’un vestit, una cortina, etc.
pronominal El tovalló s’ha esvorat.

■ esvorar

verb transitiu Desfer, desfilar, la vora d’un vestit, una cortina, etc pronominal El tovalló s’ha esvorat

■ esvorell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvorell</title>

Etimologia: de esvorellar

masculí Tros llevat o desprès de la vora o superfície d’una cosa.

■ esvorell

masculí Tros llevat o desprès de la vora o superfície d’una cosa

■ esvorellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvorellar</title>

Etimologia: de vora

verb

transitiu Llevar un bocí de la vora o superfície d’una cosa.
pronominal La gerra s’ha esvorellat.

■ esvorellar

verb transitiu Llevar un bocí de la vora o superfície d’una cosa pronominal La gerra s’ha esvorellat