Es mostren 88940 resultats

■ facció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">facció</title>

Partició sil·làbica: fac_ci_ó
Etimologia: del ll. factio, -ōnis ‘manera de fer; grup secessionista’ 1a font: 1392
    femení
    1. Acció de fer alguna cosa.
    2. Grup de persones reunides per a una acció violenta, generalment política.
    3. història Nom donat a diversos grups d’insurgents, especialment carlins i absolutistes.
    4. ciències militars Acció de guerra.
    5. ciències militars Acte del servei militar, com guàrdia, sentinella, patrulla, etc.
    6. ciències polítiques Grup polític, pertanyent a un partit, amb una línia pròpia.
    7. facció de testament dret civil Capacitat de poder-lo fer.
  2. plural Trets de la fisonomia.

■ facció

femení Acció de fer alguna cosa Grup de persones reunides per a una acció violenta, generalment política història Nom donat a diversos grups d’insurgents, especialment carlins i absolutistes ciències militars Acció de guerra ciències militars Acte del servei militar, com guàrdia, sentinella, patrulla, etc ciències polítiques Grup polític, pertanyent a un partit, amb una línia pròpia facció de testament dret civil Capacitat de poder-lo fer plural Trets de la fisonomia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facciós
| facciosa

■ facciós
| facciosa

adjectiu Relatiu o pertanyent a una facció masculí i femení Membre d’una facció, rebel armat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facècia

■ facècia

femení Acudit graciós Allò que hom diu o fa per divertir o fer riure
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faceciós
| faceciosa

■ faceciós
| faceciosa

adjectiu Que enclou una facècia Una dita faceciosa Que diu o que fa facècies Un home faceciós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faceciosament

■ faceciosament

adverbi D’una manera faceciosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faceta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faceta</title>

Etimologia: del fr. facette, terme d’argenteria, der. de face
    femení
  1. Cadascuna de les cares d’una figura polièdrica.
  2. figuradament Cadascun dels aspectes diferents que presenta un caràcter, un talent, etc.
  3. entomologia En els ulls composts dels insectes, cadascuna de les cares.

■ faceta

femení Cadascuna de les cares d’una figura polièdrica figuradament Cadascun dels aspectes diferents que presenta un caràcter, un talent, etc entomologia En els ulls composts dels insectes, cadascuna de les cares
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

facetar

facetar

verb transitiu joieria Tallar en facetes una gemma
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facial

■ facial

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al rostre o a la cara Artèria facial Nervi facial Paràlisi facial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fàcies</title>

Partició sil·làbica: fà_ci_es
Etimologia: del ll. facies ‘cara’
    femení
    1. Aspecte general, especialment d’una planta.
    2. geobotànica Variació poc important d’una associació vegetal, caracteritzada sobretot per l’abundància d’una espècie determinada.
    1. estratigrafia Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.
    2. petrografia Associació de minerals que componen una roca metamòrfica, reflex de les condicions físiques sota les quals aquesta s’ha format.
  3. patologia
    1. Expressió de la cara en les malalties.
    2. fàcies adenoidal Aspecte de la cara dels infants amb vegetacions adenoides, que es caracteritza pel nas petit, el llavi superior escurçat i la boca badada.
    3. fàcies hipocràtica Cara profundament alterada, amb el nas afilat, els llavis prims i cianòtics i els pòmuls prominents, que indica la proximitat de la mort.
    4. fàcies lleonina Cara voluminosa i de trets durs que hom observa en certes formes de lepra.

■ fàcies

femení Aspecte general, especialment d’una planta geobotànica Variació poc important d’una associació vegetal, caracteritzada sobretot per l’abundància d’una espècie determinada estratigrafia Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren petrografia Associació de minerals que componen una roca metamòrfica, reflex de les condicions físiques sota les quals aquesta s’ha format patologia Expressió de la cara en les malalties fàcies adenoidal Aspecte de la cara dels infants amb vegetacions adenoides, que es…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fàcil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fàcil</title>

Etimologia: del ll. facĭlis, íd. 1a font: c. 1400
    adjectiu
  1. [amb de davant infinitiu]
    1. Susceptible d’ésser fet, abastat, obtingut, etc., amb poc o gens d’esforç. Una empresa fàcil. Un examen molt fàcil. Una cosa fàcil d’aconseguir. Una lliçó fàcil d’aprendre.
    2. És un home fàcil de convèncer. Un animal fàcil de mantenir.
    3. Dit de la persona que es deixa seduir, que no oposa resistència a les sol·licitacions amoroses.
  2. còmode 2. El camí de la dreta és més fàcil. Adopta una posició fàcil.
  3. Que parla amb fluïdesa i sense haver-se d’esforçar. Un orador fàcil.
  4. Possible, probable. És fàcil que vingui.

■ fàcil

adjectiu amb de davant infinitiu Susceptible d’ésser fet, abastat, obtingut, etc, amb poc o gens d’esforç Una empresa fàcil Un examen molt fàcil Una cosa fàcil d’aconseguir Una lliçó fàcil d’aprendre És un home fàcil de convèncer Un animal fàcil de mantenir Dit de la persona que es deixa seduir, que no oposa resistència a les sollicitacions amoroses còmode 2 El camí de la dreta és més fàcil Adopta una posició fàcil Que parla amb fluïdesa i sense haver-se d’esforçar Un orador fàcil Possible, probable És fàcil que vingui
Informació complementària
Traducció