Es mostren 88939 resultats

■ evidència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evidència</title>

Partició sil·làbica: e_vi_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. evidentia, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. Qualitat d’evident.
    2. posar en evidència locució verbal Fer veure clara una cosa, posar als ulls de tothom.
    3. posar (algú) en evidència locució verbal Fer-ne evidents les faltes o els defectes, fer-lo quedar malament.
  2. filosofia Estat d’esperit d’aquell qui dona l’assentiment a un judici de tal manera que, sense necessitat de provar-lo, no en pot posar en dubte la veracitat.

■ evidència

femení Qualitat d’evident posar en evidència locució verbal Fer veure clara una cosa, posar als ulls de tothom posar algú en evidència locució verbal Fer-ne evidents les faltes o els defectes, fer-lo quedar malament filosofia Estat d’esperit d’aquell qui dona l’assentiment a un judici de tal manera que, sense necessitat de provar-lo, no en pot posar en dubte la veracitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evidencial

■ evidencial

masculí lingüística Element lingüístic que evidencia que una determinada asserció prové d’algú altre, és deduïda d’un estat de coses, no ha estat contrastada, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evidenciar

■ evidenciar

verb transitiu Fer veure l’evidència d’una cosa, fer-ne palesa la certesa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evident

■ evident

adjectiu Clar a la visió, a l’enteniment, talment que no pot donar lloc a dubte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evidentment

■ evidentment

adverbi D’una manera evident
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evirat
| evirada

■ evirat
| evirada

adjectiu heràldica Dit del quadrúpede representat sense sexe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evisceració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evisceració</title>

Partició sil·làbica: e_vis_ce_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. evisceratio, -ōnis ‘afebliment, esgotament; esventrament’
    femení patologia
  1. Extracció de les vísceres del fetus mort, especialment les toràciques i les abdominals, per tal de facilitar el part distòcic.
  2. evisceració de l’òrbita Extracció quirúrgica del contingut de la fossa orbitària amb raspament del periosti.

■ evisceració

femení patologia Extracció de les vísceres del fetus mort, especialment les toràciques i les abdominals, per tal de facilitar el part distòcic evisceració de l’òrbita Extracció quirúrgica del contingut de la fossa orbitària amb raspament del periosti
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evitable

■ evitable

adjectiu Susceptible d’ésser evitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evitació

■ evitació

femení Acció d’evitar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evitar</title>

Homòfon: habitar
Etimologia: del ll. evitare, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. Procurar de no trobar algú, defugir el seu tracte.
    1. Procurar de no incórrer en alguna cosa, de no ésser afectat per alguna cosa.
    2. Impedir. Un medicament que evita moltes malalties.

■ evitar

verb transitiu Procurar de no trobar algú, defugir el seu tracte Procurar de no incórrer en alguna cosa, de no ésser afectat per alguna cosa Impedir Un medicament que evita moltes malalties
Informació complementària
Traducció