Es mostren 88940 resultats

finlandització


<title type="display">finlandització</title>

Partició sil·làbica: fin_lan_dit_za_ci_ó
    femení ciències polítiques
  1. Política exterior de neutralitat absoluta imposada per l’URSS a Finlàndia del 1947 al 1991.
  2. per extensió Política exterior de neutralitat absoluta imposada per una gran potència a un altre estat.

finlandització

femení ciències polítiques Política exterior de neutralitat absoluta imposada per l’URSS a Finlàndia del 1947 al 1991 per extensió Política exterior de neutralitat absoluta imposada per una gran potència a un altre estat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fino-

■ fino-

Forma prefixada de finès Ex llengües finoúgriques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finolis

■ finolis

adjectiu i masculí i femení popularment Artificiosament ben educat, de finor amanerada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

finopermià
| finopermiana


<title type="display">finopermià</title>

Partició sil·làbica: fi_no_per_mi_à
    lingüística
  1. adjectiu etnologia Relatiu o pertanyent a les llengües finopermianes i a llurs parlants.
  2. masculí Conjunt poc homogeni de llengües finoúgriques de la família uraliana, constituït pel ziriè, el votiac, el txeremís i el mordovià, i pel grup baltofinès.

finopermià
| finopermiana

lingüística adjectiu etnologia Relatiu o pertanyent a les llengües finopermianes i a llurs parlants masculí Conjunt poc homogeni de llengües finoúgriques de la família uraliana, constituït pel ziriè, el votiac, el txeremís i el mordovià, i pel grup baltofinès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finor

■ finor

femení Qualitat de fi La finor de les seves mans, de la seva pell La finor d’aquelles perles La finor del seu olfacte, del seu paladar La finor del seu esperit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finoúgric
| finoúgrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">finoúgric</title>

Partició sil·làbica: fi_no_ú_gric
    lingüística
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les llengües finoúgriques.
    2. llengües finoúgriques Grup de llengües que pertanyen a una de les dues branques de la família lingüística uraliana, subdividida en els conjunts úgric i finopermià.
  2. masculí Uralià.

■ finoúgric
| finoúgrica

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent a les llengües finoúgriques llengües finoúgriques Grup de llengües que pertanyen a una de les dues branques de la família lingüística uraliana, subdividida en els conjunts úgric i finopermià masculí Uralià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fins


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fins</title>

Etimologia: del ll. fīne, ablatiu de fīnis ‘terme’, inicialment absolut (‘essent tal cosa el terme’), després significà ‘(amb això) com a límit’; amb la -s adverbial (cf. abans) 1a font: c. 1400
    1. preposició Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb a. Anirem fins allà. Hem d’arribar fins en aquella ermita. Des de Mataró fins a Barcelona. He llegit fins a la pàgina cinquanta. Fins al dia 30 inclusivament. Fins per Nadal. Ha plogut fins ara. No pararé fins a aconseguir-ho. Compta fins a cent. Van comprar fins a dos-cents cavalls.
    2. preposició En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en què hom passarà a fer-la, podrà fer-la, etc. No me n’aniré fins que no ho hàgim resolt tot. No els ho podrem trametre fins demà.
    3. preposició En expressions de comiat, indica el moment en què hom compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s’acomiada. Fins demà!
    4. fins que locució conjuntiva Introdueix proposicions temporals. Va treballar fins que es va fer fosc. No començarem fins que hi seran tots.
    1. adverbi Expressió ponderativa amb què hom presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., allò que afirma. Estava tan enrabiat, que fins plorava. L’aplaudiren tots, fins els seus adversaris.
    2. fins i tot locució adverbial Fins. Fins i tot ballàrem. M’agrada fins i tot vestida de negre.

■ fins

preposició Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb a Anirem fins allà Hem d’arribar fins en aquella ermita Des de Mataró fins a Barcelona He llegit fins a la pàgina cinquanta Fins al dia 30 inclusivament Fins per Nadal Ha plogut fins ara No pararé fins a aconseguir-ho Compta fins a cent Van comprar fins a dos-cents cavalls preposició En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc, de fer alguna cosa, indica el moment en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ finta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">finta</title>

Etimologia: de l’it. finta, participi fem. de fingere ‘fingir’, ll. fingĕre, íd.
    femení esports
  1. Gest o moviment enganyador que un jugador fa amb la intenció de descol·locar el contrari que el marca i, així, poder avançar.
  2. En la boxa, cop simulat, que té per objecte obrir la defensa del contrari.
  3. En l’esgrima, moviment executat amb el cos o amb l’arma per enganyar el contrari i poder tocar-lo amb un segon cop quan intenta de parar el fals.

■ finta

femení esports Gest o moviment enganyador que un jugador fa amb la intenció de descollocar el contrari que el marca i, així, poder avançar En la boxa, cop simulat, que té per objecte obrir la defensa del contrari En l’esgrima, moviment executat amb el cos o amb l’arma per enganyar el contrari i poder tocar-lo amb un segon cop quan intenta de parar el fals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fintar

■ fintar

verb transitiu esports Fer una finta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fiola</title>

Partició sil·làbica: fi_o_la
Etimologia: del fr. fiole, del b. ll. phiola, ll. cl. phiala, i aquest, del gr. phiálē ‘copa sense peu ni nansa’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. Ampolleta petita de coll llarg i prim, especialment la utilitzada en l’antiguitat per a les libacions.
  2. medicina Vial.

■ fiola

femení Ampolleta petita de coll llarg i prim, especialment la utilitzada en l’antiguitat per a les libacions medicina Vial
Traducció