Es mostren 88939 resultats

■ exili


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exili</title>

Etimologia: del ll. exsilium, der. de exsilīre ‘saltar a fora’, i aquest, de salīre ‘saltar’ 1a font: 1285
    masculí història i ciències polítiques
  1. Allunyament, voluntari o forçós, del territori d’un estat, especialment per motius polítics.
  2. Sojorn obligat fora de la pàtria.
  3. Lloc on viu la persona exiliada.

■ exili

masculí història i ciències polítiques Allunyament, voluntari o forçós, del territori d’un estat, especialment per motius polítics Sojorn obligat fora de la pàtria Lloc on viu la persona exiliada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exiliar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exiliar</title>

Partició sil·làbica: e_xi_li_ar
Etimologia: del ll. exsiliare, íd.
    verb ciències polítiques
  1. transitiu Condemnar (alguna persona) a l’exili.
  2. pronominal Anar-se’n, voluntàriament o obligat, del propi país, sobretot per motius polítics.

■ exiliar

verb ciències polítiques transitiu Condemnar alguna persona a l’exili pronominal Anar-se’n, voluntàriament o obligat, del propi país, sobretot per motius polítics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

exiliarca

exiliarca

masculí història Cap polític de les comunitats jueves a Babilònia després de l’exili
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exiliat
| exiliada

■ exiliat
| exiliada

adjectiu i masculí i femení ciències polítiques Dit de la persona obligada per força a viure fora de la seva pàtria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eximent

■ eximent

adjectiu i masculí Que eximeix La miopia és un eximent del servei militar Les circumstàncies eximents d’un impost dret penal Dit de la circumstància que allibera de responsabilitat criminal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eximi
| exímia

■ eximi
| exímia

adjectiu Excellent en alt grau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eximir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eximir</title>

Etimologia: del ll. exĭmĕre ‘treure a fora, eximir’ 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu Alliberar algú d’una obligació, d’una càrrega, etc. Han estat eximits del servei militar.
  2. pronominal S’eximeix sempre de les responsabilitats.

■ eximir

verb transitiu Alliberar algú d’una obligació, d’una càrrega, etc Han estat eximits del servei militar pronominal S’eximeix sempre de les responsabilitats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exina

■ exina

femení botànica Membrana externa del gra de pollen, gruixuda, molt resistent i sovint amb anfractuositats o relleus Membrana externa de l’espora dels briòfits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">existència</title>

Partició sil·làbica: e_xis_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. exsistentia, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. El fet d’existir.
    2. filosofia Qualitat que hom atribueix a certs objectes de coneixement en afirmar-los com a realitat, tot i que aquesta només és donada per la ment.
    3. lògica En l’anàlisi lògica contemporània, propietat de certes classes d’individus, les quals no són buides (és a dir, no són nul·les en extensió).
    4. donar existència (o l’existència) (a una cosa) Crear-la.
  2. Vida. Fou la fi de la seva existència. Amargar l’existència. La lluita per l’existència.
  3. plural economia
    1. Mercaderies i primeres matèries que una empresa té en magatzem en espera de vendre-les o de fer-les entrar en el procés productiu.
    2. per extensió Qualsevol categoria de béns de què disposa una empresa. Existències en caixa.
  4. teorema d’existència matemàtiques Teorema que prova l’existència d’una funció, d’una estructura, d’una equació matemàtica, etc., que satisfà unes condicions determinades.

■ existència

femení El fet d’existir filosofia Qualitat que hom atribueix a certs objectes de coneixement en afirmar-los com a realitat, tot i que aquesta només és donada per la ment lògica En l’anàlisi lògica contemporània, propietat de certes classes d’individus, les quals no són buides és a dir, no són nulles en extensió donar existència o l’existència a una cosa Crear-la Vida Fou la fi de la seva existència Amargar l’existència La lluita per l’existència plural economia Mercaderies i primeres matèries que una empresa té en magatzem en espera de vendre-les o de fer-les entrar en el procés productiu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">existencial</title>

Partició sil·làbica: e_xis_ten_ci_al
Etimologia: del ll. exsistentialis, íd.
  1. adjectiu filosofia
    1. Relatiu o pertanyent a l’existència (en oposició a essencial).
    2. En l’existencialisme (Heidegger), dit del constitutiu òntic i ontològic de l’existència.
  2. anàlisi existencial psiquiatria Psicoteràpia consistent a fer prendre consciència al pacient de la pròpia problemàtica relacionant-la amb un absolut.
  3. existencial sobrenatural catolicisme En la teologia contemporània (K.Rahner), determinació ontològica de l’home, per tal com la natura humana ha estat, de fet, ordenada a participar de la vida de Déu, la qual cosa no era, però, exigible en un hipotètic pur ordre natural.

■ existencial

adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a l’existència en oposició a essencial En l’existencialisme Heidegger, dit del constitutiu òntic i ontològic de l’existència anàlisi existencial psiquiatria Psicoteràpia consistent a fer prendre consciència al pacient de la pròpia problemàtica relacionant-la amb un absolut existencial sobrenatural catolicisme En la teologia contemporània KRahner, determinació ontològica de l’home, per tal com la natura humana ha estat, de fet, ordenada a participar de la vida de Déu, la qual cosa no era, però, exigible en un hipotètic pur ordre natural
Traducció