Es mostren 88939 resultats

■ fesomia

■ fesomia

femení Fisonomia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fest.

fest.

abreviatura dia festiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">festa</title>

Etimologia: del ll. td. fĕsta, íd., originàriament pl. de festum, i aquest, neutre de festus, -a, -um ‘festiu’, de l’arrel de fēria ‘dia de festa’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. etnografia Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual.
    2. Cerimònia, espectacle, ball, etc., que hom celebra en honor o en memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc. Una festa de família. La festa del meu aniversari.
    3. plural Vacances que hom fa per Nadal, per Pasqua. Us desitgem unes bones festes.
    4. festa major folklore Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
    5. passat festes locució adverbial Després de passar les festes de Nadal o de Pasqua.
    1. litúrgia Dia de l’any que l’Església celebra un aspecte concret del misteri de Crist, la memòria d’un sant o de la Mare de Déu.
    2. dret del treball Dia no feiner assimilat al diumenge o al descans setmanal obligatori.
    3. fer festa locució verbal No treballar o no anar a la feina o a l’escola. Ahir vaig fer festa perquè estava malalt.
    4. festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada) Festa en la qual l’Església demana dels fidels l’assistència a missa.
    5. tenir festa locució verbal No haver d’anar a la feina o a l’escola. Aquesta tarda tenim festa perquè és dijous.
  3. [sovint en pl] Afalac, carícia amb què hom tracta de guanyar l’afecte d’algú. Tot era fer festes a la criatura perquè rigués.
  4. aigualir (o esguerrar) la festa (a algú) locució verbal figuradament Torbar-li l’alegria, donar-li un disgust enmig d’una satisfacció.
  5. fer festa (d’alguna cosa) locució verbal Estar-ne satisfet. Dona el pastís a la quitxalla, que en faran festa.
  6. pagar la festa locució verbal figuradament Ésser la víctima de la diversió dels altres.

■ festa

femení etnografia Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual Cerimònia, espectacle, ball, etc, que hom celebra en honor o en memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc Una festa de família La festa del meu aniversari plural Vacances que hom fa per Nadal, per Pasqua Us desitgem unes bones festes festa major folklore Conjunt de solemnitats amb què una població o un barri celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició passat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festaire

■ festaire

adjectiu i masculí i femení Que va o assisteix a una festa major
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festeig

■ festeig

masculí Acció de festejar o de tenir relacions amoroses plural Actes que hom fa per festivar quelcom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festejadís
| festejadissa

■ festejadís
| festejadissa

adjectiu Que convida a festejar-hi Anar festejadissa una noia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festejador1

■ festejador1

masculí Pedrís situat a cada costat intern de la finestra, per a seure-hi i conversar, propi de les masies i casals de construcció tradicional Vegeu també festejador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festejador2
| festejadora

■ festejador2
| festejadora

adjectiu i masculí i femení Que festeja Vegeu també festejador 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festejament

■ festejament

masculí Festeig
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festejant

■ festejant

adjectiu festejador 2