Es mostren 88940 resultats

■ extravagantment

■ extravagantment

adverbi D’una manera extravagant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extravagar

■ extravagar

verb intransitiu Apartar-se algú del seu camí especialment i figuradament Deixar-se anar a digressions Dir, fer, coses extravagants Desvariejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extravasació

■ extravasació

femení Acció d’extravasar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extravasar-se

■ extravasar-se

verb pronominal Sortir un líquid, per filtració o efusió, del seu conducte normal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

extravascular

extravascular

adjectiu anatomia Que és situat o que té lloc fora dels vasos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extravenar-se

■ extravenar-se

verb pronominal patologia Extravasar-se la sang de les venes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extraversió

■ extraversió

femení psicologia Qualitat d’extravertit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extravertit
| extravertida

■ extravertit
| extravertida

adjectiu i masculí i femení psicologia Que tendeix a una actitud positiva envers els altres i oberta a les relacions socials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extraviar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">extraviar</title>

Partició sil·làbica: ex_tra_vi_ar
Etimologia: de via1 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Fer perdre el camí, descaminar.
    2. pronominal especialment Ens vam extraviar pel bosc.
    3. pronominal Perdre’s una cosa. Se m’ha extraviat el bolígraf.
  2. figuradament
    1. transitiu Fer caure en l’error o en el mal, desencaminar.
    2. pronominal Anant amb tal companyia s’extraviarà.

■ extraviar

verb transitiu Fer perdre el camí, descaminar pronominal especialment Ens vam extraviar pel bosc pronominal Perdre’s una cosa Se m’ha extraviat el bolígraf figuradament transitiu Fer caure en l’error o en el mal, desencaminar pronominal Anant amb tal companyia s’extraviarà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extrem
| extrema


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">extrem</title>

Etimologia: del ll. extremus, -a, -um, íd., superlatiu de extĕrus (v. extra) 1a font: 996
    1. adjectiu i masculí Que en una direcció o successió donada és al darrer lloc, a l’últim de tot. L’Extrem Orient. Les províncies extremes de l’imperi Romà. L’extrem meridional d’Àfrica. És a l’extrem del pont. Els extrems dels dits.
    2. masculí i femení [f extrem] esports En el futbol i altres esports d’equip, jugador de la línia davantera que practica l’acció atacant per les zones laterals del camp de joc; ala. Un extrem dret, un extrem esquerre. Una extrem dreta, una extrem esquerra
    3. extrema dreta (o extrema esquerra) ciències polítiques Tendència radical extremada dins una línia política de dreta o d’esquerra, respectivament.
  2. figuradament
    1. adjectiu i masculí Que ateny el grau més alt o un grau molt alt, que excedeix al màxim o fortament allò que és mesurat, ordinari, etc. No hi fa extrem de fred ni extrem de calor. L’extrema gravetat de la situació. Una ignorància extrema. Un cas extrem. Una opinió extrema.
    2. adjectiu especialment Dit d’un mitjà enormement irregular o atzarós, al qual hom no recorre sinó com a última opció. Remeis extrems.
    3. en extrem locució adverbial Moltíssim, en el grau màxim. Em pesa en extrem d’haver-te ofès.
    4. portar a l’extrem (o a l’últim, o al darrer extrem) locució verbal Portar a ultrança.
    1. adjectiu i masculí Dit de cadascun dels dos punts, moments, graus, estats, etc., d’una cosa més distants l’un de l’altre. Van recórrer la costa d’extrem a extrem.
    2. adjectiu i masculí matemàtiques En una funció, punt on hi ha un màxim o un mínim.
    3. anar d’extrem a extrem (o passar, o anar, d’un extrem a l’altre) adjectiu, locució verbal i masculí figuradament Passar bruscament d’una actitud, una opinió, etc., a la contrària.
    4. els extrems es toquen adjectiu, locució verbal i masculí figuradament Expressió per a indicar que les coses oposades tenen sovint alguna semblança, sobretot quant als efectes.

■ extrem
| extrema

adjectiu i masculí Que en una direcció o successió donada és al darrer lloc, a l’últim de tot L’Extrem Orient Les províncies extremes de l’imperi Romà L’extrem meridional d’Àfrica És a l’extrem del pont Els extrems dels dits masculí i femení f extrem esports En el futbol i altres esports d’equip, jugador de la línia davantera que practica l’acció atacant per les zones laterals del camp de joc ala Un extrem dret, un extrem esquerre Una extrem dreta, una extrem esquerra extrema dreta o extrema esquerra ciències polítiques Tendència radical extremada dins una línia política de dreta o d’…
Informació complementària
Traducció