Es mostren 88939 resultats

■ físicament

■ físicament

adverbi D’una manera física
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fisicomatemàtic
| fisicomatemàtica

■ fisicomatemàtic
| fisicomatemàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la física i a les matemàtiques Relatiu o pertanyent a les matemàtiques aplicades a la física
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fisicoquímic
| fisicoquímica

■ fisicoquímic
| fisicoquímica

física i química adjectiu Relatiu o pertanyent a la física i a la química alhora femení Química física
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fisicoteologia

fisicoteologia

femení filosofia Doctrina que relaciona la perfecció del món amb l’existència de Déu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fisio-

■ fisio-

Forma prefixada del mot grec phýsis , que significa ‘natura’ Ex fisiologia, fisiocràcia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fisiocràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fisiocràcia</title>

Partició sil·làbica: fi_si_o_crà_ci_a
Etimologia: de fisio- i -cràcia
femení economia Corrent doctrinal aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores, que maldava per descobrir l’ordre natural i actuar-hi d’acord i defensava el liberalisme econòmic.

■ fisiocràcia

femení economia Corrent doctrinal aparegut a França a la segona meitat del segle XVIII, enfront del mercantilisme vigent fins aleshores, que maldava per descobrir l’ordre natural i actuar-hi d’acord i defensava el liberalisme econòmic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fisiòcrata

■ fisiòcrata

masculí i femení Partidari de la fisiocràcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fisiocràtic
| fisiocràtica

fisiocràtic
| fisiocràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la fisiocràcia Escola fisiocràtica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fisiogènic
| fisiogènica

■ fisiogènic
| fisiogènica

adjectiu fitopatologia Dit de les malalties de les plantes degudes a anormalitats ambientals o fisiològiques i no pas a paràsits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fisiognomia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fisiognomia</title>

Partició sil·làbica: fi_si_og_no_mi_a
Etimologia: del gr. physiognōmía, variant de physiognōmonía ‘estudi del caràcter d’una persona pels trets de la cara’
femení geobotànica Caràcter de la vegetació definit per la forma de les plantes que la constitueixen.

■ fisiognomia

femení geobotànica Caràcter de la vegetació definit per la forma de les plantes que la constitueixen