Es mostren 88940 resultats

exemptar

exemptar

Informació complementària

exequàtur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exequàtur</title>

Accessory
Etimologia: expressió ll., ‘que es compleixi’, 3 pers. pres. subj. de exsĕqui ‘complir-se’
Body
    masculí dret internacional
  1. Autorització que atorga el cap d’estat a un agent estranger perquè pugui exercir en el país les funcions pròpies del càrrec de què ha estat investit pel seu govern.
  2. Autorització que dona un estat a través dels seus tribunals perquè pugui ésser executada en el propi territori la sentència dictada per un tribunal estranger.

exequàtur

exequial

exequial

exèquies

exèquies

exercici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exercici</title>

Accessory
Etimologia: del ll. exercitium, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    masculí
    1. Acció d’exercir, pràctica d’una ocupació, ús d’un mitjà d’acció. L’exercici d’una carrera, d’una professió, d’una càtedra, d’un càrrec.
    2. per extensió economia Període legal d’un pressupost d’ingressos i de despeses.
    3. economia Període de temps, generalment un any natural, en què és fraccionada l’activitat econòmica d’una empresa.
    1. Treball o pràctica que té per objecte l’adquisició, el desenvolupament, la conservació, d’una facultat activa, d’una aptesa, d’una habilitat, etc. Caminar és un bon exercici. Fer exercici.
    2. Aprenentatge que fan els soldats del maneig de les armes, les evolucions, etc.
    3. ensenyament Cadascuna de les proves que hom fa en certs exàmens, com en els d’oposicions.
    4. ensenyament Treball intel·lectual que serveix de pràctica de les regles, dels coneixements, etc., donats en una lliçó, en una classe, etc.
    5. esports Conjunt organitzat de moviments racionalment concebuts i disposats.
    6. esports Activitat muscular efectuada amb finalitats higièniques, curatives, esportives o de preparació.
    7. exercicis espirituals catolicisme Conjunt d’activitats religioses encaminades a obtenir un millorament espiritual.

exercici

exerció

exerció

exercir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exercir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. exercēre ‘agitar, practicar, exercir’, der. de arcēre ‘encloure, contenir’ 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    verb transitiu
  1. Realitzar o fer actuar (una acció, una influència, una força, un poder, etc.) sobre algú o alguna cosa.
    1. Complir els deures (d’una professió, d’un càrrec, etc.). Exercir l’advocacia.
    2. usat absolutament És mestre, però no exerceix. Exerceix de metge.
    3. Fer ús (d’un dret, un privilegi, etc.). Exercir el dret de vot.

exercir

exèrcit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exèrcit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. exercĭtus, -us, íd., és a dir ‘cos de gent entrenada’ 1a font: c. 1460
Body
    masculí
  1. organització militar
    1. Conjunt de les forces armades d’un estat.
    2. Cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d’un estat; la divisió més usual és la que comprèn l’exèrcit de terra, l’exèrcit de l’aire i l’armada.
    3. per extensió Exèrcit de terra.
    4. En l’exèrcit de terra, unitat superior que és la més completa tàcticament i logísticament, i que és composta de cossos de l’exèrcit, divisions, brigades intendents i diverses unitats de les armes i dels serveis.
    5. Conjunt de caps i oficials que constitueixen la jerarquia militar.
  2. per extensió Gran munió. Hi pul·lulava un exèrcit de captaires. Un exèrcit de formigues.
  3. exèrcit industrial de reserva economia Volum de mà d’obra que el procés de producció manté en desocupació per evitar la puja de salaris per sobre del nivell de subsistència.

exèrcit

exercitació

exercitació

exercitant

exercitant