Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ excogitable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excogitable</title>

Etimologia: de excogitar

adjectiu Susceptible d’excogitació.

■ excogitable

adjectiu Susceptible d’excogitació

■ excogitació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excogitació</title>

Partició sil·làbica: ex_co_gi_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. excogitatio, -ōnis, íd.

femení

Acció d’excogitar;
l’efecte.

■ excogitació

femení Acció d’excogitar l’efecte

■ excogitar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excogitar</title>

Etimologia: del ll. excogitare, íd.

verb transitiu Trobar o descobrir quelcom amb el pensament, la reflexió, etc.

■ excogitar

verb transitiu Trobar o descobrir quelcom amb el pensament, la reflexió, etc

■ excomunicable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excomunicable</title>

Etimologia: de excomunicar

adjectiu Digne d’ésser excomunicat.

■ excomunicable

adjectiu Digne d’ésser excomunicat

■ excomunicació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excomunicació</title>

Partició sil·làbica: ex_co_mu_ni_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. excommunicatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIII

femení Excomunió.

■ excomunicació

femení Excomunió

■ excomunicar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excomunicar</title>

Etimologia: del ll. ecl. excommunicare, íd. 1a font: s. XV

verb transitiu dret canònic Excloure (algú) de la comunió de l’Església.

■ excomunicar

verb transitiu dret canònic Excloure algú de la comunió de l’Església

■ excomunió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excomunió</title>

Partició sil·làbica: ex_co_mu_ni_ó
Etimologia: del ll. ecl. excommunio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV

femení

1. Acció d’excomunicar;
2. l’efecte.
dret canònic Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

■ excomunió

femení Acció d’excomunicar l’efecte dret canònic Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental

■ excoriable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excoriable</title>

Partició sil·làbica: ex_co_ri_a_ble
Etimologia: de excoriar

adjectiu Que es pot excoriar.

■ excoriable

adjectiu Que es pot excoriar

■ excoriació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excoriació</title>

Partició sil·làbica: ex_co_ri_a_ci_ó
Etimologia: de excoriar 1a font: s. XV, Cauliach

femení medicina Qualsevol pèrdua superficial de substància que només afecta l’epidermis.

■ excoriació

femení medicina Qualsevol pèrdua superficial de substància que només afecta l’epidermis

■ excoriar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excoriar</title>

Partició sil·làbica: ex_co_ri_ar
Etimologia: del ll. excoriare, íd.

verb transitiu medicina Llevar superficialment l’epidermis (d’una part del cos).

■ excoriar

verb transitiu medicina Llevar superficialment l’epidermis d’una part del cos

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ excogitable

■ excogitació

■ excogitar

■ excomunicable

■ excomunicació

■ excomunicar

■ excomunió

■ excoriable

■ excoriació

■ excoriar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia