Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ farnaca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">farnaca</title>

Etimologia: de l’àr. ḫarnaq, íd.

femení dialectal Llebre jove.

■ farnaca

femení dialectal Llebre jove

■ farnat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">farnat</title>

Etimologia: síncope de farinat

masculí Barreja de moltes viandes que formen un conjunt desagradable.

■ farnat

masculí Barreja de moltes viandes que formen un conjunt desagradable

■ farneria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">farneria</title>

Partició sil·làbica: far_ne_ri_a

femení

història del dret Dret del pes de la farina.
Botiga o oficina on hom cobrava el dret del pes de la farina.

■ farneria

femení història del dret Dret del pes de la farina Botiga o oficina on hom cobrava el dret del pes de la farina

farnesenc

| farnesenca

<title type="display">farnesenc</title>

adjectiu i masculí i femení De Santa Coloma de Farners (Selva); colomenc.

farnesenc

| farnesenca

adjectiu i masculí i femení De Santa Coloma de Farners Selva colomenc

■ farnesol

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">farnesol</title>

masculí química orgànica i perfumeria Alcohol sesquiterpènic dels olis de tarongina, llimona i els bàlsams de Perú i Tolú, emprat en perfumeria.

■ farnesol

masculí química orgànica i perfumeria Alcohol sesquiterpènic dels olis de tarongina, llimona i els bàlsams de Perú i Tolú, emprat en perfumeria

■ faró

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faró</title>

Homòfon: feror
Etimologia: del gr. pháros, íd. (v. far), amb influx del seu sinònim phanós pel que fa al canvi d’accent 1a font: s. XIII

masculí

Fanal, llanterna.
fer farons locució verbal figuradament Faronejar.

■ faró

masculí Fanal, llanterna fer farons locució verbal figuradament Faronejar

■ farola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">farola</title>

Etimologia: del cast. farola

femení marina, marítim Far.

■ farola

femení marina, marítim Far

■ farolejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">farolejar</title>

Etimologia: del cast. farol

verb intransitiu dialectal Faronejar.

■ farolejar

verb intransitiu dialectal Faronejar

■ faronejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faronejar</title>

Etimologia: de faró

verb intransitiu Fer-s’hi veure, donar-se importància. Tot això que diu, només és per faronejar.

■ faronejar

verb intransitiu Fer-s’hi veure, donar-se importància Tot això que diu, només és per faronejar

■ faroner

| faronera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faroner</title>

Etimologia: de faró

masculí i femení marina, marítim Persona que té cura d’un far.
adjectiu i masculí i femení Que faroneja.

■ faroner

| faronera

masculí i femení marina, marítim Persona que té cura d’un far adjectiu i masculí i femení Que faroneja

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ farnaca

■ farnat

■ farneria

farnesenc | farnesenca

farnesenc | farnesenca

■ farnesol

■ faró

■ farola

■ farolejar

■ faronejar

■ faroner | faronera

■ faroner | faronera

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

farnesenc

| farnesenca

farnesenc

| farnesenca

■ faroner

| faronera

■ faroner

| faronera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia