Es mostren 88940 resultats

■ expugnació

■ expugnació

femení Acció d’expugnar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expugnador
| expugnadora

■ expugnador
| expugnadora

adjectiu i masculí i femení Que expugna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expugnar

■ expugnar

verb transitiu Prendre a força d’armes una fortalesa, una ciutat, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expulsar

■ expulsar

verb transitiu Expellir especialment Treure algú d’un lloc on hom creu que no ha d’estar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expulsió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expulsió</title>

Partició sil·làbica: ex_pul_si_ó
Etimologia: del ll. expulsio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. Acció d’expel·lir o d’expulsar;
    2. l’efecte. L’expulsió de l’orina.
  2. dret administratiu i dret internacional Mesura administrativa consistent a obligar a sortir del territori estatal un estranger com a conseqüència de considerar la seva conducta socialment perillosa, pertorbadora de l’ordre públic o contraventora de les disposicions administratives sobre estrangers, sense arribar a ésser delictiva.
  3. motors Escapament.
  4. obstetrícia Sortida del fetus de l’interior de l’úter mitjançant les contraccions d’aquest.

■ expulsió

femení Acció d’expellir o d’expulsar l’efecte L’expulsió de l’orina dret administratiu i dret internacional Mesura administrativa consistent a obligar a sortir del territori estatal un estranger com a conseqüència de considerar la seva conducta socialment perillosa, pertorbadora de l’ordre públic o contraventora de les disposicions administratives sobre estrangers, sense arribar a ésser delictiva motors Escapament obstetrícia Sortida del fetus de l’interior de l’úter mitjançant les contraccions d’aquest
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expulsiu
| expulsiva

■ expulsiu
| expulsiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’expulsió especialment Que serveix per a expellir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expulsor
| expulsora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expulsor</title>

Etimologia: del ll. expulsor, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que expel·leix.
  2. adjectiu armament
    1. Dit del mecanisme d’una arma de foc que expel·leix automàticament el casquet del projectil disparat.
    2. per extensió Dit de l’escopeta de caça proveïda de mecanisme expulsor.
  3. masculí tecnologia Dispositiu de les màquines eina, emmotlladores, etc., que expel·leix la peça un cop acabada l’operació.

■ expulsor
| expulsora

adjectiu Que expelleix adjectiu armament Dit del mecanisme d’una arma de foc que expelleix automàticament el casquet del projectil disparat per extensió Dit de l’escopeta de caça proveïda de mecanisme expulsor masculí tecnologia Dispositiu de les màquines eina, emmotlladores, etc, que expelleix la peça un cop acabada l’operació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expuntuació

■ expuntuació

femení paleografia Acció d’expuntuar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expuntuar

■ expuntuar

verb transitiu paleografia En els manuscrits antics, posar un punt, o més d’un, sota una lletra o una paraula, com a signe de correcció, per indicar-ne la supressió
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expurgació

■ expurgació

femení Acció d’expurgar l’efecte
Traducció