Es mostren 88940 resultats

fímia

fímia

femení patologia Tuberculosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fimícola

■ fimícola

adjectiu ecologia Que viu en els fems
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fimosi

■ fimosi

femení patologia Estenosi congènita, més o menys pronunciada, de l’anell prepucial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fimòtic
| fimòtica

■ fimòtic
| fimòtica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a la fimosi adjectiu i masculí Que pateix de fimosi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ final


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">final</title>

Etimologia: del ll. finalis, íd. 1a font: 1330
    1. adjectiu Que és a la fi d’una cosa, que acaba o conclou una cosa. L’estació final d’una línia de ferrocarril. La síl·laba final d’un mot. La solució final d’un afer. La traca final. L’examen final. El judici final.
    2. femení Prova o votació que decideix el guanyador d’una competició esportiva, d’un concurs literari, etc., després de les proves o les votacions eliminatòries. La final europea de futbol. Arribar, una novel·la, a la final.
    3. masculí fi1 1. El final del trajecte. El final del carrer. Al final de l’any 1900. Un final desastrós.
    4. masculí especialment Desenllaç d’una obra literària, teatral o cinematogràfica. El final ha estat sorprenent. Un final feliç.
  2. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al fi. Causa final.
    2. conjunció final gramàtica Conjunció subordinant que indica que la proposició subordinada té una significació de finalitat en relació amb la principal.
    3. proposició final gramàtica Proposició subordinada adverbial que expressa una intenció o un objectiu respecte a la principal.

■ final

adjectiu Que és a la fi d’una cosa, que acaba o conclou una cosa L’estació final d’una línia de ferrocarril La síllaba final d’un mot La solució final d’un afer La traca final L’examen final El judici final femení Prova o votació que decideix el guanyador d’una competició esportiva, d’un concurs literari, etc, després de les proves o les votacions eliminatòries La final europea de futbol Arribar, una novella, a la final masculí fi 1 1 El final del trajecte El final del carrer Al final de l’any 1900 Un final desastrós masculí especialment Desenllaç d’una obra literària, teatral o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">finalisme</title>

Etimologia: de final
masculí filosofia Doctrina que explica la realitat, l’existència i l’estructura del món, l’actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o una sèrie de fins determinats.

■ finalisme

masculí filosofia Doctrina que explica la realitat, l’existència i l’estructura del món, l’actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o una sèrie de fins determinats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finalista

■ finalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al finalisme masculí i femení Seguidor del finalisme masculí i femení En una competició esportiva o un concurs literari, artístic, etc, cadascun dels qui arriben a la final
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finalitat

■ finalitat

femení fi 1 2 filosofia Influx de la causa final en l’ésser que es mou o actua amb vista a un fi i la relació que en resulta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

finalització

finalització

femení Acció de finalitzar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finalitzar

■ finalitzar

verb transitiu i intransitiu Finir
Informació complementària
Traducció