Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ exorbitantment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorbitantment</title>

Partició sil·làbica: ex_or_bi_tant_ment
Etimologia: de exorbitant 1a font: 1839, DLab.

adverbi D’una manera exorbitant.

■ exorbitantment

adverbi D’una manera exorbitant

■ exorcisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorcisme</title>

Etimologia: del ll. td. exorcismus, i aquest, del gr. exorkismós, íd. 1a font: 1460, Roig

masculí religió Ritu o pregària per a conjurar els mals esperits i fer-los sortir d’aquell que n’està posseït.

■ exorcisme

masculí religió Ritu o pregària per a conjurar els mals esperits i fer-los sortir d’aquell que n’està posseït

■ exorcista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorcista</title>

Etimologia: del ll. td. exorcista, i aquest, del gr. exorkistḗs, íd. 1a font: s. XIII

masculí i femení Persona que exorcitza.
masculí litúrgia Clergue que havia rebut l’exorcistat.

■ exorcista

masculí i femení Persona que exorcitza masculí litúrgia Clergue que havia rebut l’exorcistat

■ exorcistat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorcistat</title>

Etimologia: del ll. ecl. exorcistatus, íd.

masculí litúrgia A l’Església Llatina, el tercer dels antics ordes menors.

■ exorcistat

masculí litúrgia A l’Església Llatina, el tercer dels antics ordes menors

■ exorcitzador

| exorcitzadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorcitzador</title>

Etimologia: de exorcitzar

adjectiu Que serveix per a exorcitzar.

■ exorcitzador

| exorcitzadora

adjectiu Que serveix per a exorcitzar

■ exorcitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorcitzar</title>

Etimologia: del ll. td. exorcizare, i aquest, del gr. exorkízo, íd.

verb

transitiu

religió

Conjurar (els mals esperits) amb exorcismes. Exorcitzar el dimoni.
Practicar (sobre algú o alguna cosa) l’exorcisme. Exorcitzar un posseït pel dimoni.

■ exorcitzar

verb transitiu religió Conjurar els mals esperits amb exorcismes Exorcitzar el dimoni Practicar sobre algú o alguna cosa l’exorcisme Exorcitzar un posseït pel dimoni

■ exordi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exordi</title>

Compareu: exodi
Etimologia: del ll. exordium ‘començ d’un teixit; principi’, der. de ordīri ‘teixir’ 1a font: 1460, Roig

masculí literatura Introducció d’una composició literària.

■ exordi

masculí literatura Introducció d’una composició literària

■ exornació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exornació</title>

Partició sil·làbica: ex_or_na_ci_ó
Etimologia: del ll. exornatio, -ōnis, íd.

femení

Acció d’exornar o d’exornar-se;
l’efecte.

■ exornació

femení Acció d’exornar o d’exornar-se l’efecte

■ exornar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exornar</title>

Partició sil·làbica: ex_or_nar
Etimologia: del ll. exornare, íd.

verb

transitiu Adornar, embellir.
pronominal La ciutat s’exornà per a la visita del president.

■ exornar

verb transitiu Adornar, embellir pronominal La ciutat s’exornà per a la visita del president

■ exorreic

| exorreica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exorreic</title>

Partició sil·làbica: e_xor_reic

adjectiu hidrologia Dit de les regions afectades per l’exorreisme.

■ exorreic

| exorreica

adjectiu hidrologia Dit de les regions afectades per l’exorreisme

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ exorbitantment

■ exorcisme

■ exorcista

■ exorcistat

■ exorcitzador | exorcitzadora

■ exorcitzador | exorcitzadora

■ exorcitzar

■ exordi

■ exornació

■ exornar

■ exorreic | exorreica

■ exorreic | exorreica

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ exorcitzador

| exorcitzadora

■ exorcitzador

| exorcitzadora

■ exorreic

| exorreica

■ exorreic

| exorreica

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia