Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 424 resultats

■ agrimar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agrimar-se</title>

verb pronominal Entebeir-se les bones relacions entre dues persones a conseqüència de diferències tingudes, raons, etc.

■ agrimar-se

verb pronominal Entebeir-se les bones relacions entre dues persones a conseqüència de diferències tingudes, raons, etc

■ aiguabarrejar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aiguabarrejar-se</title>

Partició sil·làbica: ai_gua_bar_re_jar-se
Etimologia: de aigua i barrejar

verb pronominal Ajuntar-se, barrejant llurs aigües, dos o més rius, dos o més torrents, etc. L’Anoia s’aiguabarreja amb el Llobregat a Martorell. El Segre i l’Ebre s’aiguabarregen a Mequinensa.

■ aiguabarrejar-se

verb pronominal Ajuntar-se, barrejant llurs aigües, dos o més rius, dos o més torrents, etc L’Anoia s’aiguabarreja amb el Llobregat a Martorell El Segre i l’Ebre s’aiguabarregen a Mequinensa

■ alçurar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alçurar-se</title>

Etimologia: del cat. ant. (1308) arsura ‘carn per a menjar cuita’, que correspondria al participi de futur ll. arsurus, -a, -um, del verb ardere ‘cremar’; hauria pres el sentit de ‘ardor, vigor’

verb pronominal Mancar (enfurint-se, altivant-se, rebel·lant-se) a la mansuetud acostumada, al respecte o la submissió deguts.

■ alçurar-se

verb pronominal Mancar enfurint-se, altivant-se, rebellant-se a la mansuetud acostumada, al respecte o la submissió deguts

■ allocar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">allocar-se</title>

Etimologia: de lloca

verb pronominal Tornar-se lloca la gallina.

■ allocar-se

verb pronominal Tornar-se lloca la gallina

■ amatinar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amatinar-se</title>

Etimologia: de matí

verb

pronominal

Llevar-se de bon matí, matinejar.
figuradament Guanyar temps, anticipar-se, no adormir-se, en una sol·licitud o una empresa.

■ amatinar-se

verb pronominal Llevar-se de bon matí, matinejar figuradament Guanyar temps, anticipar-se, no adormir-se, en una sollicitud o una empresa

■ amelar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amelar-se</title>

Etimologia: de mel²

verb pronominal Esdevenir dolç com la mel.

■ amelar-se

verb pronominal Esdevenir dolç com la mel

■ amigar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amigar-se</title>

Etimologia: de amic 1a font: s. XVI

verb

pronominal

Fer-se amics, amistar-se.
Amistançar-se.

■ amigar-se

verb pronominal Fer-se amics, amistar-se Amistançar-se

■ amoixir-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amoixir-se</title>

Partició sil·làbica: a_moi_xir-se
Etimologia: de moix²

verb pronominal Una fruita, esdevenir moixa.

■ amoixir-se

verb pronominal Una fruita, esdevenir moixa

■ amolar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amolar-se</title>

verb pronominal Agrupar-se els peixos formant mola.

■ amolar-se

verb pronominal Agrupar-se els peixos formant mola

■ amoltonar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amoltonar-se</title>

Etimologia: de moltó

verb pronominal Comportar-se amb esperit gregari.

■ amoltonar-se

verb pronominal Comportar-se amb esperit gregari