Es mostren 88939 resultats

■ fiscalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fiscalització</title>

Partició sil·làbica: fis_ca_lit_za_ci_ó
Etimologia: de fiscalitzar
    femení
    1. Acció de fiscalitzar;
    2. l’efecte.
  2. dret administratiu
    1. Control que hom exerceix sobre l’activitat administrativa, realitzat pels òrgans superiors jeràrquics de la mateixa administració, pels tribunals de justícia, per les institucions parlamentàries i, fins i tot, per l’opinió pública.
    2. En sentit estricte, control de l’activitat administrativa realitzat per la jurisdicció contenciosa administrativa.

■ fiscalització

femení Acció de fiscalitzar l’efecte dret administratiu Control que hom exerceix sobre l’activitat administrativa, realitzat pels òrgans superiors jeràrquics de la mateixa administració, pels tribunals de justícia, per les institucions parlamentàries i, fins i tot, per l’opinió pública En sentit estricte, control de l’activitat administrativa realitzat per la jurisdicció contenciosa administrativa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiscalitzador
| fiscalitzadora

■ fiscalitzador
| fiscalitzadora

adjectiu Que fiscalitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiscalitzar

■ fiscalitzar

verb transitiu dret administratiu Controlar l’activitat administrativa figuradament Sotmetre les accions d’un altre a un examen minuciós Deixa’l en pau no pretenguis fiscalitzar-li la vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fischerita

fischerita

femení mineralogia Wavellita
Gran Diccionari de la llengua catalana

fisciàcies


<title type="display">fisciàcies</title>

Partició sil·làbica: fis_ci_à_ci_es
    femení
  1. plural botànica Família de líquens de l’ordre de les caloplacals que comprèn líquens foliacis o quasi fruticulosos.
  2. singular Liquen de la família de les fisciàcies.

fisciàcies

femení plural botànica Família de líquens de l’ordre de les caloplacals que comprèn líquens foliacis o quasi fruticulosos singular Liquen de la família de les fisciàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiscorn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fiscorn</title>

Etimologia: de l’it. fiscorno, abans fliscorno, de l’al. Flügelhorn ‘corn (Horn) que dona el senyal d’atac a les ales (Flügel) de l’exèrcit’, alterat per fischietto ‘corneta’ 1a font: c. 1870
    música
  1. masculí Instrument de vent de metall semblant a la trompeta, però de cos més gros i proveït de tres pistons.
  2. masculí i femení Músic que toca el fiscorn.

■ fiscorn

música masculí Instrument de vent de metall semblant a la trompeta, però de cos més gros i proveït de tres pistons masculí i femení Músic que toca el fiscorn
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fisetèrids


<title type="display">fisetèrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de cetacis odontocets de cos massís i cap molt gros, aletes pectorals i dorsal curtes; boca inferior, amb una gran bossa subcutània davant el crani que conté l’oli anomenat esperma; comprèn els catxalots.
  2. singular Cetaci de la família dels fisetèrids.

fisetèrids

masculí zoologia plural Família de cetacis odontocets de cos massís i cap molt gros, aletes pectorals i dorsal curtes boca inferior, amb una gran bossa subcutània davant el crani que conté l’oli anomenat esperma comprèn els catxalots singular Cetaci de la família dels fisetèrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ físic
| física


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">físic</title>

Etimologia: del ll. phўsĭcus ‘físic, relatiu a les ciències naturals’, i aquest, del gr. physikós ‘relatiu a la natura’, der. de phýsis ‘natura’, i aquest, de phýō ‘néixer’ 1a font: 1399
  1. adjectiu Que concerneix la natura, especialment les coses materials, en oposició a les mentals, morals, espirituals. El món físic. Llei física. Ciències físiques.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la física.
    2. masculí i femení Persona que es dedica a la física com a professió.
    1. adjectiu Que concerneix el cos de l’home, oposat a moral. Les qualitats físiques. Un defecte físic. Els plaers físics. Exercicis físics.
    2. masculí antigament Metge, especialment el teòric, l’estudiós del cos, de les malalties i dels remeis.
    3. masculí El cos d’una persona, especialment la part exterior. Tenir algú un bell físic. Jugar-se el físic.

■ físic
| física

adjectiu Que concerneix la natura, especialment les coses materials, en oposició a les mentals, morals, espirituals El món físic Llei física Ciències físiques adjectiu Relatiu o pertanyent a la física masculí i femení Persona que es dedica a la física com a professió adjectiu Que concerneix el cos de l’home, oposat a moral Les qualitats físiques Un defecte físic Els plaers físics Exercicis físics masculí antigament Metge, especialment el teòric, l’estudiós del cos, de les malalties i dels remeis masculí El cos d’una persona, especialment la part exterior Tenir algú un bell físic Jugar-se el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ física


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">física</title>

    femení
  1. física Ciència que estudia les lleis quantitatives que regeixen els fenòmens de la natura, des dels seus constituents i interaccions fonamentals fins a les seves manifestacions col·lectives més complexes. Física atòmica. Física nuclear. Física quàntica.
  2. física del sòl pedologia Part de la pedologia que estudia les propietats físiques del sòl.

■ física

femení física Ciència que estudia les lleis quantitatives que regeixen els fenòmens de la natura, des dels seus constituents i interaccions fonamentals fins a les seves manifestacions collectives més complexes Física atòmica Física nuclear Física quàntica física del sòl pedologia Part de la pedologia que estudia les propietats físiques del sòl
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fisicalisme

fisicalisme

masculí filosofia Doctrina neopositivista segons la qual l’únic criteri de veritat és la verificació positiva i empírica