Es mostren 88939 resultats

■ figurable

■ figurable

adjectiu Susceptible d’ésser figurat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figuració

■ figuració

femení Acció de figurar 1 l’efecte Cosa que algú s’afigura o imagina Tot això són figuracions teves
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figuradament

■ figuradament

adverbi D’una manera figurada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurança

■ figurança

femení Figuració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurant
| figuranta

■ figurant
| figuranta

masculí i femení teatre En el teatre, persona que representa un personatge mut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figurar</title>

Etimologia: del ll. figurare, íd. 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu
    1. Representar una persona, una cosa, imitant-ne, pel dibuix, la pintura, etc., la figura externa, visible. El quadre figurava les faccions del rostre amb gran delicadesa.
    2. Representar un ésser immaterial, abstracte, sota una forma visible. Figurar la justícia per mitjà d’unes balances i una espasa.
    3. Ésser, una cosa, convencionalment, representació d’una altra. Les ratlles de creus vermelles figuren, en el mapa, les fronteres.
    4. Oferir l’aparença d’una cosa. L’escena figura un bosc tropical.
    5. Fingir, simular. Ell figurà una retirada.
  2. pronominal Afigurar-se.
  3. intransitiu
    1. Formar part d’un conjunt de persones o de coses, especialment per escrit (una llista, un llibre, etc.). El meu nom figura a la llista?
    2. Aparèixer en un afer, un acte, etc. En allò, ell no hi va figurar per res.
    3. Tenir autoritat, representació, fer-se veure molt, etc., en el món, en la societat. Una família que en aquell temps figurava molt.

■ figurar

verb transitiu Representar una persona, una cosa, imitant-ne, pel dibuix, la pintura, etc, la figura externa, visible El quadre figurava les faccions del rostre amb gran delicadesa Representar un ésser immaterial, abstracte, sota una forma visible Figurar la justícia per mitjà d’unes balances i una espasa Ésser, una cosa, convencionalment, representació d’una altra Les ratlles de creus vermelles figuren, en el mapa, les fronteres Oferir l’aparença d’una cosa L’escena figura un bosc tropical Fingir, simular Ell figurà una retirada pronominal Afigurar-se intransitiu Formar part d’un conjunt de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurat
| figurada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figurat</title>

Etimologia: de figurar 1a font: s. XV
    adjectiu
    1. Que té una figura o una forma determinada.
    2. heràldica Dit del sol, la lluna, la lluneta, la rodella i el besant pintats amb visatge humà com si s’hi reflectís.
    3. música Dit de la música, cant, etc., en el qual les notes tenen diferent valor segons llur figura diversa.
    1. Representat per una figura, per un símbol.
    2. llenguatge figurat retòrica Llenguatge en què hom fa ús de figures retòriques.
    3. sentit figurat retòrica Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge.
  3. Simulat, no autèntic. Aquesta finestra no és de debò, és figurada.

■ figurat
| figurada

adjectiu Que té una figura o una forma determinada heràldica Dit del sol, la lluna, la lluneta, la rodella i el besant pintats amb visatge humà com si s’hi reflectís música Dit de la música, cant, etc, en el qual les notes tenen diferent valor segons llur figura diversa Representat per una figura, per un símbol llenguatge figurat retòrica Llenguatge en què hom fa ús de figures retòriques sentit figurat retòrica Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge Simulat, no autèntic Aquesta finestra no és de debò, és figurada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figuratiu
| figurativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figuratiu</title>

Partició sil·làbica: fi_gu_ra_tiu
Etimologia: del ll. td. figurativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que serveix de figura o de representació d’una altra cosa.
  2. art
    1. Dit de l’art que s’expressa mitjançant la representació o la interpretació de realitats externes i concretes (en oposició a l’art abstracte).
    2. Dit de l’artista que practica aquest art.

■ figuratiu
| figurativa

adjectiu Que serveix de figura o de representació d’una altra cosa art Dit de l’art que s’expressa mitjançant la representació o la interpretació de realitats externes i concretes en oposició a l’art abstracte Dit de l’artista que practica aquest art
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurativament

■ figurativament

adverbi D’una manera figurativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figurí</title>

Etimologia: de figura 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Dibuix que representa en petit un vestit segons una moda determinada.
  2. Figura artificial d’home o de dona per a servir de model de vestits.
  3. Persona vestida amb elegància afectada. Allà on vagi, sempre va fet un figurí.

■ figurí

masculí Dibuix que representa en petit un vestit segons una moda determinada Figura artificial d’home o de dona per a servir de model de vestits Persona vestida amb elegància afectada Allà on vagi, sempre va fet un figurí
Traducció