Es mostren 88940 resultats

■ feofícies

■ feofícies

femení botànica plural Classe de feòfits integrada per algues bentòniques marines de tallus pluricellular, a vegades de grans dimensions singular Alga de la classe de les feofícies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

feofitina


<title type="display">feofitina</title>

Partició sil·làbica: fe_o_fi_ti_na
femení biologia i alimentació, indústries alimentàries Pigment de color bru olivaci resultant de la transformació de la clorofil·la per acció dels àcids amb pèrdua de l’àtom central de magnesi que és substituït per hidrogen.

feofitina

femení biologia i alimentació, indústries alimentàries Pigment de color bru olivaci resultant de la transformació de la clorofilla per acció dels àcids amb pèrdua de l’àtom central de magnesi que és substituït per hidrogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feòfits

■ feòfits

masculí botànica plural Divisió d’algues que comprèn únicament la classe de les feofícies singular Alga de la divisió dels feòfits
Gran Diccionari de la llengua catalana

feoplast

feoplast

masculí botànica Plast de les feofícies, ric en ficoxantina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

feosporades


<title type="display">feosporades</title>

Partició sil·làbica: fe_os_po_ra_des
    femení botànica
  1. plural Subclasse d’algues brunes proveïdes d’esporangis i gametangis disposats a la superfície del tal·lus, i amb espores i gàmetes flagel·lats.
  2. singular Alga de la subclasse de les feosporades.

feosporades

femení botànica plural Subclasse d’algues brunes proveïdes d’esporangis i gametangis disposats a la superfície del tallus, i amb espores i gàmetes flagellats singular Alga de la subclasse de les feosporades
Gran Diccionari de la llengua catalana

feospòries


<title type="display">feospòries</title>

Partició sil·làbica: fe_os_pò_ri_es
    femení botànica
  1. plural Subclasse de feofícies de cicle digenètic, que abasta la majoria dels ordres.
  2. singular Alga de la subclasse de les feospòries.

feospòries

femení botànica plural Subclasse de feofícies de cicle digenètic, que abasta la majoria dels ordres singular Alga de la subclasse de les feospòries
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fer1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fer</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. facĕre, factum, pronunciat ràpidament fáere en ll. vg. td. pel seu caràcter quasi auxiliar, i més tard faire, d’on sortiria la forma cat.; els der. cultes de facĕre experimenten una degradació de la ă en ĭ i donen verbs en fĭcĕre 1a font: s. XI
    verb
  1. transitiu Donar existència a alguna cosa. Fer un pont, un càntir. Fer un reportatge. Fer una cançó.
  2. transitiu Formar o formar-se alguna cosa, ajustant o ajustant-se les seves parts o els seus elements. Amb cinquanta fascicles faran dos volums. Sis i set fan tretze. Els analfabets fan el deu per cent de la població.
  3. transitiu
    1. Formar (alguna cosa) transformant-ne una altra o transformant-se. Fer coca, oli. Fer melmelada de taronges. Aquesta neu farà molta aigua. Fer d’un adversari un aliat. Fer de pobresa ascetisme. Què puc fer de les meves terres?
    2. Engendrar. El primer marit li va fer tres fills.
    3. Parir, un animal. La vaca ha fet un vedell.
    4. Pondre, un ocell. La coloma ha fet un ou.
    5. Brostar o florir un vegetal.
    6. Evacuar. Fer els orins espessos, esputs sangonosos, una pedra.
    7. fer-s’ho tot al damunt (o a sobre) Fer de ventre i orinar sense abaixar-se els pantalons o les calces, o bé sense preparar-s’hi.
  4. transitiu
    1. Formar alguna cosa afaiçonant una matèria. Fer una talla de fusta. Un gerro fet de vidre.
    2. per analogia Una noia ben feta.
    3. figuradament No sé pas com ets fet: per no res t’enfades.
  5. transitiu Crear. Déu feu la llum.
  6. transitiu
    1. Plantar, fer créixer. En aquest bancal hi farem clavells.
    2. Produir, donar. Aquesta terra fa molt bon blat.
  7. pronominal Desenvolupar-se. Aquest cirerer no s’ha fet gaire. Com s’ha fet, aquesta mossa!
  8. pronominal Adaptar-se, acostumar-se. Cal fer-se als nous temps.
  9. fer-se (amb algú) Tractar-se amb algú. Aquells cosins no es fan. No es fa amb el seu antic amic.
    1. transitiu Fornir. De pomes, us en puc fer deu quilos. Feu-me tres unces de mantega.
    2. pronominal Adquirir, proveir-se d’alguna cosa. S’ha fet uns quants diners venent diaris vells.
    3. pronominal Fer-se un nom, una reputació.
    4. transitiu Menjar o beure (alguna cosa), fumar-se (un cigar, etc.). Fer un mos, un cafetó, un cigarret.
    5. fer-se’n (d’una cosa) Pagar-ne. D’aquest vestit, me n’he fet molts diners.
    6. fer seu (quelcom, algú) Apoderar-se’n, apropiar-se’n.
    7. fer-se seu (algú) Guanyar-se’l.
  11. transitiu
    1. Arranjar adequadament a un fi; adreçar, netejar. Fer el llit. Fer el dormitori, el menjador. Fer els vidres. Fer l’argent.
    2. per extensió Fer la barba, fer els cabells. Fer les mans.
    3. Cuinar. Fer una sopa. Avui farem arròs i pollastre.
  12. transitiu
    1. Realitzar una acció. Fer una bona acció, una mala acció. Fer bones obres. Fer-ne una de grossa. Fer una ximpleria. Fer compliments. Fer un jurament, una prometença. Fer una almoina, una caritat. Fer un miracle. Fer una pregunta, una resposta. Fer ús d’alguna cosa. Fer una lectura.
    2. qui la fa la paga Refrany que vol dir que el culpable d’una cosa n’ha de sofrir les conseqüències.
    3. tal faràs, tal trobaràs Refrany que vol dir que les males accions solen ésser castigades.
  13. transitiu
    1. Efectuar un moviment. Fer una caminada. Fer tres quilòmetres a peu. Fer una passa, un salt, una tombarella.
    2. Recórrer un indret, una contrada, tot visitant-los. Ja has fet el Canigó? Aquest estiu faré Europa.
  14. transitiu Realitzar, efectuar. Fer un badall, un esternut, un sanglot, un sospir. Fer ganyotes, l’ullet. Fer una barretada, una reverència, un pessic, pessigolles, a algú. Fer la sembra, la collita, la verema. Fer un crit, un xiscle, un xiulet. Fer soroll, xivarri, brogit, remor. Fer una rialla, un plor.
  15. transitiu Causar un efecte. Fer bé, mal, tort, a algú. Fer mal un menjar. Fer, un arbre, ombra. Fer efecte, sensació. Fer plaer. Fer goig.
  16. transitiu Dir. Li ho explicà tot, i ell va fer: “Ja m’ho pensava!”
  17. transitiu Ésser, una cosa, d’una determinada manera. Com fa, aquella cançó?
  18. transitiu i impersonal
    1. Presentar-se una determinada condició atmosfèrica. Fer vent, pluja, boira. Fer bon temps. Fer mal temps. Fer una tempestat.
    2. el·lípticament Fer bo.
  19. transitiu Obrar d’acord amb una prescripció, una comanda, etc. Fer la voluntat de Déu. Fer algú el seu deure. Fer dieta, dejuni. Fer magre. Fer quarantena.
  20. transitiu Ocasionar (l’acció expressada per un verb en infinitiu). Fer calafatar la barca. Fer fer una cosa. Li ho he fet menjar tot. La tempesta feu sotsobrar el vaixell. No el facis plorar. Feu saber que es casen. Fer-li veure la importància del discurs.
  21. transitiu Ocasionar que alguna cosa s’esdevingui. Feu que arribin sans i estalvis. Déu faci que el trobin!
  22. transitiu Causar que algú o alguna cosa sigui o esdevingui això o allò. Fer ferm un pacte. Fer fonedissa una cosa. Feu-li present això. Viatjar la fa contenta. Fer algú secretari.
  23. pronominal Esdevenir. Fer-se algú frare. Fer-se, un creient, ateu. Fer-se d’un club. Fer-se gran. Fer-se vell.
  24. transitiu per analogia Creure, suposar, que algú o alguna cosa és això o allò. Jo el feia jubilat. El feia més prim que no és. Tu per aquí? Encara et feia a l’Àfrica, jo!
  25. transitiu Imitar alguna cosa en la seva manera d’ésser. Fer el mort. Fer el pobre, el ric. Fer el generós, el desinteressat. Fer el savi.
  26. transitiu Acompanyat d’un pronom o locució pronominal neutres, equival a qualsevol verb acompanyat dels seus complements i modificadors, el qual hom no vol repetir, o és l’objecte d’una interrogació, etc. Ella ja no hi compra mai, i jo acabaré fent el mateix. Què fas?: arribes o te’n vas? No fer sinó treballar.
  27. transitiu Mesurar tant o tant. Aquest bocoi només fa quatre cargues. Aquest envà fa sis centímetres de gruix. Aquesta barra de pa no fa el quilo.
  28. transitiu per extensió Quants anys li fas, a l’Oriol?
  29. transitiu i impersonal Haver transcorregut tant de temps. Fa deu dies que espero el fuster. Ja fa temps que no el veig.
  30. fer temps Deixar passar el temps sense una ocupació determinada, generalment en espera d’alguna cosa. Tot llegint faig temps per anar a cal metge.
    1. transitiu Ésser propi de, produir l’efecte de, la impressió de, la sensació de. Aquesta fruita fa estiu. Aquest detall fa molt fi.
    2. fer (d’un lloc) Ésser-ne característic. Fa de gent de muntanya, aquest costum.
    1. intransitiu Obrar en una certa manera, ésser actiu. Fer bé, fer mal fet. Ell ha fet d’acord amb la seva consciència. Jo faré a sa voluntat, pel que em diran, segons pensaré.
    2. fa més qui vol que qui pot Refrany que valora més la voluntat que no pas la capacitat.
    3. mal si fas, mal si no fas Comentari que es fa quan algú és censurat per haver fet una cosa de bona fe, i ho seria també si no l’hagués feta.
    4. anar fent Viure o subsistir d’una manera normal o amb un cert progrés. Com aneu? Anem fent.
  33. intransitiu Ésser suficient, haver-n’hi prou. Amb tres ja fem.
  34. intransitiu Ésser indiferent alguna cosa a algú. Tant me fa. No hi fa res.
    1. fa? Oi?
    2. fer a (o per a) Convenir a, ésser adequat a. Aquest vestit no fa per a ella. Aquest ajudant no fa, per a aquest catedràtic. Això no fa al cas.
    3. fer amb Concordar-se, adir-se. Aquesta història no fa amb la que ha explicat la teva germana.
    4. fer com Aparençar, simular. Fa com aquell qui fuig.
    5. fer com si Aparençar, simular, donar a entendre. Fa com si fos molt humil, però no ho és. Faré com si m’espantés.
    6. fer de Exercir el propi ofici. Fer de mestre.
    7. fer de Exercir eventualment un càrrec, un ofici, etc. Fer d’actor. Fer d’electricista sense ésser-ho. Fer de pare.
    8. fer de Procurar de. Quan arribis, fes de veure’l.
    9. fer i desfer Actuar amb llibertat. Aquell fa i desfà al seu gust.
    10. fer per Esforçar-se a. Vaig fer per enllestir divendres, però no em fou possible.
    11. fer tard No ésser, no comparèixer, etc., en el temps oportú.
    12. fet i fet Al capdavall, al cap i a la fi.
    13. pel que fa a locució prepositiva Amb relació a, pel que es refereix a, tocant a.
    14. si fa no fa (o o no fa) Aproximadament.
  36. nàutica
    1. fer colzera Restar ancorada una embarcació amb dues àncores per la proa, formant un angle de 45°.
    2. fer peu d’ànec Restar ancorada una embarcació per la proa amb dues àncores ordinàries i una altra, anomenada d’esperança.
    1. fer proa nàutica Dirigir l’embarcació cap a un lloc.
    2. fer-se a la mar marina, marítim Abandonar la costa i emprendre la navegació.
    3. fer-se a la vela marina, marítim Sortir d’un indret d’ancoratge i posar-se a navegar.



    38. Vegeu també:
    fer2
    fer3

■ fer1

verb transitiu Donar existència a alguna cosa Fer un pont, un càntir Fer un reportatge Fer una cançó transitiu Formar o formar-se alguna cosa, ajustant o ajustant-se les seves parts o els seus elements Amb cinquanta fascicles faran dos volums Sis i set fan tretze Els analfabets fan el deu per cent de la població transitiu Formar alguna cosa transformant-ne una altra o transformant-se Fer coca, oli Fer melmelada de taronges Aquesta neu farà molta aigua Fer d’un adversari un aliat Fer de pobresa ascetisme Què puc fer de les meves terres Engendrar El primer marit li va fer tres fills Parir, un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fer2

fer2

masculí Acció de fer l’efecte Una cosa és el dir i una altra és el fer És un continu fer i desfer Vegeu també fer 1 fer 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fer3
| fera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fer</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. fĕrus, -a, -um ‘salvatge; ferotge’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i femení zoologia
    1. Dit dels mamífers salvatges, indòmits i carnissers, del subordre dels fissípedes.
    2. per extensió Dit de qualsevol animal que presenta les mateixes qualitats que les feres.
  2. femení
    1. figuradament Persona de mal caràcter, geniüda. Ésser un home una fera.
    2. posar-se fet una fera (algú) Enfurir-se.
  3. cuca fera Drac, animal monstruós.



    4. Vegeu també:
    fer2
    fer1

■ fer3
| fera

adjectiu i femení zoologia Dit dels mamífers salvatges, indòmits i carnissers, del subordre dels fissípedes per extensió Dit de qualsevol animal que presenta les mateixes qualitats que les feres femení figuradament Persona de mal caràcter, geniüda Ésser un home una fera posar-se fet una fera algú Enfurir-se cuca fera Drac, animal monstruós Vegeu també fer 2 fer 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ feraç

■ feraç

adjectiu Molt fèrtil, abundant en fruits Un terreny feraç
Informació complementària
Traducció