Es mostren 88940 resultats

■ fantàstic
| fantàstica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fantàstic</title>

Etimologia: del ll. phantastĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. phantastikós ‘imaginari, irreal’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que és o sembla ésser un producte merament de la fantasia.
  2. Extraordinari, admirable, magnífic.
  3. art, literatura i cinematografia Dit de l’art i dels gèneres literari i cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.

■ fantàstic
| fantàstica

adjectiu Que és o sembla ésser un producte merament de la fantasia Extraordinari, admirable, magnífic art , literatura i cinematografia Dit de l’art i dels gèneres literari i cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fantàsticament

■ fantàsticament

adverbi D’una manera fantàstica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fanti


<title type="display">fanti</title>

    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als fantis.
    2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana.
  2. masculí lingüística Llengua àkan del grup kwa, parlada pels fantis.

fanti

adjectiu Relatiu o pertanyent als fantis masculí i femení etnologia Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana masculí lingüística Llengua àkan del grup kwa , parlada pels fantis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fantotxe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fantotxe</title>

Etimologia: del fr. fantoche, i aquest, de l’it. fantoccio ‘titella’, der. de fante ‘infant’, del ll. infans, -ntis ‘infant’
    masculí
  1. Persona que és molt menys del que aparença, que no pot ésser presa seriosament.
  2. heràldica Bust humà, generalment monstruós, sense braços i amb corns, emprat com a cimera.

■ fantotxe

masculí Persona que és molt menys del que aparença, que no pot ésser presa seriosament heràldica Bust humà, generalment monstruós, sense braços i amb corns, emprat com a cimera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fanzarí
| fanzarina

fanzarí
| fanzarina

adjectiu i masculí i femení De Fanzara Alt Millars
Gran Diccionari de la llengua catalana

fanzín


<title type="display">fanzín</title>

Etimologia: de l’angl. nord-americà fanzine, íd., acrònim de fan ‘seguidor’ i magazine ‘revista, magazín’
masculí Revista de poca difusió i realitzada amb pocs mitjans pels aficionats a determinats temes culturals, especialment música, cinema, còmic, ciència-ficció, etc.

fanzín

masculí Revista de poca difusió i realitzada amb pocs mitjans pels aficionats a determinats temes culturals, especialment música, cinema, còmic, ciència-ficció, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faquí

■ faquí

masculí Bastaix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faquir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faquir</title>

Etimologia: del fr. o angl. faquir, i aquest, de l’àr. faqîr ‘pobre, captaire’
    masculí
  1. islamisme Asceta i mendicant mahometà que rebutja la propietat privada i se sotmet a la voluntat divina.
  2. hinduisme Asceta hindú.
  3. espectacles Mag especialitzat en demostracions d’insensibilitat física, com ara caminar descalç sobre claus, vidres o brases, jeure sobre claus drets, etc.

■ faquir

masculí islamisme Asceta i mendicant mahometà que rebutja la propietat privada i se sotmet a la voluntat divina hinduisme Asceta hindú espectacles Mag especialitzat en demostracions d’insensibilitat física, com ara caminar descalç sobre claus, vidres o brases, jeure sobre claus drets, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

faquirisme

faquirisme

masculí història de les religions Conjunt dels fets extraordinaris realitzats pels faquirs i als quals hom atribueix un poder sobrenatural
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ far


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">far</title>

Compareu: fanal
Etimologia: del ll. pharos, i aquest, del gr. pháros, íd., originàriament nom de l’illa de Pharos, a la badia d’Alexandria, famosa pel seu far 1a font: s. XIII
    masculí
  1. antigament Foguera que servia de senyal.
  2. marina, marítim Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia.
  3. automòbil, automobilisme
    1. Dispositiu emprat en els vehicles automòbils per a il·luminar el camí i poder circular de nit o quan no hi ha prou llum natural.
    2. far antiboira Far que produeix una llum groga perquè el filament crema en una atmosfera de iode o perquè duu un vidre especial, la qual llum no enlluerna els conductors que van en direcció contrària, quan hi ha boira baixa pel camí.

■ far

masculí antigament Foguera que servia de senyal marina, marítim Torre amb una llanterna al cim erigida en indrets ostensibles de les costes, o en esculls, perquè qui l’albiri de la mar estant es pugui situar, tant de nit com de dia automòbil, automobilisme Dispositiu emprat en els vehicles automòbils per a illuminar el camí i poder circular de nit o quan no hi ha prou llum natural far antiboira Far que produeix una llum groga perquè el filament crema en una atmosfera de iode o perquè duu un vidre especial, la qual llum no enlluerna els conductors que van en direcció contrària, quan hi ha…
Informació complementària
Traducció