Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ evacuar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evacuar</title>

Partició sil·làbica: e_va_cu_ar
Etimologia: del ll. evacuare, íd., der. de vacuus, -a, -um ‘buit’, i aquest, de vacare 1a font: s. XIII, Desclot

verb

transitiu

1. Abandonar, un conjunt de persones, el lloc que ocupen.
2. Treure d’un lloc les persones que l’ocupen. Les autoritats evacuaren de la plaça forta gairebé tota la població civil.
dret Despatxar, enllestir, complir un tràmit. Evacuar una consulta. Evacuar una diligència.
fisiologia
1. Expel·lir naturalment o artificialment matèries excrementícies o patològiques per una part qualsevol de l’organisme.
2. Fer una deposició intestinal.
història del dret En dret feudal català, cedir una possessió o renunciar-hi.

■ evacuar

verb transitiu Abandonar, un conjunt de persones, el lloc que ocupen Treure d’un lloc les persones que l’ocupen Les autoritats evacuaren de la plaça forta gairebé tota la població civil dret Despatxar, enllestir, complir un tràmit Evacuar una consulta Evacuar una diligència fisiologia Expellir naturalment o artificialment matèries excrementícies o patològiques per una part qualsevol de l’organisme Fer una deposició intestinal història del dret En dret feudal català, cedir una possessió o renunciar-hi

■ evacuatiu

| evacuativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evacuatiu</title>

Partició sil·làbica: e_va_cu_a_tiu
Etimologia: de evacuar

adjectiu i masculí medicina Evacuant.

■ evacuatiu

| evacuativa

adjectiu i masculí medicina Evacuant

evacuatriu

<title type="display">evacuatriu</title>

Partició sil·làbica: e_va_cu_a_triu

femení història del dret En dret feudal català, la qui cedeix una possessió o hi renuncia.

evacuatriu

femení història del dret En dret feudal català, la qui cedeix una possessió o hi renuncia

■ evadir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evadir</title>

Etimologia: del ll. evadĕre ‘escapar-se’ 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu Eludir, defugir.
pronominal
1. Escapar-se, especialment de la presó.
2. figuradament Cercar d’allunyar-se d’una situació desagradable, d’un problema, etc.

■ evadir

verb transitiu Eludir, defugir pronominal Escapar-se, especialment de la presó figuradament Cercar d’allunyar-se d’una situació desagradable, d’un problema, etc