Es mostren 88939 resultats

■ falangina

■ falangina

femení anatomia animal Segona falange dels dits de la mà o del peu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falangisme

■ falangisme

masculí Doctrina política de la Falange Española, variant espanyola dels moviments feixistes europeus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falangista1

■ falangista1

masculí zoologia Esquirol volador Vegeu també falangista 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falangista2

■ falangista2

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Falange Española masculí i femení Membre de la Falange Española Vegeu també falangista 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falansteri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falansteri</title>

Etimologia: del fr. phalanstère, creat pel sociòleg fr. Charles Fourier (1772-1837) com a der. de phalange ‘falange’ amb la terminació de monastère ‘monestir’ 1a font: s. XIX
    masculí
  1. sociologia i ciències polítiques Habitacle d’una falange en el sistema de Fourier.
  2. per extensió Allotjament d’una associació de persones.

■ falansteri

masculí sociologia i ciències polítiques Habitacle d’una falange en el sistema de Fourier per extensió Allotjament d’una associació de persones
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falansterià
| falansteriana

■ falansterià
| falansteriana

adjectiu Relatiu o pertanyent al falansteri masculí i femení Adepte de les doctrines de Fourier
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falaropòdids

■ falaropòdids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes formada exclusivament per les espècies del gènere Phalaropus , anomenades popularment escuraflascons singular Ocell de la família dels falaropòdids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falb
| falba

■ falb
| falba

adjectiu D’un color entre roig i groc, com el lleó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falç</title>

Homòfon: fals
Etimologia: del ll. falx, -cis, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. agricultura
    1. Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l’herba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l’altre amb un mànec.
    2. falç bosquera Falç molt resistent que hom empra per a tallar branques.
  2. anatomia animal
    1. falç del cerebel Envà vertical i mitjà situat a la part més posterior de la cavitat cranial, entre ambdós hemisferis cerebrals.
    2. falç del cervell Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.

■ falç

femení agricultura Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l’herba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l’altre amb un mànec falç bosquera Falç molt resistent que hom empra per a tallar branques anatomia animal falç del cerebel Envà vertical i mitjà situat a la part més posterior de la cavitat cranial, entre ambdós hemisferis cerebrals falç del cervell Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falc-

■ falc-

Forma prefixada del mot llatí falx, falcis , que significa ‘falç’ Ex falcèmia