Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

facetar

verb transitiu joieria Tallar en facetes (una gemma).

facetar

verb transitiu joieria Tallar en facetes una gemma

■ facial

facial

Partició sil·làbica: fa_ci_al
Homòfon: fecial
Etimologia: del ll. facialis, íd.

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al rostre o a la cara. Artèria facial. Nervi facial. Paràlisi facial.

■ facial

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al rostre o a la cara Artèria facial Nervi facial Paràlisi facial

■ fàcies

fàcies

Partició sil·làbica: fà_ci_es
Etimologia: del ll. facies ‘cara’

femení

1. Aspecte general, especialment d’una planta.
2. geobotànica Variació poc important d’una associació vegetal, caracteritzada sobretot per l’abundància d’una espècie determinada.
1. estratigrafia Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.
2. petrografia Associació de minerals que componen una roca metamòrfica, reflex de les condicions físiques sota les quals aquesta s’ha format.
patologia
1. Expressió de la cara en les malalties.
2. fàcies adenoidal Aspecte de la cara dels infants amb vegetacions adenoides, que es caracteritza pel nas petit, el llavi superior escurçat i la boca badada.
3. fàcies hipocràtica Cara profundament alterada, amb el nas afilat, els llavis prims i cianòtics i els pòmuls prominents, que indica la proximitat de la mort.
4. fàcies lleonina Cara voluminosa i de trets durs que hom observa en certes formes de lepra.

femení Aspecte general, especialment d’una planta geobotànica Variació poc important d’una associació vegetal, caracteritzada sobretot per l’abundància d’una espècie determinada estratigrafia Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren petrografia Associació de minerals que componen una roca metamòrfica, reflex de les condicions físiques sota les quals aquesta s’ha format patologia Expressió de la cara en les malalties fàcies adenoidal Aspecte de la cara dels infants amb vegetacions adenoides, que es…

■ fàcil

fàcil

Etimologia: del ll. facĭlis, íd. 1a font: c. 1400

adjectiu

[amb de davant infinitiu]
1. Susceptible d’ésser fet, abastat, obtingut, etc., amb poc o gens d’esforç. Una empresa fàcil. Un examen molt fàcil. Una cosa fàcil d’aconseguir. Una lliçó fàcil d’aprendre.
2. És un home fàcil de convèncer. Un animal fàcil de mantenir.
3. Dit de la persona que es deixa seduir, que no oposa resistència a les sol·licitacions amoroses.
còmode 2. El camí de la dreta és més fàcil. Adopta una posició fàcil.
Que parla amb fluïdesa i sense haver-se d’esforçar. Un orador fàcil.
Possible, probable. És fàcil que vingui.

■ fàcil

adjectiu amb de davant infinitiu Susceptible d’ésser fet, abastat, obtingut, etc, amb poc o gens d’esforç Una empresa fàcil Un examen molt fàcil Una cosa fàcil d’aconseguir Una lliçó fàcil d’aprendre És un home fàcil de convèncer Un animal fàcil de mantenir Dit de la persona que es deixa seduir, que no oposa resistència a les sollicitacions amoroses còmode 2 El camí de la dreta és més fàcil Adopta una posició fàcil Que parla amb fluïdesa i sense haver-se d’esforçar Un orador fàcil Possible, probable És fàcil que vingui

■ facilitació

facilitació

Partició sil·làbica: fa_ci_li_ta_ci_ó
Etimologia: de facilitar

femení Acció de facilitar.

■ facilitació

femení Acció de facilitar

■ facilitar

facilitar

Etimologia: de fàcil 1a font: c. 1600

verb

transitiu

Fer fàcil, menys dificultós. Aquesta eina facilita el treball.
Proporcionar alguna cosa a algú. Facilita’m una còpia de la carta.

■ facilitar

verb transitiu Fer fàcil, menys dificultós Aquesta eina facilita el treball Proporcionar alguna cosa a algú Facilita’m una còpia de la carta

■ facilitat

facilitat

Etimologia: del ll. facilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XV

femení

Qualitat de fàcil. La facilitat de les comunicacions.
Facultat de fer fàcilment alguna cosa. Facilitat de paraula. Dibuixa amb una gran facilitat.
Allò que facilita de fer alguna cosa. Donar a algú facilitats per al pagament.

■ facilitat

femení Qualitat de fàcil La facilitat de les comunicacions Facultat de fer fàcilment alguna cosa Facilitat de paraula Dibuixa amb una gran facilitat Allò que facilita de fer alguna cosa Donar a algú facilitats per al pagament