Es mostren 88940 resultats

■ figurí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figurí</title>

Etimologia: de figura 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Dibuix que representa en petit un vestit segons una moda determinada.
  2. Figura artificial d’home o de dona per a servir de model de vestits.
  3. Persona vestida amb elegància afectada. Allà on vagi, sempre va fet un figurí.

■ figurí

masculí Dibuix que representa en petit un vestit segons una moda determinada Figura artificial d’home o de dona per a servir de model de vestits Persona vestida amb elegància afectada Allà on vagi, sempre va fet un figurí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurinista

■ figurinista

masculí i femení Dissenyador de figurins
Gran Diccionari de la llengua catalana

figurisme


<title type="display">figurisme</title>

Etimologia: de figura
masculí Bíblia i teologia Sistema interpretatiu de l’Escriptura segons el qual en l’Antic Testament són figurats no solament els esdeveniments del Nou Testament, sinó, a més, tots els que s’han esdevingut o s’esdevindran en el curs de la història de l’Església.

figurisme

masculí Bíblia i teologia Sistema interpretatiu de l’Escriptura segons el qual en l’Antic Testament són figurats no solament els esdeveniments del Nou Testament, sinó, a més, tots els que s’han esdevingut o s’esdevindran en el curs de la història de l’Església
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ figurista

■ figurista

adjectiu Relatiu o pertanyent al figurisme masculí i femení Partidari del figurisme masculí i femení Persona que fa figures de pessebre o altres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fijià
| fijiana


<title type="display">fijià</title>

Partició sil·làbica: fi_ji_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als fijians.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça melanèsida que habita a les illes Fiji.

fijià
| fijiana

adjectiu Relatiu o pertanyent als fijians masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça melanèsida que habita a les illes Fiji
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fil</title>

Etimologia: del ll. filum, íd. 1a font: 1271
    masculí
    1. indústria tèxtil Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format ajuntant fibres i filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
    2. indústria tèxtil Nom vulgar donat al fil de lli.
    3. indústria tèxtil Fil d’ordit.
    4. aguantar-se per un fil Estar a punt de caure, de trencar-se; tenir poca estabilitat, poca seguretat. Les bigues s’aguanten per un fil i tot el sostre pot caure en qualsevol moment.
    5. donar fil (a algú) figuradament Deixar-lo dir, deixar-lo fer, etc., com hom fa amb aquell del qual no cal fer cap cas digui el que digui, faci el que faci, etc.
    6. fil adherit indústria tèxtil Fil que té les fibres adherides mitjançant fibres solubles o adhesius, que es poden eliminar posteriorment per rentada quan el fil ha quedat consolidat per mitjà de l’encreuament dels fils en el teixit.
    7. fil amb nucli indústria tèxtil Fil que té un nucli de fibres o filaments sense o amb falsa torsió, envoltats per espires d’un altre tipus de fibra o filament que lliga i pot cobrir totalment el nucli.
    8. fil autotorçut indústria tèxtil Fil que conté una barreja de dues o més classes o colors de fibres, obtingut sense retorsió pel procediment de filatura per autotorsió.
    9. fil coix indústria tèxtil Fil retort que té uns caps més fluixos que uns altres.
    10. fil cru indústria tèxtil Fil que encara no ha estat sotmès a cap operació de rentament ni de descruatge.
    11. fil d’empalomar indústria tèxtil Cordill molt prim de cànem.
    12. fil d’estopa marina, marítim Fil que hom empra per a omplir les costures en l’operació de calafatar les embarcacions.
    13. fil de veles marina, marítim Fil prim i fort, de cànem, emprat per a cosir veles.
    14. fil de volta indústria tèxtil En el lligament de gasa de volta, fil que evoluciona passant a la dreta i l’esquerra del fil fix.
    15. fil jaspiat indústria tèxtil Fil retort amb caps de diferents colors.
    16. fil perdut indústria tèxtil En els teixits llavorats, fil que apareix de tant en tant a la cara bona i que fa, a la resta del teixit, llargues bastes en el revés.
    17. fil perlé indústria tèxtil Fil fortament torçut que té un aspecte perlat.
    18. fils de seda joieria Manyoc de fils de seda, o actualment de cotó, que serveix per a polir les joies.
    19. fil tallat indústria tèxtil Fil defectuós, amb parts més primes i dèbils que la mitjana.
    20. moure els fils figuradament Tenir influència per a dirigir un afer, una empresa, etc.
    21. posar fil a l’agulla figuradament Iniciar una actuació, començar una obra.
    1. Filament.
    2. Fibra separada.
    3. Doll molt prim. Un fil de veu. Un fil d’aigua.
    4. electricitat Cos metàl·lic flexible, de forma capil·lar i de longitud indefinida, generalment recobert per una capa aïllant, emprat per a conduir l’electricitat.
    5. metal·lúrgia Metall estirat en forma de fil.
    6. mineralogia Vena molt prima d’un mineral.
    7. fil d’aram dialectal metal·lúrgia Filferro.
    8. fil d’aranya zoologia Cadascun dels filaments molt fins i una mica viscosos que surten de les fileres de les aranyes i que serveixen per a fer la teranyina.
    9. fil dental higiene Fil encerat usat per a eliminar les restes d’aliments que es fiquen entre les dents.
    10. fil magnètic electroacústica Primera forma desenvolupada de suport per a l’enregistrament magnètic, constituïda normalment per un fil metàl·lic amb una substància ferromagnètica per a fixar la informació.
    11. sense fils (o sense fil) locució adjectiva Dit d’un dispositiu o d’un sistema de telecomunicacions en què la comunicació elèctrica es realitza sense la necessitat de cables conductors. Telèfon sense fils.
  3. Enfilall. Un fil de perles.
    1. tecnologia Tall d’una eina.
    2. Carena d’una serralada.
    3. angle de fil tecnologia En les màquines eina, angle format per la superfície d’incidència i la superfície d’atac de l’eina.
    4. passar a fil d’espasa Passar a degolla.
  5. figuradament
    1. Sèrie encadenada d’idees, il·lació entre les parts d’un discurs, d’una argumentació, etc.
    2. el fil de la vida El curs de la vida.
    3. tallar el fil Interrompre el parlament, la conversa, la sèrie encadenada d’idees.
  6. agricultura Fila.
  7. heràldica Travessa horitzontal del lambel.
  8. marina, marítim
    1. a fil de roda En la direcció definida per la roda del vaixell, és a dir, la determinada per l’eix que va de popa a proa.
    2. a fil de vent En la direcció del vent.
  9. tenir el fil cru adoberia Restar interiorment crua una peça de cuir adobada.

■ fil

masculí indústria tèxtil Cos de forma capillar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format ajuntant fibres i filaments en l’operació de la filatura i que serveix per a cosir, teixir, etc indústria tèxtil Nom vulgar donat al fil de lli indústria tèxtil Fil d’ordit aguantar-se per un fil Estar a punt de caure, de trencar-se tenir poca estabilitat, poca seguretat Les bigues s’aguanten per un fil i tot el sostre pot caure en qualsevol moment donar fil a algú figuradament Deixar-lo dir, deixar-lo fer, etc, com hom fa amb aquell del qual no cal fer cap cas digui el que digui, faci el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fil-1

fil-1

Forma prefixada del mot grec phílos , que significa ‘amic’, ‘amant’ Ex filantrop, filatèlia, filharmonia Vegeu també fil- 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

fil-2

fil-2

Forma prefixada del mot grec phỹlon , que significa ‘raça’ Ex filarca Vegeu també fil- 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fila


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fila</title>

Etimologia: del ll. fila, pl. neutre del ll. filum, ‘fil’ 1a font: s. XIII
    femení
    1. Sèrie de persones o de coses disposades l’una al costat de l’altra o l’una al darrere de l’altra formant una línia recta. Les tropes avançaven en quatre files de vint soldats cadascuna. A l’escola ens fan posar en fila. Arrenglereu-vos en doble fila. Una fila de butaques. Seure a primera fila.
    2. plural per extensió organització militar Exèrcit. Atacar les files enemigues.
    3. plural per extensió organització militar Servei militar. Incorporar-se a files.
    4. matemàtiques Filera horitzontal d’una matriu.
    5. de segona (o tercera, o quarta) fila locució adjectiva De poca categoria. Un actor de segona fila.
    6. en fila índia L’un darrere l’altre. Per l’estretor del camí, havíem d’anar en fila índia.
    1. Cara, aspecte, d’una persona. Fer bona fila, mala fila.
    2. especialment Mal aspecte d’una persona. Quina fila que fa!
  3. agricultura
    1. Al País Valencià, unitat volumètrica de reg equivalent a la quantitat que surt per un orifici o espai entre dos partidors. Al Camp de Morvedre és anomenada també roll.
    2. Sequiola.
  4. fusteria Cairat de fusta de pi del mercat de Tortosa, d’uns 30 pams de llargària.
  5. informàtica En tota disposició d’elements discrets en dues posicions perpendiculars (matrius, taules, perforacions en cintes o fitxes, etc.), conjunt d’elements al llarg d’una d’elles, especialment l’horitzontal (si aquest terme hi té sentit), contrastant amb els de l’altra direcció (que componen la columna).

■ fila

femení Sèrie de persones o de coses disposades l’una al costat de l’altra o l’una al darrere de l’altra formant una línia recta Les tropes avançaven en quatre files de vint soldats cadascuna A l’escola ens fan posar en fila Arrenglereu-vos en doble fila Una fila de butaques Seure a primera fila plural per extensió organització militar Exèrcit Atacar les files enemigues plural per extensió organització militar Servei militar Incorporar-se a files matemàtiques Filera horitzontal d’una matriu de segona o tercera , o quarta fila locució adjectiva De poca categoria Un actor de segona fila en fila…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ filabarba

■ filabarba

femení botànica Agulles de pastor