Es mostren 88940 resultats

■ fíat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fíat</title>

Partició sil·làbica: fí_at
Etimologia: expressió ll., ‘que sigui fet, que es faci’, 3a pers. pres. subj. del ll. fieri, veu passiva de facere ‘fer’, inspirat en la frase bíblica del Gènesi, en la versió llatina, fiat lux ‘que es faci la llum’, pronunciada pel Creador
    masculí
  1. Consentiment que hom dona perquè una cosa tingui efecte.
  2. antigament Fórmula usada per a aprovar els exercicis dels qui pretenien de fer-se escrivans.

■ fíat

masculí Consentiment que hom dona perquè una cosa tingui efecte antigament Fórmula usada per a aprovar els exercicis dels qui pretenien de fer-se escrivans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiat
| fiada

■ fiat
| fiada

adjectiu Digne de confiança Un criat molt fiat Una minyona molt fiada Que té confiança Que es fia d’algú o d’alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiball

■ fiball

masculí Sivella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fibla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fibla</title>

Homòfon: fible
Etimologia: de fiblar 1a font: 1380
    femení
  1. Punxó.
  2. agricultura i construcció Obertura que hom fa en una séquia, una presa, etc., per treure’n aigua.
  3. metrologia Antiga mesura, emprada a Barcelona, per a cabals d’aigua, igual a 100 plomes.

■ fibla

femení Punxó agricultura i construcció Obertura que hom fa en una séquia, una presa, etc, per treure’n aigua metrologia Antiga mesura, emprada a Barcelona, per a cabals d’aigua, igual a 100 plomes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiblada

■ fiblada

femení Punxada de fibló Una fiblada de vespa patologia Dolor agut i breu que sobrevé en alguna part del cos figuradament Una fiblada d’amor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fiblar</title>

Etimologia: del ll. fibulare ‘clavar l’agulla d’un fermall o sivella’, der. de ll. fībŭla ‘fermall, sivella’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu
    1. Ferir amb el fibló. M’ha fiblat una abella, una vespa.
    2. figuradament Té una llengua que fibla.
  2. transitiu per extensió
    1. Ferir amb un objecte flexible.
    2. Aplicar un objecte flexible contra algú o alguna cosa.
  3. transitiu Punxar una bota per treure’n un poc de vi.
  4. intransitiu Produir un dolor agut i breu; coure. Com em fibla aquesta ferida!

■ fiblar

verb transitiu Ferir amb el fibló M’ha fiblat una abella, una vespa figuradament Té una llengua que fibla transitiu per extensió Ferir amb un objecte flexible Aplicar un objecte flexible contra algú o alguna cosa transitiu Punxar una bota per treure’n un poc de vi intransitiu Produir un dolor agut i breu coure Com em fibla aquesta ferida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fible

■ fible

masculí fibló 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fibló1

■ fibló1

masculí anatomia animal Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters figuradament Estímul, incitament, agulló Vegeu també fibló 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fibló2

■ fibló2

masculí meteorologia Tromba marina o de llac mànega Vegeu també fibló 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiblonejar

■ fiblonejar

verb transitiu Fiblar, picar amb fibló
Informació complementària
Traducció