Es mostren 88939 resultats

euxàntic, àcid

euxàntic, àcid

C 19 H 18 O 11 H 2 O química i colorants Glucòsid de la 1,7-dihidroxixantona amb àcid glucurònic, anomenat també groc de l’Índia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ euxantina

■ euxantina

femení C 19 H 16 O 10 colorants Colorant groc, un dels principals constituents del groc de l’Índia
Gran Diccionari de la llengua catalana

euxenita


<title type="display">euxenita</title>

Partició sil·làbica: eu_xe_ni_ta
femení mineralogia Niobiotitanat d’itri, ceri, erbi, etc., mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

euxenita

femení mineralogia Niobiotitanat d’itri, ceri, erbi, etc, mineral que cristallitza en el sistema ròmbic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

euzó

euzó

masculí ciències militars Soldat d’infanteria lleugera de l’exèrcit grec
Gran Diccionari de la llengua catalana

eV

eV

símbol metrologia i física atòmica electronvolt
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evacuable

■ evacuable

adjectiu Susceptible d’ésser evacuat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evacuació

■ evacuació

femení Acció d’evacuar l’efecte història del dret Renúncia o cessió d’una propietat a favor d’altri
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

evacuador


<title type="display">evacuador</title>

Partició sil·làbica: e_va_cu_a_dor
Etimologia: del ll. evacuator, -ōris, íd.
masculí història del dret En dret feudal català, el qui cedeix una possessió o hi renuncia.

evacuador

masculí història del dret En dret feudal català, el qui cedeix una possessió o hi renuncia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evacuant

■ evacuant

adjectiu i masculí medicina Que fa evacuar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evacuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evacuar</title>

Partició sil·làbica: e_va_cu_ar
Etimologia: del ll. evacuare, íd., der. de vacuus, -a, -um ‘buit’, i aquest, de vacare 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
    1. Abandonar, un conjunt de persones, el lloc que ocupen.
    2. Treure d’un lloc les persones que l’ocupen. Les autoritats evacuaren de la plaça forta gairebé tota la població civil.
  2. dret Despatxar, enllestir, complir un tràmit. Evacuar una consulta. Evacuar una diligència.
  3. fisiologia
    1. Expel·lir naturalment o artificialment matèries excrementícies o patològiques per una part qualsevol de l’organisme.
    2. Fer una deposició intestinal.
  4. història del dret En dret feudal català, cedir una possessió o renunciar-hi.

■ evacuar

verb transitiu Abandonar, un conjunt de persones, el lloc que ocupen Treure d’un lloc les persones que l’ocupen Les autoritats evacuaren de la plaça forta gairebé tota la població civil dret Despatxar, enllestir, complir un tràmit Evacuar una consulta Evacuar una diligència fisiologia Expellir naturalment o artificialment matèries excrementícies o patològiques per una part qualsevol de l’organisme Fer una deposició intestinal història del dret En dret feudal català, cedir una possessió o renunciar-hi
Informació complementària
Traducció