<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fesolí</title>
Body
Es mostren 88940 resultats
■
fesomia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fesomia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: fe_so_mi_a
Etimologia: variant de fisionomia a través de formes simplificades existents en cat. ant.: fisonomia, phisomia, i, per dissimilació vocàlica, fesomia 1a font: 1490, Tirant
Etimologia: variant de fisionomia a través de formes simplificades existents en cat. ant.: fisonomia, phisomia, i, per dissimilació vocàlica, fesomia 1a font: 1490, Tirant
Body
femení Fisonomia.
■
fesomia
femení Fisonomia
■ festa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">festa</title>
Accessory
Etimologia: del ll. td. fĕsta, íd., originàriament pl. de festum, i aquest, neutre de festus, -a, -um ‘festiu’, de l’arrel de fēria ‘dia de festa’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
- femení
-
- etnografia Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual.
- Cerimònia, espectacle, ball, etc., que hom celebra en honor o en memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc. Una festa de família. La festa del meu aniversari.
- plural Vacances que hom fa per Nadal, per Pasqua. Us desitgem unes bones festes.
- festa major folklore Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
- passat festes locució adverbial Després de passar les festes de Nadal o de Pasqua.
-
- litúrgia Dia de l’any que l’Església celebra un aspecte concret del misteri de Crist, la memòria d’un sant o de la Mare de Déu.
- dret del treball Dia no feiner assimilat al diumenge o al descans setmanal obligatori.
- fer festa locució verbal No treballar o no anar a la feina o a l’escola. Ahir vaig fer festa perquè estava malalt.
- festa de precepte (o de guardar, o colenda, o manada) Festa en la qual l’Església demana dels fidels l’assistència a missa.
- tenir festa locució verbal No haver d’anar a la feina o a l’escola. Aquesta tarda tenim festa perquè és dijous.
- [sovint en pl] Afalac, carícia amb què hom tracta de guanyar l’afecte d’algú. Tot era fer festes a la criatura perquè rigués.
- aigualir (o esguerrar) la festa (a algú) locució verbal figuradament Torbar-li l’alegria, donar-li un disgust enmig d’una satisfacció.
- fer festa (d’alguna cosa) locució verbal Estar-ne satisfet. Dona el pastís a la quitxalla, que en faran festa.
- pagar la festa locució verbal figuradament Ésser la víctima de la diversió dels altres.
■ festa
femení etnografia Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual Cerimònia, espectacle, ball, etc, que hom celebra en honor o en memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc Una festa de família La festa del meu aniversari plural Vacances que hom fa per Nadal, per Pasqua Us desitgem unes bones festes festa major folklore Conjunt de solemnitats amb què una població o un barri celebra la festa anual del seu patró o amb què, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició passat…
■
festaire
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">festaire</title>
Accessory
Partició sil·làbica: fes_tai_re
Etimologia: de festa
Etimologia: de festa
Body
adjectiu i masculí i femení Que va o assisteix a una festa major.
■
festaire
adjectiu i masculí i femení Que va o assisteix a una festa major
■
festeig
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">festeig</title>
Accessory
Partició sil·làbica: fes_teig
Etimologia: de festejar 1a font: 1653, DTo.
Etimologia: de festejar 1a font: 1653, DTo.
Body
-
masculí
- Acció de festejar o de tenir relacions amoroses.
- plural Actes que hom fa per festivar quelcom.
■
festeig
masculí Acció de festejar o de tenir relacions amoroses plural Actes que hom fa per festivar quelcom
■
festejadís
| festejadissa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">festejadís</title>
Accessory
Etimologia: de festejar
Body
adjectiu Que convida a festejar-hi. Anar festejadissa una noia.
■
festejadís
| festejadissa
adjectiu Que convida a festejar-hi Anar festejadissa una noia
■
festejador1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">festejador</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: de festejar i -dor2 1a font: s. XV, I. de Villena
Body
masculí Pedrís situat a cada costat intern de la finestra, per a seure-hi i conversar, propi de les masies i casals de construcció tradicional.
Vegeu també:
festejador2
Vegeu també:
festejador2
■
festejador1
masculí Pedrís situat a cada costat intern de la finestra, per a seure-hi i conversar, propi de les masies i casals de construcció tradicional Vegeu també festejador 2
■
festejador2
| festejadora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">festejador</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: de festejar i -dor1 1a font: s. XV
Body
■
festejador2
| festejadora
adjectiu i masculí i femení Que festeja Vegeu també festejador 1
■
festejament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">festejament</title>
Accessory
Etimologia: de festejar
Body
masculí Festeig.
■
festejament
masculí Festeig