Es mostren 88939 resultats

fidelització

fidelització

femení publicitat Acció de fidelitzar
Gran Diccionari de la llengua catalana

fidelitzar

fidelitzar

verb transitiu publicitat Aconseguir la fidelitat d’un consumidor
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fidelment

■ fidelment

adverbi D’una manera fidel, amb fidelitat Complir fidelment la paraula Reproduir fidelment les paraules d’altri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fideu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fideu</title>

Partició sil·làbica: fi_deu
Etimologia: probablement de fidear ‘créixer, sobreeixir’, sorgit potser a València i conservat en judeocastellà, der. de l’àr. fiḍ, imperatiu de fâḍ, íd., per l’augment de la pasta un cop cuita 1a font: 1348
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Peça de pasta de farina en forma cilíndrica, llarga i de poc gruix. Fideus a la cassola.
    2. fideu de cabell d’àngel Tipus de fideu molt prim.
  2. per analogia Trosset filiforme de substància pastosa.
  3. ésser prim com (o semblar) un fideu Ésser molt prim.
  4. zoologia Anemone de mar comuna.

■ fideu

masculí alimentació, indústries alimentàries Peça de pasta de farina en forma cilíndrica, llarga i de poc gruix Fideus a la cassola fideu de cabell d’àngel Tipus de fideu molt prim per analogia Trosset filiforme de substància pastosa ésser prim com o semblar un fideu Ésser molt prim zoologia Anemone de mar comuna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fideuada

■ fideuada

femení gastronomia Guisat de fideus cuits en una paella amb un sofregit, peix i marisc Menjada de fideus Gran quantitat de fideus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fideuer
| fideuera

■ fideuer
| fideuera

masculí i femení Fabricant i venedor de fideus i pasta per a sopa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fideueria

■ fideueria

femení Fàbrica o botiga de fideuer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fidúcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fidúcia</title>

Partició sil·làbica: fi_dú_ci_a
Etimologia: del ll. fiducia, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Confiança.
  2. dret romà Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
  3. dret civil Pacte pel qual una persona (fiduciant) concedeix a una altra (fiduciari) la titularitat d’un bé o d’un dret amb una finalitat determinada que només les parts coneixen, amb una evident desproporció entre la finalitat cercada i el mitjà emprat.
  4. fidúcia testamentària dret balear Modalitat fideïcomissària per virtut de la qual el testador o el donant universal pot encomanar a la persona instituïda que assigni els béns a un parent o els distribueixi entre els parents del testador o donant universal o del mateix distribuïdor lliurement o amb les condicions i limitacions que el testador determini, sense perjudicar naturalment les llegítimes, les quals han d’ésser sempre respectades.

■ fidúcia

femení Confiança dret romà Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar dret civil Pacte pel qual una persona fiduciant concedeix a una altra fiduciari la titularitat d’un bé o d’un dret amb una finalitat determinada que només les parts coneixen, amb una evident desproporció entre la finalitat cercada i el mitjà emprat fidúcia testamentària dret balear Modalitat fideïcomissària per virtut de la qual el testador o el donant universal pot encomanar a la persona instituïda que…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fiducial


<title type="display">fiducial</title>

Partició sil·làbica: fi_du_ci_al
Etimologia: del b. ll. fiducialis, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la fidúcia.
  2. fe fiducial protestantisme Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home.

fiducial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la fidúcia fe fiducial protestantisme Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiduciari
| fiduciària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fiduciari</title>

Partició sil·làbica: fi_du_ci_a_ri
Etimologia: del ll. fiduciarius, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Que recolza en la confiança.
  2. masculí i femení dret civil
    1. Hereu o legatari que ha de conservar i trametre al fideïcomissari els béns rebuts com a fideïcomís.
    2. Persona objecte d’una fidúcia.
  3. adjectiu i masculí dret internacional Dit del país que és encarregat d’un fideïcomís o tutela.
  4. valor fiduciari economia Títol en circulació que no té cap valor en si mateix, l’acceptació del qual depèn de la confiança que hom té en el subjecte emissor.

■ fiduciari
| fiduciària

adjectiu Que recolza en la confiança masculí i femení dret civil Hereu o legatari que ha de conservar i trametre al fideïcomissari els béns rebuts com a fideïcomís Persona objecte d’una fidúcia adjectiu i masculí dret internacional Dit del país que és encarregat d’un fideïcomís o tutela valor fiduciari economia Títol en circulació que no té cap valor en si mateix, l’acceptació del qual depèn de la confiança que hom té en el subjecte emissor
Traducció