Es mostren 88939 resultats

■ experimentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">experimentar</title>

Etimologia: de experiment 1a font: 1399, Metge
    verb
    1. transitiu Sotmetre a l’observació, a l’experiència, verificar experimentalment. Experimentar la constància del rei. Experimenten la resistència del motor.
    2. intransitiu Fer experiments. Experimenten sobre l’origen del càncer.
    3. transitiu En la recerca científica, emprar el mètode experimental per tal de verificar una hipòtesi.
  2. transitiu
    1. Adonar-se d’una cosa per pròpia experiència. Experimentar la importància de l’amistat.
    2. Ésser afectat per una sensació, un sentiment, un canvi en bé o en mal, etc.

■ experimentar

verb transitiu Sotmetre a l’observació, a l’experiència, verificar experimentalment Experimentar la constància del rei Experimenten la resistència del motor intransitiu Fer experiments Experimenten sobre l’origen del càncer transitiu En la recerca científica, emprar el mètode experimental per tal de verificar una hipòtesi transitiu Adonar-se d’una cosa per pròpia experiència Experimentar la importància de l’amistat Ésser afectat per una sensació, un sentiment, un canvi en bé o en mal, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ experimentat
| experimentada

■ experimentat
| experimentada

adjectiu Que té experiència d’una cosa o de les coses, instruït per l’experiència Un home experimentat Un corrector experimentat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expert
| experta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expert</title>

Etimologia: del ll. expertus, -a, -um, íd., participi de experīri ‘experimentar, assajar’ 1a font: 1398
  1. adjectiu i masculí i femení Versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica. Un pilot expert. Una mà experta.
  2. masculí i femení Persona versada en la coneixença d’una cosa i que s’encarrega de decidir en cas de litigi sobre aquesta; pèrit.
  3. adjectiu per extensió Que denota coneixença i pràctica.

■ expert
| experta

adjectiu i masculí i femení Versat en la coneixença d’una cosa per la pràctica Un pilot expert Una mà experta masculí i femení Persona versada en la coneixença d’una cosa i que s’encarrega de decidir en cas de litigi sobre aquesta pèrit adjectiu per extensió Que denota coneixença i pràctica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expertament

■ expertament

adverbi Amb expertesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expertesa

■ expertesa

femení Qualitat d’expert
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

expertització

expertització

femení art Acció d’expertitzar una obra d’art
Gran Diccionari de la llengua catalana

expertitzar


<title type="display">expertitzar</title>

verb transitiu art Examinar, un expert, una obra d’art amb l’objectiu de determinar-ne les característiques tècniques i estilístiques essencials i certificar-ne l’autoria o la classificació històrica.

expertitzar

verb transitiu art Examinar, un expert, una obra d’art amb l’objectiu de determinar-ne les característiques tècniques i estilístiques essencials i certificar-ne l’autoria o la classificació històrica
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expiació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expiació</title>

Partició sil·làbica: ex_pi_a_ci_ó
Etimologia: del ll. expiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’expiar;
    2. l’efecte.
  2. Mitjà amb què hom expia.
  3. religió Restauració, mitjançant una acció humana, de les relacions entre l’home i la divinitat, deteriorades pels mancaments humans. Sacrifici d’expiació. Oferir-se en expiació pels pecats del poble.

■ expiació

femení Acció d’expiar l’efecte Mitjà amb què hom expia religió Restauració, mitjançant una acció humana, de les relacions entre l’home i la divinitat, deteriorades pels mancaments humans Sacrifici d’expiació Oferir-se en expiació pels pecats del poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expiador
| expiadora

■ expiador
| expiadora

adjectiu Que expia Expiatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expiar</title>

Partició sil·làbica: ex_pi_ar
Compareu: espiar
Etimologia: del ll. expiare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Reparar un crim, una falta, etc., per la pena que hom sofreix, que li ha estat imposada.
  2. religió Esborrar una culpa per mitjà d’un ritu religiós.

■ expiar

verb transitiu Reparar un crim, una falta, etc, per la pena que hom sofreix, que li ha estat imposada religió Esborrar una culpa per mitjà d’un ritu religiós
Informació complementària
Traducció