Es mostren 88940 resultats

■ figura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figura</title>

Etimologia: del ll. figura, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Forma externa, visible, d’un cos. Té la figura d’un con truncat. Un pobre esguerrat que ni figura d’home té.
    2. figuradament Un dimoni en figura d’àngel.
    1. Representació d’una forma, especialment la humana, pel dibuix, la pintura, l’escultura.
    2. arts gràfiques Dibuix que il·lustra el text d’un llibre.
    1. Expressió d’idees abstractes o immaterials per mitjà de mots que suggereixen imatges del món físic.
    2. Forma tangible amb què hom significa, convencionalment, una cosa intangible. Representar la imaginació sota la figura d’una ala, la mort sota la figura d’un esquelet.
  4. Persona considerada com una personalitat. Les grans figures de la història. És la figura de l’equip.
  5. dansa Conjunt d’evolucions que formen una part d’una dansa.
  6. plural esports
    1. En l’esquí aquàtic, prova consistent en l’execució d’un programa prèviament determinat compost de salts, passos obligats i exercicis lliures.
    2. En l’esquí, en la prova d’eslàlom, resultat de la col·locació de diverses portes segons un ordre successiu determinat.
    3. figures lliures Prova de patinatge, sobre glaç o sobre rodes, en la qual el patinador executa, seguint les notes d’una peça musical elegida per ell, un programa de salts, cabrioles i passos.
    4. figures obligatòries Prova de patinatge que consisteix a executar determinats dibuixos amb la làmina del patí, quan és sobre glaç, i a resseguir uns dibuixos traçats sobre la pista, quan és sobre rodes.
  7. filosofia Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
  8. geometria Conjunt de punts, de línies i de superfícies emprats per a representar cossos o bé per a il·lustrar un teorema o un problema.
  9. heràldica
    1. Classe d’objecte heràldic representat en un escut d’armes.
    2. mitja figura Figura en la situació d’ixent, naixent o sortint.
  10. jocs d’entreteniment
    1. Cadascun dels reis, els cavalls i les sotes d’un joc de cartes.
    2. plural En el joc de pòquer, jugada que consisteix a reunir cinc figures i que té un valor superior a la doble parella i inferior al trio.
  11. lingüística
    1. En glossemàtica, cadascun dels no-signes que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
    2. figura etimològica Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un substantiu de la seva mateixa arrel o d’un significat relacionat amb el seu. Ex.: Viure la seva vida.
  12. literatura i teatre
    1. Personatge d’una obra dramàtica o èpica.
    2. Actor que representa un personatge dramàtic.
  13. lògica Cadascun dels modes o formes que pot prendre un sil·logisme segons les posicions que el terme mitjà hi ocupi.
  14. música
    1. Signe de la notació musical, anomenat habitualment amb el nom de nota.
    2. Grup de notes que formen un motiu o el nucli d’un motiu musical.
  15. retòrica
    1. Forma del discurs que modifica l’expressió del pensament.
    2. figures de mots Recursos retòrics consistents a modificar els mots per donar-los un caire expressiu diferent del que tenen normalment.
    3. figures de sentències Formes que modifiquen l’expressió del pensament per recursos independents dels mots sensibles i que afecten més aviat el sentit i la vàlua interior.
  16. figures de corrosió cristal·lografia Depressions que es formen sobre les cares d’un cristall en tractar-lo amb un reactiu apropiat, durant una quantitat de temps mínim.

■ figura

femení Forma externa, visible, d’un cos Té la figura d’un con truncat Un pobre esguerrat que ni figura d’home té figuradament Un dimoni en figura d’àngel Representació d’una forma, especialment la humana, pel dibuix, la pintura, l’escultura arts gràfiques Dibuix que illustra el text d’un llibre Expressió d’idees abstractes o immaterials per mitjà de mots que suggereixen imatges del món físic Forma tangible amb què hom significa, convencionalment, una cosa intangible Representar la imaginació sota la figura d’una ala, la mort sota la figura d’un esquelet Persona considerada com una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurable

■ figurable

adjectiu Susceptible d’ésser figurat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figuració

■ figuració

femení Acció de figurar 1 l’efecte Cosa que algú s’afigura o imagina Tot això són figuracions teves
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figuradament

■ figuradament

adverbi D’una manera figurada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurança

■ figurança

femení Figuració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurant
| figuranta

■ figurant
| figuranta

masculí i femení teatre En el teatre, persona que representa un personatge mut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figurar</title>

Etimologia: del ll. figurare, íd. 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu
    1. Representar una persona, una cosa, imitant-ne, pel dibuix, la pintura, etc., la figura externa, visible. El quadre figurava les faccions del rostre amb gran delicadesa.
    2. Representar un ésser immaterial, abstracte, sota una forma visible. Figurar la justícia per mitjà d’unes balances i una espasa.
    3. Ésser, una cosa, convencionalment, representació d’una altra. Les ratlles de creus vermelles figuren, en el mapa, les fronteres.
    4. Oferir l’aparença d’una cosa. L’escena figura un bosc tropical.
    5. Fingir, simular. Ell figurà una retirada.
  2. pronominal Afigurar-se.
  3. intransitiu
    1. Formar part d’un conjunt de persones o de coses, especialment per escrit (una llista, un llibre, etc.). El meu nom figura a la llista?
    2. Aparèixer en un afer, un acte, etc. En allò, ell no hi va figurar per res.
    3. Tenir autoritat, representació, fer-se veure molt, etc., en el món, en la societat. Una família que en aquell temps figurava molt.

■ figurar

verb transitiu Representar una persona, una cosa, imitant-ne, pel dibuix, la pintura, etc, la figura externa, visible El quadre figurava les faccions del rostre amb gran delicadesa Representar un ésser immaterial, abstracte, sota una forma visible Figurar la justícia per mitjà d’unes balances i una espasa Ésser, una cosa, convencionalment, representació d’una altra Les ratlles de creus vermelles figuren, en el mapa, les fronteres Oferir l’aparença d’una cosa L’escena figura un bosc tropical Fingir, simular Ell figurà una retirada pronominal Afigurar-se intransitiu Formar part d’un conjunt de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurat
| figurada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figurat</title>

Etimologia: de figurar 1a font: s. XV
    adjectiu
    1. Que té una figura o una forma determinada.
    2. heràldica Dit del sol, la lluna, la lluneta, la rodella i el besant pintats amb visatge humà com si s’hi reflectís.
    3. música Dit de la música, cant, etc., en el qual les notes tenen diferent valor segons llur figura diversa.
    1. Representat per una figura, per un símbol.
    2. llenguatge figurat retòrica Llenguatge en què hom fa ús de figures retòriques.
    3. sentit figurat retòrica Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge.
  3. Simulat, no autèntic. Aquesta finestra no és de debò, és figurada.

■ figurat
| figurada

adjectiu Que té una figura o una forma determinada heràldica Dit del sol, la lluna, la lluneta, la rodella i el besant pintats amb visatge humà com si s’hi reflectís música Dit de la música, cant, etc, en el qual les notes tenen diferent valor segons llur figura diversa Representat per una figura, per un símbol llenguatge figurat retòrica Llenguatge en què hom fa ús de figures retòriques sentit figurat retòrica Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge Simulat, no autèntic Aquesta finestra no és de debò, és figurada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figuratiu
| figurativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figuratiu</title>

Partició sil·làbica: fi_gu_ra_tiu
Etimologia: del ll. td. figurativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que serveix de figura o de representació d’una altra cosa.
  2. art
    1. Dit de l’art que s’expressa mitjançant la representació o la interpretació de realitats externes i concretes (en oposició a l’art abstracte).
    2. Dit de l’artista que practica aquest art.

■ figuratiu
| figurativa

adjectiu Que serveix de figura o de representació d’una altra cosa art Dit de l’art que s’expressa mitjançant la representació o la interpretació de realitats externes i concretes en oposició a l’art abstracte Dit de l’artista que practica aquest art
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurativament

■ figurativament

adverbi D’una manera figurativa
Traducció