Es mostren 88939 resultats

■ exacerbació

■ exacerbació

femení Acció d’exacerbar o exacerbar-se l’efecte medicina Augment o exageració de la gravetat d’un símptoma, del dolor, de la febre o d’una malaltia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exacerbar

■ exacerbar

verb transitiu i pronominal Irritar patologia Agreujar una malaltia, un mal, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exactament

■ exactament

adverbi D’una manera exacta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exacte
| exacta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exacte</title>

Partició sil·làbica: ex_ac_te
Etimologia: del ll. exactus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Absolutament conforme amb la veritat, amb la regla, etc.
  2. Mesurat, calculat, expressat, etc., amb precisió. Una balança exacta.
  3. D’una gran precisió.

■ exacte
| exacta

adjectiu Absolutament conforme amb la veritat, amb la regla, etc Mesurat, calculat, expressat, etc, amb precisió Una balança exacta D’una gran precisió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exactitud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exactitud</title>

Partició sil·làbica: ex_ac_ti_tud
Etimologia: de exacte 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Qualitat d’exacte. L’exactitud d’una definició, d’una reproducció. L’exactitud d’un càlcul, d’un mesurament.
  2. metrologia Qualitat d’un instrument de mesura, o d’una mesura, que dona de la magnitud mesurada un valor proper al real o al que hom considera real; precisió.

■ exactitud

femení Qualitat d’exacte L’exactitud d’una definició, d’una reproducció L’exactitud d’un càlcul, d’un mesurament metrologia Qualitat d’un instrument de mesura, o d’una mesura, que dona de la magnitud mesurada un valor proper al real o al que hom considera real precisió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exactor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exactor</title>

Partició sil·làbica: ex_ac_tor
Etimologia: del ll. exactor, -ōris, íd.
    masculí
  1. dret Cobrador o recaptador de tributs o imposts.
  2. dret romà
    1. Agent encarregat de cobrar els imposts als particulars o les contribucions d’una província o d’una ciutat.
    2. Funcionari que tenia cura de la fabricació de monedes imperials.
    3. Agent que vigilava els treballs públics i feia complir determinades penes.
  3. exactor del general història Oficial de la generalitat que tenia cura de la liquidació dels deutes a aquesta corporació.

■ exactor

masculí dret Cobrador o recaptador de tributs o imposts dret romà Agent encarregat de cobrar els imposts als particulars o les contribucions d’una província o d’una ciutat Funcionari que tenia cura de la fabricació de monedes imperials Agent que vigilava els treballs públics i feia complir determinades penes exactor del general història Oficial de la generalitat que tenia cura de la liquidació dels deutes a aquesta corporació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exageració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exageració</title>

Partició sil·làbica: e_xa_ge_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. exaggeratio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’exagerar;
    2. l’efecte.
  2. Actes, mots, amb què hom exagera.
  3. exageració vertical cartografia Augment de l’escala vertical respecte a l’horitzontal que hom fa en els mapes en relleu i en els perfils cartogràfics per obtenir més impressió del relleu.

■ exageració

femení Acció d’exagerar l’efecte Actes, mots, amb què hom exagera exageració vertical cartografia Augment de l’escala vertical respecte a l’horitzontal que hom fa en els mapes en relleu i en els perfils cartogràfics per obtenir més impressió del relleu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exageradament

■ exageradament

adverbi Amb exageració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exagerador
| exageradora

■ exagerador
| exageradora

adjectiu i masculí i femení Que exagera Quin exagerador Una actitud exageradora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exagerar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exagerar</title>

Etimologia: del ll. exaggerare ‘terraplenar; omplir; engruixir’, der. del ll. agger, aggĕris ‘terraplè’ 1a font: 1653, DTo.
    verb transitiu
  1. Portar alguna cosa més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència, del normal.
  2. usat absolutament Trobo que exagera molt.

■ exagerar

verb transitiu Portar alguna cosa més enllà de la mesura justa, dels límits de la veritat, de la conveniència, del normal usat absolutament Trobo que exagera molt
Informació complementària
Traducció