Es mostren 88940 resultats

■ festívol
| festívola

■ festívol
| festívola

adjectiu festiu 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festós
| festosa

■ festós
| festosa

adjectiu Amic de fer festes o afalacs Un gos molt festós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festosament

■ festosament

adverbi Amb festes o afalacs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festosenc
| festosenca

■ festosenc
| festosenca

adjectiu Festós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festuc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">festuc</title>

Etimologia: de l’àr. fústaq o fústuq, arabització del gr. pistákion, ll. científic Pistacia vera (cf. pistatxo) 1a font: 1335
    masculí botànica
  1. Petit arbre caducifoli subtropical de la família de les anacardiàcies (Pistacia vera), de fulles imparipinnades i drupes ovoides vermelloses amb llavors comestibles.
  2. Fruit del festuc.
  3. Llavor comestible del festuc.

■ festuc

masculí botànica Petit arbre caducifoli subtropical de la família de les anacardiàcies Pistacia vera , de fulles imparipinnades i drupes ovoides vermelloses amb llavors comestibles Fruit del festuc Llavor comestible del festuc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festuca

■ festuca

femení botànica Gènere d’herbes perennes de la família de les gramínies Festuca sp , de fulles linears ligulades i panícula ramificada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ festucari

■ festucari

masculí zoologia Cuc intestinal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fet1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fet</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. factum, -i, íd.
    masculí
    1. Acció de fer alguna cosa. El fet de pintar.
    2. Allò que hom ha fet. Fixar-se en els fets. Fets gloriosos.
  2. filosofia
    1. Allò que és o que succeeix realment.
    2. Afer. Sempre parlen de llurs fets.
    3. anar al fet (o als fets) locució verbal Anar a l’essencial, a l’important. Prou divagar: anem als fets!
    4. de fet locució adverbial Efectivament.
    5. de gran fet locució adjectiva antigament D’importància.
    6. en fet de locució prepositiva antigament En matèria de.
    7. fer el fet (una cosa) locució verbal Servir, ésser útil, ésser convenient. És un llibre molt resumit, però ja fa el fet.
    8. fer el seu fet (algú) locució verbal Fer allò que ha de fer, treballar en els propis afers.
    9. fets diversos Conjunt de notícies de poca importància en un diari, especialment aplicat a les de caràcter accidental.
    10. fet social sociologia Fenomen social.
    1. dret Cas sobre el qual hom litiga o que és motiu d’una causa.
    2. de fet dret Expressió que indica que en una causa hom actua arbitràriament, sense respectar allò que el dret prescriu (s’oposa a l’expressió de dret).
    3. fet imposable dret Pressupòsit jurídic determinat per la llei per a configurar cada tribut, la realització del qual fa néixer l’obligació tributària.
    4. fet jurídic dret Esdeveniment susceptible de produir algun efecte en les relacions jurídiques.
    5. fet provat dret processal Fet que com a tal hom declara en les sentències dels tribunals d’instància i que serveix de base en les apreciacions jurídiques en cassació.
    6. fet punible dret Acció o omissió dolosa o culposa penada per la llei.
  4. fet a amagar (o fet i amagar, o fet a córrer, o simplement fet) jocs d’entreteniment Joc d’infants en què els qui hi intervenen, llevat d’un, fugen i s’amaguen, i el qui para ha de trobar-los.



    5. Vegeu també:
    fet2

■ fet1

masculí Acció de fer alguna cosa El fet de pintar Allò que hom ha fet Fixar-se en els fets Fets gloriosos filosofia Allò que és o que succeeix realment Afer Sempre parlen de llurs fets anar al fet o als fets locució verbal Anar a l’essencial, a l’important Prou divagar anem als fets de fet locució adverbial Efectivament de gran fet locució adjectiva antigament D’importància en fet de locució prepositiva antigament En matèria de fer el fet una cosa locució verbal Servir, ésser útil, ésser convenient És un llibre molt resumit, però ja fa el fet fer el seu fet algú locució verbal Fer allò que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fet2
| feta


<title type="display">fet</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. factus, -a, -um, participi de facĕre ‘fer’
  1. adjectiu
    1. Que ja és format, que ha assolit el ple desenvolupament. Amb aquell cos de dona feta.
    2. estar fet (a una cosa) Estar-hi avesat. No hi estava gaire feta, a treballar.
    3. fet i pastat Molt semblant a, idèntic a; pastat. Aquest noi és el seu pare fet i pastat.
  2. fet! interjecció D’acord! —Abans de dinar us rentareu les mans. —Fet!



    3. Vegeu també:
    fet1

fet2
| feta

adjectiu Que ja és format, que ha assolit el ple desenvolupament Amb aquell cos de dona feta estar fet a una cosa Estar-hi avesat No hi estava gaire feta, a treballar fet i pastat Molt semblant a, idèntic a pastat Aquest noi és el seu pare fet i pastat fet interjecció D’acord —Abans de dinar us rentareu les mans —Fet Vegeu també fet 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fet-fet

■ fet-fet

femení entomologia cigala 1
Traducció