Es mostren 88939 resultats

■ expectatiu
| expectativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expectatiu</title>

Partició sil·làbica: ex_pec_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. exspectatus, -a, -um, participi de exspectare ‘esperar’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’expectació.
  2. femení
    1. Espera d’una cosa que hom creu que ha d’obtenir o que s’ha d’esdevenir. L’expectativa de l’herència el fa estar frisós.
    2. economia Consideració de l’evolució previsible de certes magnituds econòmiques (com els preus, les preferències individuals o la situació econòmica nacional i internacional), segons la qual són determinades les decisions de produir, invertir, consumir, etc., presents i futures.
  3. estar a l’expectativa locució verbal Mantenir-se amb atenció, sense actuar ni prendre cap determinació, esperant veure el caire que prenen els esdeveniments per obrar en conseqüència.

■ expectatiu
| expectativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’expectació femení Espera d’una cosa que hom creu que ha d’obtenir o que s’ha d’esdevenir L’expectativa de l’herència el fa estar frisós economia Consideració de l’evolució previsible de certes magnituds econòmiques com els preus, les preferències individuals o la situació econòmica nacional i internacional, segons la qual són determinades les decisions de produir, invertir, consumir, etc, presents i futures estar a l’expectativa locució verbal Mantenir-se amb atenció, sense actuar ni prendre cap determinació, esperant veure el caire que prenen els…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expectoració

■ expectoració

femení patologia Acció d’expectorar Matèria expectorada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expectorant

■ expectorant

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit de cadascuna de les substàncies medicamentoses que provoquen un augment de l’expectoració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expectorar

■ expectorar

verb transitiu patologia Expulsar, mitjançant la tos, productes formats dins les vies respiratòries o als alvèols pulmonars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expedició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expedició</title>

Partició sil·làbica: ex_pe_di_ci_ó
Etimologia: del ll. expeditio, -ōnis, íd. 1a font: 1438
    femení
    1. Acció d’expedir;
    2. l’efecte. La primera expedició de mercaderies.
  2. especialment Anada o tramesa d’homes, de naus, etc., a una regió determinada, amb un fi militar, científic, comercial, etc. Una expedició al pol nord.

■ expedició

femení Acció d’expedir l’efecte La primera expedició de mercaderies especialment Anada o tramesa d’homes, de naus, etc, a una regió determinada, amb un fi militar, científic, comercial, etc Una expedició al pol nord
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expedicionari
| expedicionària

■ expedicionari
| expedicionària

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’expedició adjectiu i masculí i femení Que integra una expedició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expedidor
| expedidora

■ expedidor
| expedidora

adjectiu i masculí i femení Que expedeix Companyia expedidora Expedidor de fàrmacs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expedient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expedient</title>

Partició sil·làbica: ex_pe_di_ent
Etimologia: del ll. expediens, -ntis, participi pres. de expedīre ‘destravar’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu Convenient, oportú.
  2. masculí Recurs, mitjà de sortir-se d’una dificultat, de salvar un inconvenient, etc.
  3. masculí [abreviatura expt.] dret processal
    1. Negoci que hom segueix als tribunals sense judici contradictori, a sol·licitud d’un interessat o d’ofici.
    2. Despatx, curs, en afers, en causes.
    3. Conjunt dels papers corresponents a un assumpte o negoci.
    4. Conjunt d’actuacions encaminades a resoldre algun dubte o afer o a justificar una decisió.
    5. formar expedient (a algú) locució verbal Sotmetre un funcionari o un empleat a les actuacions necessàries per a jutjar la seva manera de procedir.
    6. instruir un expedient locució verbal Practicar les diligències i reunir els documents necessaris per a preparar la decisió d’un afer.

■ expedient

adjectiu Convenient, oportú masculí Recurs, mitjà de sortir-se d’una dificultat, de salvar un inconvenient, etc masculí abreviatura expt dret processal Negoci que hom segueix als tribunals sense judici contradictori, a sollicitud d’un interessat o d’ofici Despatx, curs, en afers, en causes Conjunt dels papers corresponents a un assumpte o negoci Conjunt d’actuacions encaminades a resoldre algun dubte o afer o a justificar una decisió formar expedient a algú locució verbal Sotmetre un funcionari o un empleat a les actuacions necessàries per a jutjar la seva manera de procedir instruir un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expedientar

■ expedientar

verb transitiu Sotmetre algú a expedient, formar-li expedient Expedientar un funcionari corrupte
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expedir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expedir</title>

Etimologia: del ll. expedīre ‘destravar’ (cf. impedir) 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Trametre alguna cosa, especialment mercaderies, a una destinació.
  2. dret
    1. Donar curs a les causes o afers.
    2. Despatxar, estendre per escrit, amb les formalitats habituals, butlles, privilegis, documents oficials, etc.
    3. Donar o publicar un acte o decret.

■ expedir

verb transitiu Trametre alguna cosa, especialment mercaderies, a una destinació dret Donar curs a les causes o afers Despatxar, estendre per escrit, amb les formalitats habituals, butlles, privilegis, documents oficials, etc Donar o publicar un acte o decret
Informació complementària
Traducció