Es mostren 88940 resultats

■ expòsit
| expòsita

■ expòsit
| expòsita

adjectiu i masculí i femení dret Dit de l’infant exposat i recollit per una persona o una institució diferent de la que era encarregada de la seva custòdia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expositiu
| expositiva

■ expositiu
| expositiva

adjectiu Que serveix per a exposar, elucidar, interpretar Un llenguatge expositiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expositor
| expositora

■ expositor
| expositora

adjectiu i masculí i femení Que exposa, especialment obres d’art masculí publicitat Moble o suport emprat per a presentar un producte en el punt de venda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exprés
| expressa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exprés</title>

Etimologia: del ll. expressus, -a, -um, íd., participi de exprĭmĕre ‘esprémer’, forma semiculta 1a font: 1313
    1. adjectiu Manifestat distintament, formalment, explícitament.
    2. adjectiu Tramès amb una missió especial, extraordinària.
    3. masculí i femení Emissari o correu extraordinari que hom tramet amb un missatge especial.
    4. adjectiu Dit del correu urgent.
    5. masculí ferrocarrils Tren exprés.
    1. adjectiu Fet a posta, amb propòsit deliberat per a una cosa o amb completa adaptació a aquesta.
    2. adverbi Expressament.
    3. adjectiu i masculí Dit del cafè obtingut per condensació de vapor d’aigua en una cafetera exprés.

■ exprés
| expressa

adjectiu Manifestat distintament, formalment, explícitament adjectiu Tramès amb una missió especial, extraordinària masculí i femení Emissari o correu extraordinari que hom tramet amb un missatge especial adjectiu Dit del correu urgent masculí ferrocarrils Tren exprés adjectiu Fet a posta, amb propòsit deliberat per a una cosa o amb completa adaptació a aquesta adverbi Expressament adjectiu i masculí Dit del cafè obtingut per condensació de vapor d’aigua en una cafetera exprés
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expressable

■ expressable

adjectiu Susceptible d’ésser expressat o d’expressar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expressament

■ expressament

adverbi D’una manera expressa, clarament manifestada A posta, amb intenció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expressar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expressar</title>

Etimologia: del b. ll. expressare, freqüentatiu de exprĭmĕre ‘fer sortir prement, expressar’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Manifestar el pensament, el sentiment, etc., amb la paraula, l’actitud, la fesomia o qualsevol altre signe exterior. Expressar desig amb la mirada. Expressava la seva alegria amb rialles.
    2. Representar sota una forma sensible. L’artista expressa el seu univers.
    3. per extensió Les seves paraules no expressen res.
  2. pronominal
    1. Manifestar, algú, el seu pensament per mitjà de la paraula. S’expressà amb frases grandiloqüents.
    2. per extensió Els artistes poden expressar-se molt diversament.

■ expressar

verb transitiu Manifestar el pensament, el sentiment, etc, amb la paraula, l’actitud, la fesomia o qualsevol altre signe exterior Expressar desig amb la mirada Expressava la seva alegria amb rialles Representar sota una forma sensible L’artista expressa el seu univers per extensió Les seves paraules no expressen res pronominal Manifestar, algú, el seu pensament per mitjà de la paraula S’expressà amb frases grandiloqüents per extensió Els artistes poden expressar-se molt diversament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expressió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expressió</title>

Partició sil·làbica: ex_pres_si_ó
Etimologia: del ll. expressio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’expressar.
    2. La cosa expressada.
  2. Manera d’expressar-se, terme o tomb del llenguatge oral o escrit. Una expressió pròpia del llenguatge corrent. Una expressió incorrecta.
  3. ensenyament
    1. Facultat de manifestar el pensament i l’estat psíquic.
    2. per extensió Una pintura sense gens d’expressió.
  4. lingüística
    1. En gramàtica generativa, qualsevol enunciat que empra el parlant com a unitat comunicativa.
    2. En glossemàtica, pla de significant al qual s’atribueix una substància i una forma.
  5. música Facultat pròpia del músic per a fer perceptible la subjectivitat que hi ha implícita en les relacions sonores d’una obra musical.
  6. plural Missatge de salutació que es tramet a una persona absent; records. Doneu expressions a la Maria.
  7. expressió gènica genètica Manifestació de l’activitat d’un gen mitjançant la seva transcripció i traducció.
  8. expressió matemàtica matemàtiques Fet general, regla o principi, expressat mitjançant cadenes de símbols matemàtics.

■ expressió

femení Acció d’expressar La cosa expressada Manera d’expressar-se, terme o tomb del llenguatge oral o escrit Una expressió pròpia del llenguatge corrent Una expressió incorrecta ensenyament Facultat de manifestar el pensament i l’estat psíquic per extensió Una pintura sense gens d’expressió lingüística En gramàtica generativa, qualsevol enunciat que empra el parlant com a unitat comunicativa En glossemàtica, pla de significant al qual s’atribueix una substància i una forma música Facultat pròpia del músic per a fer perceptible la subjectivitat que hi ha implícita en les relacions sonores d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expressionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expressionisme</title>

Partició sil·làbica: ex_pres_si_o_nis_me
Etimologia: de expressió 1a font: c. 1910
    masculí art
  1. literatura, cinematografia i música Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933, que representa la consciència més evident d’un estat col·lectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país.
  2. expressionisme abstracte Corrent artístic que expressa la reacció contra l’art abstracte geomètric.

■ expressionisme

masculí art literatura , cinematografia i música Moviment artisticoliterari desenvolupat a Alemanya i en l’àmbit centreeuropeu entre el 1905 i el 1933, que representa la consciència més evident d’un estat collectiu d’inseguretat i temor produïts pels canvis i esdeveniments que s’anaven succeint en el país expressionisme abstracte Corrent artístic que expressa la reacció contra l’art abstracte geomètric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expressionista

■ expressionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’expressionisme masculí i femení Partidari de l’expressionisme, que s’hi inspira
Traducció