Es mostren 88940 resultats

■ farcit
| farcida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">farcit</title>

Etimologia: de farcir 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Omplert de carn trinxada o altres ingredients. Olives farcides.
  2. adjectiu Ple fins a l’atapeïment o a la sacietat. El llit estava farcit de xinxes. Una pàgina farcida de faltes.
  3. masculí Farciment.

■ farcit
| farcida

adjectiu Omplert de carn trinxada o altres ingredients Olives farcides adjectiu Ple fins a l’atapeïment o a la sacietat El llit estava farcit de xinxes Una pàgina farcida de faltes masculí Farciment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ farda1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">farda</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, no és segur que es relacioni amb fardell, si no és per l’accepció de ‘conjunt de coses inútils’ 1a font: c. 1533
    femení
    1. Conjunt d’objectes que hom duu amb si en un viatge, una excursió, etc.
    2. especialment Provisions de boca per a un viatge, una excursió, etc.
    1. Conjunt de coses més aviat inútils que fan d’embaràs, de què hom podria prescindir, que enfarfeguen.
    2. especialment Brossa d’un bosc.
  3. Conjunt de criatures; canalla, mainada.
  4. menjar de farda Menjar de carbassa, cebes, patates, fesols, etc.



    5. Vegeu també:
    farda2

■ farda1

femení Conjunt d’objectes que hom duu amb si en un viatge, una excursió, etc especialment Provisions de boca per a un viatge, una excursió, etc Conjunt de coses més aviat inútils que fan d’embaràs, de què hom podria prescindir, que enfarfeguen especialment Brossa d’un bosc Conjunt de criatures canalla, mainada menjar de farda Menjar de carbassa, cebes, patates, fesols, etc Vegeu també farda 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

farda2

farda2

femení història alfarda 1 Vegeu també farda 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fardam

■ fardam

masculí farda 1 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fardassa

■ fardassa

masculí i femení Persona grossa i malgirbada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fardatge

■ fardatge

masculí Conjunt de coses que hom porta en un viatge o una expedició indústria tèxtil Defecte de la poca definició del contorn del dibuix d’un teixit estampat a causa del mal funcionament del rasquet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fardatxet

■ fardatxet

masculí dialectal zoologia Sargantaner gros
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fardatxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fardatxo</title>

Etimologia: probablement d’un encreuament de l’àr. ḥardûn, íd., i el preislàmic sarvatxo, mot també dels parlars meridionals, del gr. bizanti saurákion, dimin. de saûros, saúra ‘llangardaix’, amb tractament mossàrab del sufix 1a font: 1466
    masculí ictiologia
  1. dialectal Llangardaix.
  2. guineu 3.

■ fardatxo

masculí ictiologia dialectal Llangardaix guineu 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fardell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fardell</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement forma paral·lela o provinent del fr. ant. fardel (mod. fardeau), d’un ll. vg. *farcitellum, metàtesi d’un *farticellum (v. farcell), amb l’influx del ll. farcīre ‘farcir, reblir’
    masculí
  1. Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d’arpillera, de roba enquitranada, etc., per a ésser així convenientment transportada.
  2. Farcell.

■ fardell

masculí Roba, paper o altra mercaderia posada ben pitjada dins un embolcall d’arpillera, de roba enquitranada, etc, per a ésser així convenientment transportada Farcell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fardot

■ fardot

masculí Fardell Dona grossa i malgirbada
Traducció