Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

exopercolació

<title type="display">exopercolació</title>

Partició sil·làbica: e_xo_per_co_la_ci_ó
Etimologia: de exo- i percolació

femení pedologia percolació 1.

exopercolació

femení pedologia percolació 1

exopercolatiu

| exopercolativa

<title type="display">exopercolatiu</title>

Partició sil·làbica: e_xo_per_co_la_tiu

adjectiu pedologia Dit dels sòls que perden aigua per percolació.

exopercolatiu

| exopercolativa

adjectiu pedologia Dit dels sòls que perden aigua per percolació

■ exoperidi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exoperidi</title>

masculí botànica Capa externa del peridi, quan aquest en té dues.

■ exoperidi

masculí botànica Capa externa del peridi, quan aquest en té dues

exoplaneta

<title type="display">exoplaneta</title>

Etimologia: de exo- i planeta

masculí astronomia Planeta que orbita al voltant d’un estel diferent del Sol.

exoplaneta

masculí astronomia Planeta que orbita al voltant d’un estel diferent del Sol

exopodi

<title type="display">exopodi</title>

masculí zoologia Peça externa dels apèndixs dels crustacis.

exopodi

masculí zoologia Peça externa dels apèndixs dels crustacis

exopterigots

<title type="display">exopterigots</title>

masculí plural entomologia Heterometàbols.

exopterigots

masculí plural entomologia Heterometàbols

■ exorable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorable</title>

Partició sil·làbica: ex_o_ra_ble
Etimologia: del ll. exorabĭlis, íd. 1a font: 1839, DLab.

adjectiu Que es deixa vèncer fàcilment pels precs.

■ exorable

adjectiu Que es deixa vèncer fàcilment pels precs

■ exorbitància

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorbitància</title>

Partició sil·làbica: ex_or_bi_tàn_ci_a
Etimologia: de exorbitant 1a font: 1803, DEst.

femení Qualitat d’exorbitant.

■ exorbitància

femení Qualitat d’exorbitant

■ exorbitant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorbitant</title>

Partició sil·làbica: ex_or_bi_tant
Etimologia: del ll. exorbitans, -ntis, participi pres. de exorbitare ‘desviar, apartar-se’ 1a font: 1460, Roig

adjectiu Que surt molt dels límits.

■ exorbitant

adjectiu Que surt molt dels límits

■ exorbitantment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorbitantment</title>

Partició sil·làbica: ex_or_bi_tant_ment
Etimologia: de exorbitant 1a font: 1839, DLab.

adverbi D’una manera exorbitant.

■ exorbitantment

adverbi D’una manera exorbitant

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

exopercolació

exopercolatiu | exopercolativa

exopercolatiu | exopercolativa

■ exoperidi

exoplaneta

exopodi

exopterigots

■ exorable

■ exorbitància

■ exorbitant

■ exorbitantment

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

exopercolatiu

| exopercolativa

exopercolatiu

| exopercolativa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia