Es mostren 88940 resultats

ferricianhídric
| ferricianhídrica


<title type="display">ferricianhídric</title>

Partició sil·làbica: fer_ri_ci_an_hí_dric
    química inorgànica
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’àcid ferricianhídric.
  2. àcid ferricianhídric [H3Fe(CN)6] Àcid que deriva formalment de l’anió hexacianoferrat (III) [Fe(CN)6-3].

ferricianhídric
| ferricianhídrica

química inorgànica adjectiu Relatiu o pertanyent a l’àcid ferricianhídric àcid ferricianhídric H 3 FeCN 6 Àcid que deriva formalment de l’anió hexacianoferrat III FeCN 6 - 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferricianur

■ ferricianur

masculí química inorgànica Nom genèric de les sals que deriven de l’anió hexacianoferrat III
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferrífer
| ferrífera

■ ferrífer
| ferrífera

adjectiu geologia Dit de la roca, el mineral, etc, que conté ferro ferruginós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferrihem

■ ferrihem

masculí bioquímica Hematina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferrihemoglobina

■ ferrihemoglobina

femení bioquímica Producte d’oxidació del pigment sanguini normal, en què el ferro és present en estat trivalent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferrimagnètic
| ferrimagnètica

■ ferrimagnètic
| ferrimagnètica

magnetisme adjectiu Relatiu o pertanyent al ferrimagnetisme adjectiu i masculí Dit de la substància que presenta ferrimagnetisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferrimagnetisme

■ ferrimagnetisme

masculí magnetisme Fenomen intermedi entre el ferromagnetisme i l’antiferromagnetisme que es presenta en les substàncies que contenen ferro trivalent Fe 3 + i un altre metall divalent Fe 2 + , Ni 2 + , Mn 2 + , etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferrís
| ferrissa

■ ferrís
| ferrissa

adjectiu De ferro ferri Una porta ferrissa Dur, fort, resistent, etc, com el ferro Espatlles ferrisses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferrita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ferrita</title>

    femení
  1. electrònica Substància ferromagnètica d’estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe2O3XO, on X pot ésser Ni, Co o Fe.
  2. electrònica i informàtica Substància ferromagnètica utilitzada en la construcció de memòries magnètiques.
  3. metal·lúrgia Dissolució sòlida intersticial de carboni en ferro α, d’estructura cúbica centrada en el cos.

■ ferrita

femení electrònica Substància ferromagnètica d’estructura cristallina composta per òxids de ferro i un altre metall divalent, de fórmula general Fe 2 O 3 XO, on X pot ésser Ni, Co o Fe electrònica i informàtica Substància ferromagnètica utilitzada en la construcció de memòries magnètiques metallúrgia Dissolució sòlida intersticial de carboni en ferro α, d’estructura cúbica centrada en el cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ferritina

■ ferritina

femení FeO—OH 8 FeO OPO 3 H 2 bioquímica Ferroproteïna que es presenta en les cèllules epitelials de la mucosa gastrointestinal, on regula l’absorció de ferro de la dieta
Traducció