Es mostren 88940 resultats

expedir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expedir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. expedīre ‘destravar’ (cf. impedir) 1a font: s. XV
Body
    verb transitiu
  1. Trametre alguna cosa, especialment mercaderies, a una destinació.
  2. dret
    1. Donar curs a les causes o afers.
    2. Despatxar, estendre per escrit, amb les formalitats habituals, butlles, privilegis, documents oficials, etc.
    3. Donar o publicar un acte o decret.

expedir

expedit
| expedita

expedit
| expedita

expeditament

expeditament

Informació complementària
Traducció

expeditesa

expeditesa

Informació complementària

expeditiu
| expeditiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expeditiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ex_pe_di_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. expedītus, -a, -um, participi de expedīre ‘destravar’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. Que serveix per a despatxar, enllestir, promptament un afer, un negoci.
  2. Que fa el que cal fer amb eficiència i rapidesa.

expeditiu
| expeditiva

expeditivament

expeditivament

expel·lir

expel·lir

expendre

expendre

expenedor
| expenedora

expenedor
| expenedora

expenedoria

expenedoria