Es mostren 88940 resultats

eticitat


<title type="display">eticitat</title>

Etimologia: de ètic1
    femení
  1. Qualitat d’ètic.
  2. filosofia En la filosofia de Hegel, realització objectiva de l’ideal ètic, mitjançant la família, la societat civil i l’estat ètic.

eticitat

femení Qualitat d’ètic filosofia En la filosofia de Hegel, realització objectiva de l’ideal ètic, mitjançant la família, la societat civil i l’estat ètic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ etil

■ etil

masculí química orgànica Radical univalent de l’età, de fórmula CH 3 —CH 2 —
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

etilació


<title type="display">etilació</title>

Partició sil·làbica: e_ti_la_ci_ó
femení química orgànica Tipus de reacció mitjançant la qual s’introdueixen radicals etil (CH3—CH2— o C2H5—) en una molècula.

etilació

femení química orgànica Tipus de reacció mitjançant la qual s’introdueixen radicals etil CH 3 —CH 2 — o C 2 H 5 — en una molècula
Gran Diccionari de la llengua catalana

etilamina


<title type="display">etilamina</title>

femení química orgànica Monoetilamina, C2H5NH2, amina primària que deriva formalment de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un radical etil.

etilamina

femení química orgànica Monoetilamina, C 2 H 5 NH 2 , amina primària que deriva formalment de l’amoníac per substitució d’un hidrogen per un radical etil
Gran Diccionari de la llengua catalana

etilar

etilar

verb transitiu química orgànica Fer una etilació
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

etilbenzè

etilbenzè

masculí C 6 H 5 CH 2 CH 3 química orgànica Hidrocarbur aromàtic que es troba en les fraccions de destillació del petroli
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ etilè


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">etilè</title>

Etimologia: deriv. de etil amb el sufix -è designador d’hidrocarburs (v. acetilè)
    masculí química orgànica i química industrial
  1. [CH2=CH2] El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica, un dels principals constituents del gas natural, del qual per polimerització hom obté el polietilè.
  2. òxid d’etilè Èter cíclic de l’etilè, anomenat també epoxietà.

■ etilè

masculí química orgànica i química industrial CH 2 =CH 2 El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica, un dels principals constituents del gas natural, del qual per polimerització hom obté el polietilè òxid d’etilè Èter cíclic de l’etilè, anomenat també epoxietà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

etilendiamina


<title type="display">etilendiamina</title>

Partició sil·làbica: e_ti_len_di_a_mi_na
femení química Diamina, de fórmula H2NCH2CH2NH2, base relativament forta i agent complexant d’ions metàl·lics formant quelats amb cicles de cinc baules.

etilendiamina

femení química Diamina, de fórmula H 2 NCH 2 CH 2 NH 2 , base relativament forta i agent complexant d’ions metàllics formant quelats amb cicles de cinc baules
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ etilenglicol

■ etilenglicol

masculí CH 2 OH—CH 2 OH química orgànica Líquid metzinós, lleugerament viscós, de tast dolç i fortament higroscòpic, obtingut per hidratació de l’òxid d’etilè
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ etilènic
| etilènica

■ etilènic
| etilènica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a l’etilè Olefínic sèrie etilènica Sèrie olefínica
Traducció